(Catalunya, segle XVIII)
Advocat. Pertanyia a l’Audiència del Principat.
És autor de diversos escrits jurídics.
Coma, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Colvée i Roura, Pau
(Elbeuf, França, 21 febrer 1849 – València, 19 juny 1903)
Metge. De mare catalana, s’establí d’infant a València, on es llicencià en ciències i es doctorà en medicina. Fou president de l’Institut Mèdic Valencià.
Publicà monografies sobre insectes nocius a l’agricultura.
El 1902 obtingué la càtedra de mecànica de l’Institut General i Tècnic de València.
Colón i Domènech, Germà
(Castelló de la Plana, 30 novembre 1928 – Barcelona, 22 març 2020)
Filòleg. S’ha dedicat especialment a l’estudi de temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia.
Ha col·laborat a l’Encliclopedia Lingüística hispánica, ha editat textos clàssics: Llibre d’hores (1960), Furs de València (1970, en col·laboració amb A. Soberanas), Llibre del Consolat de Mar (1981-87, en col·laboració), ha fet estudis a les edicions dels diccionaris de Nebrija.
També ha escrit nombrosos articles i llibres com ara: El léxico catalán en la Romania (1976), La llengua catalana en els seus textos (1978-79), una síntesi per a castellanoparlants de Literatura catalana (1975), el polèmic Problemes de la llengua valenciana i els seus voltants (1987), Español y catalán, juntos y en contraste (1989) i Estudis de filologia catalana i romànica (1997).
Fou president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-82) i conseller d’honor. Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988) i doctor honoris causa de la Universitat d’Alacant.
Colomines, Llucià
(Perpinyà, segle XV – Palma de Mallorca, 1460)
Escriptor. Estudià a Perpinyà i passà després a València i Xàtiva. Esdevingut cec, es traslladà a Mallorca.
Escriví quatre llibres de gramàtica en vers, un d’intitulat De casu et fortuna, i epigrames a les seves obres. Pere Miquel Carbonell el considerà com un dels humanistes importants del seu temps i n’escriví una breu biografia.
És conegut pel seu nom llatinitzat, Lucianus Colominius.
Colomina i Arquer, Josep
(Castalla, Alcoià, 1809 – València ?, 1875)
Fabricant. Féu renàixer la indústria del ventall a València establint-hi una fàbrica important el 1840.
Obtingué grans beneficis econòmics, el títol de marquès de Colomina, que li fou concedit pel rei Amadeu I (1872) i el càrrec de senador del regne.
El títol passà als Botella.
Colomes, Joan Baptista
(València, 22 febrer 1740 – Bolonya, Alemanya, 17 gener 1808)
Dramaturg. Jesuïta des del 1755, era a Oriola l’any de l’expulsió (1768).
Restà a Ferrara fins al 1773, i després s’establí a Bolonya, on escriví drames neoclàssics de tema històric: Coriolano (1779), Scipione in Cartagine (1783), o hispànic: Agnesi di Castro (1781) i assaigs, com Les philosophes à l’encan (1796).
Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies, en castellà i en català, sobre sant Vicent Ferrer. Fou novament exiliat.
Colomer i Guijarro, Blai Maria
(València, 3 febrer 1839 – París, França, 27 juny 1917)
Compositor i organista. Estudià a València i, a partir del 1851, a París, on fou conegut amb el nom de Babylas i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia del conservatori.
Compongué l’òpera La copa del rey de Thule, operetes, obres simfòniques, de cambra, etc.
Colomar i Moyà, Miquel Àngel
(Palma de Mallorca, 8 octubre 1903 – 7 octubre 1970)
Periodista. Estimulat per Gabriel Alomar, intentà de fer arrelar a Mallorca l’avantguardisme plàstic i literari. Contribuí força a la formació de Bartomeu Rosselló i Porcel. Sota diversos pseudònims exercí la crítica d’art a “Hoja del Lunes” i “La Última Hora”.
Publicà proses i poemes a la premsa mallorquina, peninsular i estrangera. La guerra civil el marginà.
Publicà Archie Gittes (1947) i Tito Cittadini (1956).
Coloma i Payà, Rafael
(Alcoi, Alcoià, 7 març 1912 – 24 febrer 1992)
Escriptor. Fundador i director del setmanari “Ciudad”.
La seva producció és compon de títols com: Viaje por tierras de Alicante (1957), Antología de poesia festiva alcoyana (1961), Libro de la fiesta de Moros y Cristianos (1962), Lorenzo Casanova, un pintor enfermo (1962), entre d’altres.
Coloma i de Melo, Carles de
(Alacant, 1567 – Madrid, 1637)
Militar i i historiador. Marquès de l’Espinar. Fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà d’Antoni i d’Ildefons. Intervingué, d’ençà del 1588, en l’exèrcit dels Països Baixos a les ordres d’Alexandre Farnese i els seus successors, fins al 1599.
Fou virrei de Mallorca (1611-17) i ambaixador a Anglaterra (1622-24). Durant la guerra dels Trenta Anys lluità al costat del marquès de Spinola i dirigí la batalla de Valenza del Po, resolta favorablement. Formà part del consell reial.
En la seva obra La guerra de los Estados Bajos… (1622) reuní una important documentació històrica i estratègica-militar.
