Arxiu de la categoria: Biografies

Claramunt, Pere de

Deixa un comentari

(Rosselló ?, segle XIII)

Lloctinent de Jaume II de Mallorca a la senyoria de Montpeller. En 1280 afrontà greus incidents amb el representant del rei de França, el senescal de Bellcaire, que tractava de fer un nou abús de força sobre la senyoria, petita i aïllada, sotmesa de temps a les arbitràries exigències franceses.

La coratjosa actitud de Pere de Claramunt trobà resposta en un atac personal, al mateix dormitori del lloctinent, per uns malfactors que tractaren d’assassinar-lo, per bé que no ho aconseguiren. Els criminals pogueren escapar. Claramunt no es doblegà en tot cas a les pretensions del senescal francès.

Claramunt, Francesc Martí

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVI – França, segle XVI)

Militar. Serví de tinent a Flandes al terç de Pacheco, durant el virregnat de Lluís de Requesens i de Zúñiga. Ascendí a capità.

Es féu famós pel seu heroisme al desembarcament i la batalla de l’illa de Duweland, on fou un dels poquíssims supervivents de la seva unitat. Destacà també a les guerres de Savoia i de França, on trobà la mort en combat.

Clarà, Joan

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII – Bosa, Sardenya, 1340)

Bisbe de Bosa (1327-40). Religiós carmelità; fou catedràtic de teologia a la universitat de Montpeller i provincial del seu orde (1327).

Autor de diversos llibres de sermons, alguns dels quals havia predicat davant els papes d’Avinyó, i d’altres escrits de caràcter teològic.

Clapera, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1897 – 1961)

Actor i director escènic. Actuà intensament al teatre català.

Cladera i Company, Cristòfor

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, 1760 – Palma de Mallorca, 1816)

Erudit. Estudià dret a Múrcia, Oriola i València. Residí a Madrid, on publicà una sèrie de traduccions (1785) i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa (1787-91) i la traducció del diccionari de física de Brisson (1796-1802).

A Investigaciones históricas sobre los principales descubrimientos de los españoles en el mar Océano en el siglo XV y principios del siglo XVI (1794) aportà documentació inèdita. Es conserven els seus Apuntes para formar una historia crítica del Reino de Mallorca.

Obtingué la dignitat de tresorer de la seu de Mallorca (1792) i el títol de cronista de Palma de Mallorca (1807). Fou funcionari del ministeri de l’interior de Josep I Bonaparte i pel fet d’ésser afrancesat visqué a l’exili fins al 1814.

És conegut per la seva enemistat literària amb Leandro Fernández de Moratín.

Civera i Redondo, Victòria

Deixa un comentari

(Port de Sagunt, Camp de Morvedre, 1955 – )

Pintora. El 1987 anà a viure i treballar a Nova York. Estudià belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València.

En els seus inicis treballà el fotomuntatge i amb imatges pornogràfiques. Entre el 1978 i el 1979 treballà en col·laboració mb el pintor Juan Uslé, amb qui es casà, alternant fotografia, fotomuntatge i pintura.

L’any 1980 obtingué la beca per a artistes joves del ministeri de cultura pel projecte Contexto. L’any 1983 obtingué la beca Alfons Roig de la diputació de València i el premi Ojo Crítico a les arts plàstiques.

A l’estiu del 1993 és féu una gran exposició retrospectiva de la seva obra, Habitación Anónima, a Santander. Té obres a les col·leccions del MACBA i de la Fundació “La Caixa”.

Civera i Martínez, Marí

5 Respostes

(València, 15 març 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 maig 1975)

Sindicalista i escriptor. Fou un dels fundadors del partit sindicalista d’Ángel Pestaña. Dirigí els diaris “El Pueblo” i “Mañana” de Barcelona. Exiliat el 1939 a Mèxic.

Ha publicat El marxismo, El sindicalismo i Rebelión del hombre (1948), entre d’altres.

Civera, Manuel

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – segle XIX)

Escriptor. Conegut popularment per el Fideuer pel seu petit comerç de pasta de sèmola. S’oposà a la invasió dels francesos i defensà el català de València. Fou regidor de València del 1820 al 1823.

Publicà Col·lecció de vàries conversacions al·lusives al nou sistema constitucional (1820) i diàlegs en vers i en prosa, sovint de to humorístic, destinats a propagar les idees liberals, i difosos primer en plecs solts.

Encara que els seus versos són mancats de mèrit literari, tenen el d’haver estat una de les poques manifestacions escrites en català que existien a València per la seva època.

Civera, Beatriu *

Deixa un comentari

Pseudònim de l’escriptora valenciana Empar Beatriu Martínez i Civera (1914-95).

Civat, Antoni *

Deixa un comentari

Veure> Antoni Cibat i Arnautó  (metge català, 1770-1811).