(Calaceit, Matarranya, 1777 – Madrid, 1813)
Pintor. Estudià a l’Academia de San Luis (Saragossa) i amb Francisco Goya (Madrid). Morí pocs dies després del seu nomenament de pintor municipal de Madrid.
De les seves obres sobresurten les de tema religiós, retrats i miniatures.
(País Basc, segle XVII)
Arquitecte. El 1625 traçà el projecte de façana per a la catedral de Tortosa que només fou executada en part.
(València, 1845 – Madrid, 1920)
Explorador. El 1879 recorregué tota la costa de la mar Roja, explorà l’Etiòpia i després remuntà el Nil.
Escriví Notes de viatge (1883).
(Jaca, Aragó, 1619 – València, 1693)
Historiador i teòleg jesuïta. Professor de teologia a Salamanca. Escriví alguns tractats teològics i estudis històrics.
Són notables una història de Sant Joan de la Penya i, sobretot Los reyes de Aragón en anales históricos (1682-84), síntesi d’història d’Aragó fins a Ferran II el Catòlic, obres encara útils.
(València, 1774 – ? , 1860)
Militar. Brigadier, nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit de La Mancha per la Junta Central Suprema durant la guerra contra Napoleó. El 1808 es destacà al costat del general Reding durant la batalla de Bailén.
L’any següent, tal com feren d’altres caps militars i polítics de la insurrecció, es negà a pactar amb els negociadors napoleònics. Retirat a Cadis, fou nomenat mariscal de camp i ocupà durant alguns dies el ministeri de la Guerra. El 1812 organitzà l’exèrcit de Galícia.
A la tornada de Ferran VII de Borbó al poder, el 1814, fou nomenat tinent general i inspector de les tropes destinades a reprimir la insurrecció americana.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Diplomàtic. Estigué al servei de Jaume II el Just i en fou també vicecanceller.
Amb Vidal de Vilanova anà d’ambaixador a Pisa en 1309.
(Gurb, Osona, 1772 – Vic, Osona, 1855)
Militar. Es distingí lluitant contra els francesos, tant a l’anomenada Guerra Gran (1793) com a la resistència contra la invasió napoleònica.
(Vic, Osona, s XVIII)
Prohom. Fou regidor i procurador general de Vic.
Per la seva destacada actuació cívica li fou conferit, el 1792, títol de segon grau de nobles catalans.
(San Fernando, Cadis, Andalusia, 1948 – )
Arqueòleg. Professor adjunt de la Universitat d’Alacant, del 1979 al 1981, any des del qual fou catedràtic d’arqueologia.
Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana (pintura, escultura, arquitectura) i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral (Sant Fulgenci, Baix Segura).
(Barcelona ?, segle XIV – segle XV)
Poeta jueu. Autor d’una paràfrasi poètica al llibre de Job, composta el 1364.
El 1406 era conseller de l’aljama jueva de Castelló d’Empúries.
