Arxiu de la categoria: Biografies

Albertí i Morey, Josep

1 Resposta

(Capdepera, Mallorca, 8 juny 1950 – )

Poeta i editor. Capdavanter de l’avantguarda poètica de les Illes Balears. Després d’obtenir el 1970 el premi Blanquerna de Manacor amb Modus vivendi (1971), ha publicat Aliorna (1974), Era plena de canoes (1977), Poemes d’aire condicionat (1979) i Cutis (1980).

Molt lligat a les arts plàstiques, ha col·laborat en happenings, exposicions i treballs de vídeo, sobretot a través del “Taller llunàtic”.

Fundador de les publicacions “Neon de suro” i “El correu de Son Coc” ha exercit la crítica i de polemista en diverses publicacions catalanes i a “El Viejo Topo”.

Albertí -varis bio-

3 Respostes

Arnau Albertí  (Muro, Mallorca, 1480 – Patti, Sicília, Itàlia, segle XVI)  Teòleg. Fou nomenat inquisidor de Mallorca (1517), d’on era canonge, i després de València (1527). Interessat per l’obra de Llull, escriví Repetitio nova sive commentaria rebricae de haeretecis (1534), on es posava de manifest la seva ortodòxia.

Guillem Albertí  (Rosselló, segle XIV – ?, segle XIV)  Cavaller. Es destacà a l’oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III. Fou un dels capdavanters del partit que pretenia transferir la regència al comte Gastó de Foix. Figurà entre els nobles que s’empararen del petit rei. Quan les forces trameses per Jaume II el Just amb la missió de restablir la situació arribaren a Perpinyà, fugí al Principat, on fou decretada la seva persecució.

Jaume Albertí  (Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XV)  Síndic de Palma. En 1411, amb Berenguer de Tagamanent i el jurista Arnau de Mur, formà la representació mallorquina que acudí al Parlament català de Tortosa per aconseguir, pels bons oficis d’aquest, la presència dels delegats de Mallorca a l’elecció del nou rei. Fracassats aquests propòsits, secundà els seus companys en la digníssima actitud que adoptaren.

Pere Joan Albertí  (Illes Balears, segle XVI)  Alt funcionari reial. Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies, concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats (1521). El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca.

Rafael Albertí  (Inca, Mallorca, 1550 – Palma de Mallorca, 1627)  Canonge de Palma de Mallorca. Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional. El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca (1601).

Albert i Olivella, Carles

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1929 – ? )

Pintor. Estigué residint a Suïssa.

Albert i Berenguer, Isidre

Deixa un comentari

(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà, 1896 – País Valencià, segle XX)

Escriptor. És autor de diversos treballs sobre les arts del llibre i bibliografies.

Albert, Ramon -arquitecte-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Arquitecte. Treballà a la catedral de Tarragona el 1345.

Albert, Josep Francesc Ildefons Ramon d’

Deixa un comentari

(Illa, Rosselló, 1721 – 1790)

Advocat i polític. Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials. A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la polícia (1775) i conseller d’estat davant el ministre Turgot.

Publicà Lettres d’un avocat (1765) oposant-se a la versió del cos de dret civil francès. Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins al 1820. Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en col·laboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa.

Albert, Bernat

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XV – 1453)

Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim. Aquest el nomenà governador del Rosselló i de la Cerdanya. Ocupava aquest càrrec a la seva mort.

El succeí Bernat de Vilamarí, el famós almirall.

Albert, Bartomeu

Deixa un comentari

(Albaida, Vall d’Albaida, segle XVII – segle XVIII)

Pintor. Entre el 1692 i el 1701 realitzà abundants treballs per al convent de Sant Domènec a Oriola. Pintà les voltes i les llunetes de l’església i una vintena de quadres, entre d’altres, les Esposalles de la Mare de Déu i la Visitació; sembla que dibuixà també els esgrafiats del claustre major.

Decorà també els sostres d’algunes sales del palau senyorial d’Albaida.

Alberola i Serra, Estanislau

1 Resposta

(Quatretonda, Vall d’Albaida, 25 setembre 1861 – 26 gener 1933)

Escriptor. Fou poeta bilingüe. Publicà dos reculls de la seva producció en vers.

Estrenà amb èxit diverses obres teatrals escrites en català.

Alberola i Ortiz, Carles

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 21 gener 1964 – )

Autor, actor i director teatral. Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València (1983-86), el 1994 fundà, juntament amb Toni Benavent, la companyia Albena Produccions, amb la qual montà les seves pròpies obres.

D’entre la seva producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaca Viu com vulgues (1989), coescrita amb Alfred Picó, Nit i dia (1993), feta a quatre mans amb Ferran Torrent, Curriculum (1994), del qual és coautor amb Pasqual Alapont, que obtingué el premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana i el de la Crítica Teatral de Barcelona; Per què moren els pares? (1996), premi al millor text teatral del 1998; Mandíbula afilada (1997), premi Cavall Verd de l’AELC; Joan el Cendrós (1998), Besos (1999) i L’any que ve (1999), coescrites amb Roberto García, amb qui també col·laborà en guions televisius com Càsting i Happy House.