Arxiu de la categoria: Biografies

Yosef -varis bio-

Deixa un comentari

Yosef Alcastell  (Xàtiva, Costera, segle XV)  Rabí i cabalista. El 1482 fou consultat des d’Itàlia sobre doctrina cabalística; les respostes que donà són importants per a la història de la seva evolució.

Yosef ben Mosé Mesiah  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta hebreu del qual ha romàs una poesia religiosa de caràcter hímnic i una moralitat sobre la inconstància del temps.

Yosef ben Salom  (Alemanya, segle XIII – Barcelona, segle XIV)  Cabalista jueu. Autor d’un comentari al Séfer Yesira, escrit cap al 1300, i d’un altre comentari als primers capítols del Gènesi.

Yosef ben Seset ibn Latimí  (Lleida, segle XIII – segle XIV)  Poeta jueu. Li és atribuïda una singular poesia litúrgica en hebreu, composta de mil paraules que comencen totes per la lletra alef. Fou escrita el 1308.

Yosef ben Yehudà  (Girona ?, segle XIII)  Poeta hebreu. És conserven tres poesies religioses influïdes per les doctrines cabalístiques.

Yosef ibn Yahyà  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Poeta hebreu, del qual es conserva una elegia composta en la mort de Selomó ben Adret (1310).

Yndar, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Enginyer militar. El 1824, essent oficial de l’Estat Major de l’exèrcit a la plaça de Barcelona, publicà un estimable mapa del Principat.

Ylla i Masferrer, Manuel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Sabadell, Vallès Occidental, 1890)

Mestre. És autor de bon nombre de llibres de text, de lectura, matemàtiques i gramàtica.

Yáñez, Josep Maria

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIX)

Escultor. Fou professor de l’Escola de Dibuix tarragonina.

Obrà, a la seu de Tarragona, el mausoleu de l’arquebisbe Costa i Borràs.

Ya’aqob -varis bio-

1 Resposta

Ya’aqob Barceloní  (Barcelona ?, segle XIV – Múrcia ?, segle XIV)  Traductor jueu, el cognom del qual ens el revela com a procedent de Barcelona. De l’any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l’àrab a l’hebreu d’una carta moralitzant.

Ya’aqob ben David ben Yom Tob Ha·po’el  (Perpinyà, segle XIV)  (o Bonet Bonjorn) Astròleg jueu. El 1361 compongué en hebreu unes taules astronòmiques que poc després foren traduïdes al llatí i al català.

Ya’aqob ben Yehudà Cabrit  (Barcelona, segle XIV)  Metge jueu, resident a Barcelona. El 1381 hi traduí a l’hebreu els Capitula Astrologie d’Arnau de Vilanova.

Ya’aqob Eliahu  (València ?, segle XIII)  Polemista jueu. Sens dubte del segle XIII, puix que en la seva obra anticristiana fa al·lusió a la conquesta de Mallorca. L’adversari cristià a qui es dirigeix és un convers de nom Pau, segurament el dominicà Pau Cristià.

Ya’aqob ibn Sabarra  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Jueu traductor i probablement metge, que en època desconeguda traduí de l’àrab a l’hebreu els aforismes d’Hipòcrates amb el comentari de Galè.

Xumetra i Ragull, Ferran

Deixa un comentari

(Barcelona, 1865 – 1920)

Dibuixant i decorador. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Col·laborà a diverses revistes d’art. Fou bon decorador.

Obtingué diversos premis.

Xumetra i Falqués, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1882 – segle XX)

Ceramista. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Treballà a París i a Brussel·les.

Obtingué alguns premis d’importància.

Xiqués i Soler, Magí

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, 1844 – 1901)

Farmacèutic. És autor de la monografia Reseña histórica de Canet de Mar y de sus monumentos.

Xiqués, Josep

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, segle XIX)

Eclesiàstic. Acompanyà el bisbe Jaume Català quan aquest governà la diòcesi de Cadis.

Passà aleshores a Ceuta, on realitzà estudis molt remarcables d’història religiosa.

Ximénez i Enrich, Sadurní

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 10 març 1853 – París, França, 25 març 1933)

Periodista i aventurer. Fill de pare català i mare maonesa, molt jove encara fou corresponsal de premsa de la tercera guerra Carlina, i publicà diversos llibres, com Cartagena (recuerdos cantonales) (1875), Historia de los Alfonsos de Castilla y de Aragón… (1875), Secretos e intimidades del campo carlista en la pasada guerra civil (1876) i Memoria de la pacificación… (1877).

Corresponsal de “La Academia” de Madrid i després de “Le Petit Parisien” a la guerra russo-turca, intervingué també en la guerra italo-etiòpica de 1894-96. Pel seu matrimoni, aconseguí grans possessions a la Rússia Blanca; hi residí uns quants anys, i col·laborà activament en els periòdics més reaccionaris de Peterburg, sobretot en el “Novoje Vremja”. També tingué una actuació destacada a Turquia -hom ha dit que com a agent rus- en la campanya contra el moviment dels “Joves Turcs”.

Amb la Revolució Russa del 1917 perdé les seves propietats, i des de llavors viatjà i residí per tot Europa, amb estades periòdiques a Barcelona. Amic de Francesc Cambó, l’acompanyà en un viatge pel Pròxim Orient, i aquest li subvencionà l’edició de la seva darrera obra coneguda, L’Asie Mineure en ruines (1925).

Home popular al seu temps, Josep Pla li dedicà un dels seus Homenots i F. Cambó pronuncià una conferència sobre la seva vida.