(Nerpio, Múrcia, 12 agost 1876 – València, 13 agost 1950)
Arqueòleg i advocat. Diputat provincial de València, creà el Servei d’Investigacions Prehistòriques de València (1927), i en fou director. També dirigí el Centre de Cultura Valenciana.
Fundà la revista “Archivo de Prehistoria Levantina”, on publicà la majoria dels seus treballs.
(València, 20 juliol 1624 – 23 setembre 1672)
Predicador i teòleg. Fou catedràtic de filosofia i teòleg de gran competència. Era jutge ordinari de la Inquisició.
És remarcable el seu sermó titulat Ramellet del bateig del fill i fillol de València, Papostòlic sant Vicent Ferrer, que conté lloances significatives a la llengua del país.
(Alzira, Ribera Alta, 28 agost 1961 – )
Poeta. És un dels nous poetes de la generació dels vuitanta més interessants i un dels més representatius del País Valencià.
Ha publicat diversos llibres de poemes que li han donat alguns premis, així com els estudis Joan Fuster (1990), La poesia catalana de postguerra al País Valencià (1991) i Cultura i societat a la postguerra (1939-59) (1992), i ha traduït autors italians com C. Pavese, S. Quasimodo i G. Bassani.
(València, 1830 – Xixona, Alacantí, 1891)
Escriptor i advocat. Destacà en l’exercici de la seva carrera.
En 1860 fou un dels fundadors de la revista “El foro valenciano”. L’any següent fundà l’Orfeó Valencià i s’encarregà d’una de les seves classes. Més tard dotà l’entitat d’una càtedra de declamació.
El 1873 establí una càtedra de taquigrafia a la Societat Econòmica d’Amics del País i el 1875 fou secretari de l’ajuntament de València.
Escriví en català algunes peces de teatre popular.
(Maó, Menorca, 13 maig 1856 – 4 octubre 1946)
Advocat i sociòleg. Col·laborador a “La Voz de Menorca” i a la “Revista de Menorca”. Va ésser dirigent del partit republicà de Menorca.
Entre les seves obres cal assenyalar Sa qüestió d’es treball a Menorca (1920) i els llibres de folklore menorquí Lletres a una mare maonesa, i De re cibaria (1923).
(Palma de Mallorca, 1751 – 21 febrer 1794)
Metge. Mantingué relació amb Jenner, el descobridor de la vacuna contra la verola, i la practicà a Mallorca abans que a moltes capitals europees.
Secretari perpetu de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca, escriví nombroses memòries, una de les quals li fou premiada pòstumament per l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
(Campos, Mallorca, 24 gener 1750 – Sevilla, Andalusia, 14 octubre 1800)
Cartògraf i gravador. Estudià filosofia i lletres. En 1785, amb Josep Muntaner, gravà el millor mapa de Mallorca existent fins a la data, per encàrrec del cardenal Antoni Despuig i Dameto.
Fou tresorer i administrador de l’arquebisbat de València. Treballà a Madrid i a Sevilla, on fou protegit de prop per l’esmentat cardenal, llavors arquebisbe de Sevilla.
(València, 3 agost 1892 – 21 juny 1981)
Pintor, dibuixant i cartellista. Format a l’Acadèmia de Sant Carles com a pintor, posteriorment es dedicà al cartellisme i al disseny gràfic, i va col·laborar en diverses editorials de la ciutat de València.
Durant la guerra civil realitzà cartells de propaganda política, especialment per a la CNT, de la qual era militant.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 octubre 1819 – 27 agost 1854)
Músic. Estudià a Cuba. Excel·lí com a intèrpret dels instruments de corda, especialment el contrabaix.
Isidre Ballester (Catalunya, 1637 – 1670) Pintor. Conreà la pintura d’inspiració religiosa. En 1665 féu una tela representant Sant Josep per al monestir de Santa Maria de l’Estany.
Joan Baptista Ballester (País Valencià, segle XVII) Metge que assolí gran prestigi. És autor d’un tractat de toxicologia.
Joaquim Ballester (País Valencià, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII) Gravador. S’establí a Madrid. Hi realitzà obres notables. Fou nomenat director honorari de l’Acadèmia de Sant Carles de València, el 1778.
Nicolau Ballester (Palma de Mallorca, segle XVII – 1702) Religiós mercenari. Exercí càrrecs públics i fou autor de diversos escrits religiosos en llatí i en castellà.
