Arxiu de la categoria: Biografies

Ximeno i Sorlí, Vicent

4 Respostes

(València, 25 setembre 1691 – 8 agost 1764)

Bibliògraf i erudit. Doctor en teologia, fou ordenat prevere, i tingué benifets a la catedral i l’hospital de València.

Escriví Constituciones de la real cofadría de la Santísima Virgen, Noticias constantes de la santidad y doctrina de san Eutropio, Relación verdadera de los terremotos padecidos en el reino de Valencia desde 23 marzo de 1748 i Anticipados anuncios del culto del corazón de Jesús.

Però la seva obra més remarcable és el repertori biobibliogràfic Escritores del reino de Valencia (1747-49), posteriorment completat per Just Pastor Fuster en la seva Biblioteca valenciana (1827-30).

Ximeno i Planes, Rafael

Deixa un comentari

(València, 1759 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1825)

Pintor i dibuixant. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual arribaria a ésser tinent director. A l’endemig fou pensionat a Madrid i a Roma.

El 1793 anà a Mèxic per fer-se càrrec de la direcció de l’Acadèmia artística d’aquella ciutat, que organitzà eficaçment. Hi exercí de forma personal l’ensenyament de pintura.

Té algunes obres al Museu de València. Són notables els frescos que féu per a la cúpula de la catedral de Mèxic.

Ximeno, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Metge. Sobresortí pels seus estudis anatòmics.

Tant a ell com al també valencià Lluís Collado els ha estat atribuïda la primera descripció de l’os de l’oïda anomenat stapeda. Sembla que, en aquest cas, Ximeno s’avança a Collado.

Ximénez i Cos, Eduard

Deixa un comentari

(Alacant, 9 octubre 1823 – València, 1 febrer 1900)

Compositor. Deixeble de Pasqual Pérez, fou nomenat organista de la parròquia de Sant Tomàs el 1846.

Compongué Werther, òpera en tres actes, i les sarsueles A que sale con ello! (1842) i Barba Azul (1855). És autor d’una Salve, dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats (1868), d’una col·lecció de cants populars valencians i de composicions profanes.

Ximenes, Francesc

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV)

Eclesiàstic. Fou canonge i vicari general de la diòcesi de Mallorca.

És autor de l’obra Pastoralis de primatu papae et in detractores Ecclesiae. Versificà en llatí. És fama que compongué diversos epitafis, entre ells el del sepulcre de Ramon Llull.

Ximena Díaz

Deixa un comentari

(Astúries, vers 1046 – Castrillo del Val, Castella, 1116)

Senyora sobirana de València (1099-1102). Filla de Diego Rodríguez, comte a Oviedo i senyor de Nava i Noroña, i de Ximena de Lleó, filla del rei Alfons V de Castella. El seu cosí gran, el rei Alfons VI de Castella-Lleó, la casà el 1074 amb el Cid.

Quan el 1081 el rei desterrà el seu marit, passà a residir al monestir de San Pedro de Cardeña (Castella la Vella) amb els tres fills (Diego, Cristina i María). El 1087, quan el rei acusà el Cid, fou de nou empresonada, però el 1094 es reuní amb ell a Dénia, després d’una altra estada a Cardeña.

Mort el seu marit (1099), governà València, i, malgrat l’ajut del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, gendre seu, i del rei Alfons VI, no pogué evitar que els almoràvits ocupessin la ciutat, que abandonà amb el cos del seu marit, i passà a Castella. Fou soterrada al monestir de San Pedro de Cardeña, al costat de les restes del seu marit, però més tard ambdós foren traslladats a la catedral de Burgos.

Xèrica, Joan Alfons de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Fill de Pere de Xèrica i de Lloria. El rei li donà (1364) injustament la baronia de Cocentaina; donació que fou renovada (1366) a favor de la seva germana:

Beatriu de Xèrica i d’Arborea (País Valencià, segle XIV)  Baronessa de Cocentaina (1366). Cedí la baronia a la seva tia, la senyora de Marchena (1372).

Xaupí i Maris, Josep

Deixa un comentari

(Perpinyà, 10 març 1688 – París, França, 7 desembre 1778)

Historiador. Doctorat en teologia a París, fou canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir (1724). Després fixà la seva residència a París, i des del 1764 fou degà de la facultat de teologia de París.

Fruit de les seves investigacions sobre la història antiga del Rosselló foren les seves Recherches historiques sur la noblesse des citoyens honorés de Perpignan et de Barcelone… (1763), les quals, corregides i augmentades, foren publicades de nou el 1776. Totes dues edicions foren contestades per Francesc de Fossà, amb Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et de Roussillon (1770).

Xàtiva, mestre de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Pintor anònim. Treballà a la vila de Xàtiva el darrer quart del segle XV i l’inici del XVI. El seu art, dins l’eclecticisme de la pintura valenciana de l’època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes.

Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu (església de Sant Francesc de Xàtiva), pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda la taula central— de Sant Jordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l’Almoiner (església de Sant Pere de Xàtiva), les taules de Sant Miquel, la Magdalena, la Trinitat, la Resurrecció i un bancal (església de Sant Feliu de Xàtiva) i les taules amb escenes de la vida de la Mare de Déu (Museu d’Art de Catalunya, Barcelona).

Xatart i Boix, Bartomeu

Deixa un comentari

(Prats de Molló, Vallespir, 1 març 1774 – 24 novembre 1846)

Farmacèutic i botànic. Estudià a Montpeller, i a partir del 1813 exercí la professió al seu poble nadiu. Fou un expert coneixedor de la flora pirinenca. Meissner li dedicà un gènere d’umbel·líferes, Xatardia, al qual pertany la xatàrdia.

Establí un jardí botànic particular al mas de Tellet. El seu herbari es conserva a la facultat de medicina de la Universitat de Montpeller, que també adquirí la farmàcia pel seu valor històric-científic.