(Catalunya ?, 1850 – segle XIX)
Jesuïta. Fou un gran impulsor de la fundació de diversos establiments de la Companyia de Jesús.
(Catalunya ?, 1850 – segle XIX)
Jesuïta. Fou un gran impulsor de la fundació de diversos establiments de la Companyia de Jesús.
(Alcoi, Alcoià, 1842 – València, 1917)
Periodista i polític. Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la facultat de ciències de la Universitat de València.
Milità al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic “Los Dos Reinos”, d’aquesta ideologia. El 1872 fou elegit diputat a corts.
Des del 1875 dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”, al qual donà una gran difusió i una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d’“El Pueblo”.
(Castelló de la Plana, 5 maig 1871 – 18 gener 1934)
Pintor. Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma.
Bon colorista, practicà tots els gèneres dins la pintura a l’oli (Segadors, Museu de Castelló de la Plana) i conreà també l’aquarel·la. Decorà l’església arxiprestal de Vila-real.
Obtingué medalla d’or a València (1909) i a Mèxic (1910) i la de Lo Rat Penat (1926).
Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)
Abat de Benifassà. Elegit per primera vegada el 1692, i reelegit dues vegades més.
Impulsà la construcció del claustre modern. Augmentà molt el fons de la biblioteca.
Fou definidor de l’orde i diputat. Eclesiàstic de la Generalitat Valenciana.
(Illes Balears, segle XIV)
Notari. Senyor de l’albufera d’Alcúdia i de sa Pobla, senyoria que el seu pare havia obtingut de Jaume II de Mallorca.
El 1384 fou jurat i comissionat assidu a la cort de Pere III de Catalunya, cosa que féu que Joan I el Caçador l’exclogués de les eleccions per a la represa de les corts de Montsó.
El 1391 fou perseguit pels forans a causa dels seus privilegis damunt la pesca de s’Albufera.
(Adjuntas, Puerto Rico, 21 desembre 1914 – sa Pobla, Mallorca, 24 gener 1985)
Escriptor. Sacerdot establert a Sóller (Mallorca).
Ha publicat, entre d’altres obres els reculls poètics Cançons de primavera (1940), Càntic de muntanya (1957) i Càntic Nou (1959).
(Huéneja, Andalusia, 13 abril 1905 – València, 12 agost 1974)
Escriptor. De família valenciana i establert a València, participà en el valencianisme d’esquerra.
Col·laborà a “Germania” i a d’altres publicacions.
Exiliat a París, ha publicat el recull poètic Miratge (1954).
(Xàtiva, Costera, 13 gener 1743 – Iba-nei, Tonquín, Vietnam, 7 novembre 1773)
Dominicà missioner. Estudià al col·legi de Sant Domènec d’Oriola. Professà el 1759.
Anà a Filipines, on fou pres i expulsat, i es dirigí a Tonquín (1770), on morí martiritzat.
Fou beatificat pel papa Pius X el 1906. En resten les cartes i alguns versos.
(València, 1629 – segle XVII)
Pintor. Fou gendre i deixeble de Francesc Ribalta, amb el qual col·laborà.
Les seves obres imiten fidelment l’estil del seu sogre.
(València, segle XVI – 1629 ?)
Pintor, documentat des del 1607. Probablement és l’autor d’algunes obres atribuïdes a Gregori Castanyeda, com la Santa Maria del Popolo, a Santa Úrsula de València, d’estil pre-ribaltià.
Col·laborà amb Francesc Ribalta i la seva escola en la pintura de les portes del retaule d’Andilla (1624-26). Hom li atribueix el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València.