Arxiu de la categoria: Biografies

Azzati i Descalci, Feliu

(Cadis, Andalusia, novembre 1874 – València, 20 juny 1929)

Polític. Fill de pares italians, arribà a València de petit. S’afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim col·laborador. Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa (1908), Azzati el substituí a la direcció del diari “El Pueblo” i a l’escó parlamentari.

El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, reestructurant l’organització del partit -del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort-, que adoptà el nom oficial de Partit d’Unió Republicana Autonomista (PURA). Fou diputat a corts en nombroses ocasions i portà el seu partit, per mitjà d’una política poc escrupolosa i oportunista, a controlar la vida política a la província de València.

Combaté durament les idees valencianistes, però arran del 1918 modificà aquesta actitud i mantingué una posició política ambigua envers els grups valencianistes. Comptà amb el suport electoral dels anarco-sindicalistes, de decisiva importància al País Valencià.

La seva actuació en la vaga de ferroviaris valencians, el juliol de 1917, durant l’Assemblea de Parlamentaris, fou considerada com la d’un agent provocador del govern.

A la seva mort, el PURA, dirigit per Sigfrid Blasco-Ibáñez, entrà de nou en l’òrbita del radicalisme lerrouxista.

Az-Zaqqaq

(Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1134)

Poeta àrab. Fou nebot i imitador del notable poeta Ibn Hafaga.

Azuar i Carmen, Rafael

(Elx, Baix Vinalopó, 14 gener 1921 – Alacant, 16 novembre 2002)

Escriptor. Anà a viure a Alacant. Col·laborà a revistes de Madrid, Alacant i Múrcia.

És autor dels llibres poètics Perlas del silencio (1944), Poemas (1950), La lucha elemental (1955) i Otros poemas (1958), de les novel·les Teresa Ferrer (1954) i Llanuras del Júcar (1965) i de l’assaig El diálogo en la novela (1967).

També ha publicat llibres i opuscles de caràcter docent.

Azraq, al-

(País Valencià, segle XIII – Alcoi, Alcoià, 1276)

(cat: Alaçrac)  Capitost musulmà. Poc anys després d’acabada la conquesta del Regne de València per Jaume I de Catalunya (1245) es posà al front dels musulmans de la part meridional del país rebel·lats contra el rei; ocupà diversos castells i mantingué la revolta fins al 1258 amb l’ajuda d’Alfons X de Castella que disputava a Jaume I la possessió d’algunes zones del País Valencià.

Les forces d’al-Azraq, d’altra banda, havien augmentat considerablement com a reacció contra l’ordre d’expulsió dels musulmans donada per Jaume I el 1248. Tanmateix, enganyat per Jaume I, al-Azraq es veié obligat a capitular i a abandonar el país.

L’estat de revolta, bé que apaivagat, perdurà; el 1275 una segona rebel·lió general comandada per Ibrahim tingué lloc, estimulada pels sobirans de Granada i del Marroc, els quals enviaren forces granadines comandades pel mateix al-Azraq. Aquest s’emparà del castell de Penàguila i atacà Alcoi, però morí en la lluita, tot i que les forces cristianes foren després desbaratades.

La mort d’al-Azraq fou atribuïda a la intervenció de sant Jordi, i donà origen a les festes de moros i cristians que se celebren encara en diverses localitats del País Valencià.

Azpiroz i Jalón, Francesc Xavier

(València, 8 novembre 1797 – Madrid, 14 octubre 1868)

Militar. Fill de l’intendent de València al temps de la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar. Durant la Primera Guerra Carlina es distingí en el setge d’Alpont, pel qual fou ascendit a mariscal de camp.

Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra durant menys de quinze dies (agost-setembre 1840) en un dels governs interins que precediren la presa del poder per Espartero. Nomenat capità general de València.

Hom li concedí el títol de comte d’Alpont.

Azorín *

Pseudònim de l’escriptor valencià i protagonista de les novel·les autobiogràfiques de Josep Martínez i Ruiz (1873-1967).

Azenar, Pere

(la Jonquera, Alt Empordà, segle XIX – Catalunya, segle XIX)

Metge. És autor de notables escrits professionals.

Azama, Michel

(Vilallonga de la Salanca, Rosselló, 1947 – )

Dramaturg en francès. Adscrit al Nouveau Théâtre de Bourgogne (Centre Dramàtic de Dijon).

És autor, entre d’altres, de Ruptures (1981), Vie et mort de P. Paolo Pasolini (1984), Croisades (1988), Iphigenie ou la péche des Dieux (1991), Medee Black (1992) i Les deus terres d’Akhenaton (1994).

La versió catalana de Croades rebé el premi Adrià Gual (1994) pel muntatge d’Antonio Simón Rodríguez, estrenat el 1996.

Ayné, Joaquim

(Barcelona, segle XIX – 1868)

Músic. Destacà per les seves activitats pedagògiques.

Aymerich y Baras, José

(Cadis, Andalusia, 11 gener 1775 – Palma de Mallorca, 27 octubre 1841)

Militar i polític. Fou coronel de voluntaris reialistes.

Nomenat ministre de la guerra (1824), dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució (1825) a la fi del període més violent de la dècada absolutista de Ferran VII de Borbó.