Arxiu de la categoria: Biografies

Castellnou, Udalgar (I) de

(Catalunya Nord, segle X – segle XI)

Arxiprest d’Elna (1009). Germà del primer vescomte de Castellnou, Guillem (I). Signà les actes de consagració de Sant Martí del Canigó (1009), de Santa Maria i Sant Miquel de Montoriol d’Amunt (1010) i de Sant Pau de Pi (1022).

Fou el principal col·laborador del bisbe d’Elna, Berenguer (1019-30), i amic de l’abat Oliba de Cerdanya. Participà al capdavant del capítol d’Elna -el bisbe era absent- en el sínode de Toluges, que proclamà la Pau i Treva de Déu (1027).

Castellnou, Joan de -escultor-

(València ?, segle XV)

Escultor i argenter. Documentat del 1426 al 1490.

Féu la magnífica custòdia de la seu de València, encarregada el 1442, d’or i de bronze daurat, de catorze pams d’alçada, que el 1812 fou fosa o exportada a Anglaterra.

A la catedral de València hom en conserva la Mare de Déu de la Cadira (1465), d’alabastre.

Fou el pare o el germà de Jaume de Castellnou (País Valencià, segle XV)  També escultor i argenter.

Castellnou, Joan de -poeta-

(Rosselló, segle XIV)

Poeta. Fou, cap al 1341, probablement, un dels set mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa i defensor a ultrança de les Leys d’amor. En la seva dedicatòria al noble català Felip Dalmau I de Rocabertí, mostra la influència de les Regles de trobar de R. Vidal de Besalú.

Escriví dues preceptives: Compendi de la coneixença dels vicis que es poden esdevenir en els dictats del Gay Saber i Glossari (1341). Les poesies conservades, onze en total, recullen tots els tòpics i els virtuosismes retòrics de l’escola tolosana.

Castellnou, Guillem (I) de

(Catalunya Nord, segle XI)

Vescomte de Castellnou (1075-91). Fill segon del vescomte Jaspert (I). Succeí el seu oncle Udalgar (II) com a ardiaca d’Elna (1064), i a la mort del seu germà Udalgar de Castellnou (1075) prengué el títol de vescomte de Castellnou durant la minoritat del seu nebot Guillem.

El 1091 renuncià tots dos títols per emprendre el camí del Sant Sepulcre, i el mateix any signà ja una constitució només com a arxilevita i canonge.

Castellnou, Dalmau (II) de

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

Noble. El 1312 assistí al vassallatge renovat a Barcelona, davant Jaume II el Just, del rei Sanç I de Mallorca. El 1326 era un dels rebels que s’oposaven a la regència de l’infant Felip de Mallorca durant la minoritat de Jaume III de Mallorca i que pretenien donar-la al comte de Foix.

Figurava entre els nobles que arribaren a emparar-se de la persona del petit Jaume. Quan les forces trameses del Principat restabliren l’autoritat de Felip i arribaren a Perpinyà, Dalmau es féu fonedís. Fou decretada la seva persecució.

Castellnou -llinatge-

(Catalunya Nord, 1020 – segle XIV)

Llinatge vescomtal. L’estirp del llinatge fou Ansemund, el qual era senyor del castell de Cameles el 941 i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló.

El seu nét Guillem I, vescomte de Vallespir, fou el primer, vers el 1020, a emprar la denominació de Castellnou.

Castellfort, marquesa de *

Nom amb el qual també fou coneguda la poetessa castellonenca Maria Egual i Miguel (1655-1735).

Castellbell, marquès de *

Nom amb el qual també és conegut Josep d’Amat i de Planella  (noble filipista català, 1670-1715).

Castellar i de Borja, Joan de

(València, 1441 – 1505)

Cardenal. Fill de Galceran de Castellar, senyor de Picassent, i de Bernadona de Borja i Montcada, filla de Galceran Gil de Borja.

Protonotari apostòlic, fou nomenat arquebisbe de Trani, a la Pulla (1493-1503), i el 9 d’agost de 1503 succeí el cardenal Joan de Borja i Navarro d’Alpicat el Major a l’arquebisbat de Mont-real, a Sicília.

Fou nomenat cardenal el 1503 per Alexandre VI, del qual fou home de confiança per als afers familiars i polítics.

Castellar, comte de *

Nom amb el qual fou conegut el noble i militar austriacista català Francesc d’Amat i de Planella (segle XVII-1723).