Arxiu de la categoria: Biografies

Estade i Sabater, Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, segle XIX – 1881)

Navilier i polític. Fill de Josep Estade i Omar, junt amb el qual inicià la navegació regular de vapor entre Palma de Mallorca i Barcelona (1837) amb el Mallorquín, del qual fou capità.

El 1850 promogué la constitució de l’empresa del vapor Barcelonés i aconseguí la fusió amb la del Mallorquín, cosa que els assegurà fins el 1857 l’exclusiva de les comunicacions amb la península.

Membre del partit progressista, fou alcalde de Palma el 1865 i tingué una actuació molt destacada durant l’epidèmia de còlera d’aquell any, bé que hagué de dimitir a causa d’un enfrontament amb el governador Pizarro.

Per l’octubre de 1868 fou vocal de la Junta Provisional de Govern de les Balears i alcalde de nou fins a la celebració d’eleccions. Fou també president de la diputació i de la junta provincial d’agricultura, indústria i comerç.

Estade i Omar, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1782 – 1849)

Navilier i polític. Conegut per les seves idees liberals i membre del partit progressista.

Juntament amb el seu fill, Miquel Estade i Sabater, inicià la navegació regular de vapor entre Palma de Mallorca i Barcelona (1837).

Estada i Sureda, Eusebi

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1843 – 1917)

Enginyer de camins. Acabada la carrera el 1868, el 1871 publicà un estudi demostrant la possibilitat econòmica de construir un ferrocarril de Palma de Mallorca a Inca, que donà com a resultat la creació de la Societat del Ferrocarril de Mallorca, amb capital mallorquí, de la qual fou enginyer vitalici.

Sota la seva direcció hom construí la línia fins a Inca (1873-75) i les prolongacions fins a sa Pobla (1878), Manacor (1897), Felanitx (1897) i Santanyí (aprovada el 1913). Com a cap d’obres públiques, càrrec que exercí fins al 1907, millora la xarxa de carreteres i en construí de noves. Fou proclamat fill il·lustre de Palma (1902).

Publicà diversos treballs d’enginyeria i urbanisme: La ciudad de Palma. Su industria, sus fortificaciones, sus condiciones sanitarias y su ensanche (1885), obra que sintetitzà de forma brillant i tecnificada, les aspiracions de la ciutat de sortir del clos de les murades, que s’aconseguí el 1902.

Estada, Ramon

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)

Escriptor i religiós. Seguí la carrera eclesiàstica. Als cinquanta anys ingressà a l’orde de Predicadors.

És autor de poesies.

Esquiva de Lusignan

3 Respostes

(Xipre, segle XIV – Nicòsia, Xipre, 1363)

Filla del rei Hug IV de Xipre. El 1338 es casà amb Ferran de Mallorca, vescomte d’Omeladès, fill de l’homònim mort a la batalla de la Manolada i d’Isabel d’Ibelin.

L’hostilitat entre sogre i gendre deixà Ferran gairebé com un presoner del rei. El captiu acabà fugint i Esquiva restà amb una filla d’ambdós, anomenada Alisa, la qual es casà amb Felip d’Ibelin d’Arsur, i dugué una vida tumultuosa.

Esquerdo i Zaragoza, Josep Maria

1 Resposta

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1 febrer 1842 – Madrid, 30 gener 1912)

Metge i polític. Estudià medicina a València i a Madrid, on s’establí. L’any 1868 guanyà la càtedra de patologia general a Madrid i s’especialitzà en patologia mental i fou un dels introductors de la neuropsiquiatria a l’estat espanyol.

Informà al senat en l’enquesta per a la reforma del codi penal. Es relacionà amb Charcot i Lombroso. Fundà una clínica mental a Carabanchel (1875) i una altra a la Vila Joiosa.

Home d’idees republicanes, milità en el partit progressista de Ruiz Zorrilla, gran amic seu. Regidor de l’ajuntament de Madrid (1892) i diputat (1893), dirigí el Partit Republicà Progressista (1895).

Hom li atribuí la intervenció als fets revolucionaris de Portugal que acabaren amb la proclamació de la república (1910).

Esquerdo i Sapena, Onofre

2 Respostes

(València, 1635 – 17 agost 1699)

Erudit, genealogista i heraldista. Germanastre de Vicent Esquerdo i Pastor. Ciutadà de València. Ocupà, entre altres càrrecs, el de jutge de contrafurs, síndic i jurat en cap.

Deixà manuscrites diverses memòries, cròniques i catàlegs bibliogràfics, perduts, llevat d’una relació dels justícies i els jurats de València i d’un nobiliari valencià (publicat el 1963).

Se li atribueix el poema heràldic Trobes de mossèn Jaume Febrer en què tracta dels llinatges de la conquista de la ciutat de València (publicat el 1796), que fingí traduir i posar en prosa castellana a partir d’un manuscrit català d’un seu avantpassat.

Esquerdo i Pastor, Vicent

1 Resposta

(València, 1597 – 1630)

Escriptor i ciutadà. Credencier de la generalitat de València. Germanastre d’Onofre Esquerdo i Sapena.

És autor de diverses comèdies (Marte y Venus en París, La Ilustre Fregona, entre altres), representades a València el 1619 i el 1620, i d’un bon nombre de poesies, generalment en castellà, premiades en els certàmens de l’època i publicades en les relacions d’aquests (1620-26).

Esquerdo, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1689)

Eclesiàstic i escriptor. Capellà de la diputació del general, de València.

Deixà escrit un recull de notícies sobre la ciutat i el regne de València, en especial sobre la seu valenciana i els seus bisbes i arquebisbes, i el Sant Calze.

Esplugues, Jaume d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. Acompanyà Pere III el Cerimoniós a Mallorca el 1343, a la primera campanya per desposseir Jaume III de Mallorca. El rei l’armà cavaller poc després d’haver desembarcat a l’illa.

Ja de tornada, i a punt de començar la primera campanya del Rosselló, era un dels qui reberen permís reial per a retirar-se de l’exèrcit.

El 1347, a les ordres de Pere de Xèrica, fou un dels més fidels servidors del rei contra la Unió valenciana. S’esforçà de primer perquè aquesta no es formés, i després la combaté amb les armes.