Arxiu de la categoria: Biografies

Baçó, Jaume

7 Respostes

(València, 1411 – 16 juliol 1461)

“Jacomart“  Pintor. Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400. Hom ignora la seva formació. Fou coneixedor de les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau.

Treballà al Regne de València abans que Alfons IV el Magnànim el cridés a Nàpols, on residí com a pintor reial de 1443 a 1451, quan tornà a València. Treballà associat amb Joan Reixac, amb el qual féu el retaule de la Cena de la catedral de Sogorb.

D’estil sobri i enèrgic, és autor del retaule de Sant Benet (catedral de València), d’un retrat d’Alfons de Borja (col·legiata de Xàtiva), i d’un Sant Jaume el Major i Sant Egidi (Museu de Belles Arts de València).

Bacià

Deixa un comentari

(Girona ?, segle XIII – Catalunya, segle XIV)

Jurisconsult. Fou vice-canceller del rei Jaume II el Just.

Bach, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, segle XVIII)

Escriptor. És autor de l’estudi titulat Sobre la jurisdicción de la ciudad de Gerona.

Bacallar i Sanna, Vicenç

1 Resposta

(Càller, Itàlia, 6 febrer 1669 – l’Haia, Holanda, 11 juny 1726)

Diplomàtic i historiador. Fill de Pau Bacallar i Santucho, governador de Sàsser i del Logudor.

Fou governador de Càller i de la Gallura. Partidari actiu dels drets de Felip V de Borbó sobre Sardenya (1708-09) obtingué com a recompensa el títol de marquès de San Felipe (1709).

Com a escriptor, sobretot és conegut per les seves obres teòrica-polítiques i històriques, com Comentarios de la guerra de España desde el principio del reinado del rey Felipe V hasta la paz general del año 1725 (Gènova 1725?) en la qual ataca l’austrofília catalana.

Bacallar, Andreu

Deixa un comentari

(Càller, Itàlia, segle XVI – Sàsser, Itàlia, 23 novembre 1612)

Bisbe de l’Alguer (1578-1605) i de Sàsser. Home d’extensa cultura i gran coneixedor de les llengües llatina, grega, hebrea i caldea.

Entre els seus treballs sobresurt la traducció, del grec a llatí, de les obres de Joan de Damasc.

Bac de Roda, Francesc *

Deixa un comentari

Veure> Francesc Macià i Noguer (guerriller català austriacista del segle XVIII, fill de Francesc Macià i Ambert).

Babot, Mateu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Dignatari. Era tresorer de la petita cort de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, durant el regnat de Jaume I el Conqueridor.

Babel * -pseudònim-

Deixa un comentari

Pseudònim amb que el pintor català Francesc Xavier Nogués i Casas (1873-1941) signava els seus dibuixos humorístics.

Baban, Gracià

Deixa un comentari

(Aragó ?, 1620 – València, 2 febrer 1675)

Compositor, un dels més importants del barroc al País Valencià. El 1657 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València.

Autor de misses, motets, nadales, lamentacions, salms, etc, a vuit, deu i dotze veus. Algunes d’aquestes obres són per a diversos cors i acompanyaments d’orquestra.

Benimuslem (Ribera Alta)

6 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 4,18 km2, 44 m alt, 668 hab (2014)

Estès per la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer, al sud-oest d’Alzira i al sud de València.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, que és alimentada per la sèquia reial del Xúquer; el conreu principal és el de tarongers, seguit de les hortalisses. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades majoritàriament pels propietaris i, en menys quantitat, per arrendataris. Àrea comercial d’Alzira.

La població experimentà, a partir de les darreries del segle XIX, un augment progressiu mantingut fins al 1960; des d’aleshores la tendència s’invertí, però actualment s’ha estabilitzat.

El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Immaculada Concepció. Fou centre de la baronia de Benimuslem.

Dins el terme es troben el despoblat de Mulata, al nord del poble, i el llogaret del Pujol.