(València, 1839 – 1861)
Escriptor i litògraf. Fou un dels primers que establí la litografia a València.
Col·laborà com a poeta humorístic a la premsa valenciana, sobretot a “El Rubí”, i escriví l’obra teatral en vers Un assumpte de família (1863).
(València, 1833 – 1906)
Polític i advocat. Emprengué diverses explotacions vitícoles i creà la Colònia Agrícola de Quinet (Iàtova, Foia de Bunyol).
Fou diputat provincial (1864, 1872 i 1875) i diputat a corts (1899).
(València, 1850 – 1899)
Compositor. És autor de bon nombre de sarsueles, com El mesón del sevillano i La marcha de Cádiz.
(País Valencià, segle XV – Castelló de la Plana, juliol 1521)
Dirigent agermanat. Fuster de professió. D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig de 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat. Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar.
Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania.
Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat estrepitosament entre Orpesa i Castelló de la Plana.
Pres en circumstàncies ridícules (amagat en una margal amb alforges d’or i argent), fou portat a Castelló i executat.
(Catalunya, s XVIII – Saragossa, Aragó, 6 març 1838)
Militar. Prengué part a la Primera Guerra Carlina. Fou nomenat governador militar de Saragossa.
Ocupava aquest càrrec el 1838, quan fou víctima d’una sorpresa dels rebels, contra la qual es defensà, a judici de molts, sense el zel que calia. Acusat de negligència en el servei, li fou obert un sumari.
El poble de Saragossa l’acusà públicament de traïdor i exterioritzà un fort recel davant els procediments legals. Enmig d’un ambient carregat de passió popular, el general Esteller fou afusellat a la plaça de la Constitució de Saragossa.
(Palma de Mallorca, 1666 – Jaca, Osca, Aragó, 1721)
Eclesiàstic i escriptor. Religiós mínim. Filipista, fou confinat a Campos (Mallorca) pel govern de Carles III.
Després del triomf de Felip V de Borbó ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde (1716). Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721.
Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino… (1702), a més d’altres obres en llatí.
(França ?, segle XI – Rosselló, segle XII)
Dama. El seu llinatge no ha estat determinat amb certesa.
Fou muller del comte Guislabert II de Rosselló i mare de Girard I.
(Palma de Mallorca, 1641 – Maó, Menorca, 1718)
Franciscà. Catedràtic de filosofia escotista i regent d’estudis de la universitat lul·liana de Mallorca.
Deixà inèdits diversos tractats filosòfics en llatí.
(País Valencià ?, segle XV)
Escriptor. No n’és conegut de fonts, i tampoc no hi ha notícies sobre la seva personalitat, fora del títol de mossèn amb què signa, i que l’identifica com a cavaller.
Una família de cavallers d’aquest nom és situada a Xàtiva en aquest període.
La seva obra conservada es redueix a una poesia breu, encara que de qualitat estimable.
(Alzira, Ribera Alta, 1903 – Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 10 febrer 1983)
Compositor i director d’orquestra. Va fer els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Ha realitzat una carrera de director d’obres líriques a Europa, al nord d’Àfrica i en països de l’Extrem Orient.
Autor d’un concert per a piano i orquestra, de sarsueles (Juegos de amor, 1925; Rosa de embajadores, 1934), de música de cambra i de ballets.
