Arxiu de la categoria: Biografies

Torreilles, Felip

(Perpinyà, 1862 – 1933)

Historiador i capellà. S’especialitzà en l’estudi del Rosselló des de la seva annexió a França, el seu procés de francesització i, sobretot, l’època de la Revolució Francesa: Perpignan pendant la Révolution 1789-1800 (París, 1896-97), en tres volums.

Cal esmentar també entre els seus estudis L’annexion du Roussillon à la France. La vacance du siège d’Elne. 1643-1669 (1888), La diffusion du français après l’annexion. 1660-1700 (sd), L’université de Perpignan avant et pendant la Révolution (1888), Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française (1890) i estudi de les memòries i correspondència de F.J. Jaubert de Paçà.

Torre, Josep Maria de

(València, 1864 – 1906)

Metge i escriptor. Llicenciat (1890) i doctor (1892) en medicina, col·laborà en diverses revistes literàries de València i Madrid.

Per al teatre escriví Los dos besos, El niño López, El gabán claro, La última cerilla, Doña Blanca de Albornoz, El dúo de la sultana, Un alma débil, Bouquet nacional i altres obres.

Publicà part de les seves poesies en Granos de arena i el recull de narracions costumistes Cuentos del Júcar (1901), que dedicà a V. Blasco i Ibáñez. Obtingué la flor natural dels Jocs Florals de València (1889).

Torra, Jordà de

(França, s XIV)

Metge de Montpeller. El 1318 fou nomenat metge reial per Jaume II de Catalunya, el qual fou assistit el 1335.

Es coneixen dotze escrits mèdics seus, entre els quals figura un règim dietètic per a un bisbe de prop de Monteleimar, fet en col·laboració amb tres altres metges i publicat a Alemanya (1923) i França (1924).

Torre, Jeroni de la

(País Valencià, segle XVII)

Músic. Fou organista de la catedral de Barcelona i del 1645 al 1665 féu de segon organista de la catedral de València i impulsà l’escola musical valenciana. D’ençà del 1667 fou organista del Pilar de Saragossa, església de la qual fou nomenat al cap de dos anys mestre de capella.

És autor de misses, d’una lletania a cinc veus, d’una lamentació a vint veus i baix continu, d’una nadala i de cançons profanes.

Torras i Urriarte, Lluís

(Alacant, 1896 – segle XX)

Escriptor i enginyer agrònom.

Obres seves són les titulades La riqueza agrícola en la provincia de Alicante (1952), Influencia del ahorro en lo social (1952), El Huerto del Cura (1956) i Presencia de la palmera en la provincia de Alicante (1959).

Torrandell i Jaume, Antoni

(Inca, Mallorca, 17 juliol 1881 – Palma de Mallorca, 15 gener 1963) 

Músic. Estudià a Madrid i a París.

És autor de Danses romaneses, per a piano i orquestra, Simfonia, per a violí i orquestra, i Sonata, per a violoncel.

Torralba, Joan

(Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVI – cartoixa d’Aula Dei, Aragó, 1578) 

Frare cartoixà. Fou el primer prior de la cartoixa d’Aula Dei.

És autor d’obres religioses, la majoria inèdites.

Torner, Martí

(Illes Balears, segle XV)

Pintor. El 1480 i el 1497 treballava a València. Deixà obres estimables a l’Hospital, així com a l’església de Morella.

També és notable la seva taula de la Sagrada Família, a la col·lecció Vilallonga, de Palma.

Tornamira de Soto, Joan

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

Escriptor. És autor d’un Sumario de la vida y hechos del rey don Jaime I de Aragón, llamado el Conquistador (1806-07).

Tormo i Serrano, Vicenta

(València, 1857 – Madrid, 1936)

Arpista. Començà els seus estudis musicals a València. A deu anys anà a Madrid, on estudià arpa al conservatori. Féu la seva presentació artística a València quatre anys més tard. A partir d’aleshores sovintejà les actuacions amb orquestra i com a solista.

Formava part de l’orquestra que estrenà Aida al Liceu de Barcelona (1874). S’instal·là a Madrid i hi fou professora al conservatori. Gaudí de bon prestigi com a arpista i donà nombrosos concerts.