Arxiu de la categoria: Biografies

Ferrer i Bauçà, Miquel

(Palma de Mallorca, 20 novembre 1770 – sa Vileta, Palma de Mallorca, 7 gener 1857)

Periodista, poeta i libel·lista bilingüe. Religiós trinitari, estudià a la Universitat Literària de Mallorca, de la qual fou catedràtic de filosofia (1795-1816). El 1835 fou exclaustrat i es reclogué a sa Vileta, l’església de la qual féu construir.

Es destacà durant la Guerra del Francès per la defensa aferrissada de l’absolutisme i per l’atac del focus liberal, sobretot de l’“Aurora Patriótica Mallorquina”, que li valgueren l’enfrontament amb les autoritats civil i eclesiàstica; no dubtà a servir-se de la trona i, especialment, del seu “Diari de Buja”, que el convertí en personatge popular.

També es distingí en la reacció absolutista el 1814, i el 1822 la publicació d’un fullet anticonstitucional li valgué la reclusió al castell de Bellver.

És autor d’una obra copiosa, en bona part inèdita i dispersa, que comprèn obres de caràcter teològic, filosòfic, moral, miscel·lani i satíric, sovint en català col·loquial, llengua de la qual publicà una ortografia.

També fundà el “Nou Diari de Buja” i la “Lluna Patriòtica Mallorquina”, periòdics antiliberals i d’un reaccionarisme intransigent. Tant sols són interessants pel fet d’aparèixer escrits en català.

Ferrer de Sant Jordi i Figuera, Nicolau

(Palma de Mallorca, 1712 – 1792)

Doctor en lleis. Nebot d’Antoni Figuera i Garcia.

És autor d’un Llibre de coses memorables que han succeït en Mallorca…, que comprèn de l’any 1730 al 1758 i que ha servit de font a historiadors posteriors, com Àlvar Campaner.

Ferrer de Plegamans i Villanueva, Antoni Maria

(Requena, Plana d’Utiel, 4 juliol 1814 – València, 1894)

Polític. Propietari rural important, milità en els partits moderat i conservador.

En recompensa a la seva tasca a favor de la restauració borbònica (1874), Alfons XII li concedí el títol de comte de Plegamans (1877).

Fou diputat a corts en diverses legislatures i senador per la província de València des del 1891.

Ferrer, Vicent -varis-

Vicent Ferrer  (Gandia, Safor, segle XVII – País Valencià, segle XVII)  Religiós jesuïta. Abandonà la companyia per raons de salut, però continuà en estat eclesiàstic. Fou canonge del capítol de València. Ocupà la càtedra de retòrica a la universitat. Excel·lí com a predicador. És autor d’una obra docent.

Vicent Ferrer  (Traiguera, Baix Maestrat, 1676 – Albalat dels Sorells, Horta, 1738)  Religiós dominicà. Estudià a València i Salamanca i exercí el càrrec de professor de filosofia i teologia a la Universitat de València. Fou qualificador del Sant Ofici. Autor, entre altres obres, d’un petit manual de teologia tomista.

Ferrer, Vicent -dominic, 1605/83-

(València, 1605 – Salamanca, Castella, 1683)

Frare dominicà. Professà al convent de San Esteban de Salamanca, del qual esdevingué prior; durant 18 anys fou regent d’estudis sobre sant Tomàs del Col·legi de Minerva, de Roma.

És distingí pels seus estudis hebraics i pels seus escrits teològics. Fou un notable glossador de les doctrines tomistes, sobre les quals escriví importants obres: Tractatus theologicus (Salamanca 1675-1690) i Tractatus de vertutibus theologicis (Roma 1669).

Ferrer, Rafael -missioner-

(València o Valls, Alt Camp, 1566 – San José de Abucaes, Perú, 18 març 1611)

Jesuïta. Passà com a missioner al Perú el 1593, i evangelitzà (1602) el sector dels indis cofanes, al nord-est de Quito, on fundà poblats, explorà el territori i féu diversos treballs sobre la llengua i els costums.

Fou el primer europeu que penetrà en diverses parts d’aquell país.

Escriví el primer llibre referent a la llengua cofana. Fou assassinat en una revolta.

Ferrer, Lleó

(Perpinyà, 1833 – 1903)

Farmacèutic. Es destacà en la lluita contra la fil·loxera; el 1879 l’Associació Sindical del Departament dels Pirineus Orientals li encarregà de cercar substàncies per combatre-la.

Fou president (1884-1903) de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals. El 1887 col·laborà en la creació de laboratoris de química a Portvendres i a Seta, per tal de deturar la competència dels vins espanyols.

Ferrer, Josep Francesc

(l’Alcora, Alcalatén, 1745 – València, 1815)

Pintor i ceramista. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles, de València (1767-76), d’on esdevingué després acadèmic.

Es dedicà a la pintura religiosa i, principalment, a la de flors.

L’any 1781 establí una important fàbrica de ceràmica a Ribesalbes i el 1799 fou nomenat director de la de l’Alcora, sense perdre la propietat de l’altra.

Ferrer, Jaume -varis-

Jaume Ferrer  (Illes Balears, segle XIV)  Navegant. El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or. La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català (1375).

Jaume Ferrer  (Mallorca, segle XV – Portugal ?, segle XV)  Navegant i matemàtic. L’infant Enric el Navegant de Portugal el féu anar a la famosa escola de nàutica de Sagres, i el designà per dirigir-hi l’Acadèmia de Ciències.

Jaume Ferrer  (València, segle XVI – segle XVII)  Metge. És autor d’un Libro en el cual se trata del verdadero conocimiento de la peste y sus remedios para cualquier calidad de personas (1600).

Jaume Ferrer  (l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Castelló de la Plana, 1717)  Frare franciscà. Escriví un Compendio histórico de los más principales sucesos del mundo (1699), així com algunes obres de caràcter religiós.

Ferrer, Francesc -poeta-

(País Valencià, segle XV)

Poeta. Es relacionà amb els poetes Pere de Torroella i Pere Martines.

Autor de diverses poesies breus, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i d’un extens Conhort (1452-56), de caràcter misogin, que conté fragments d’obres de tretze poetes contra les dones.

Fa difícil identificar-lo amb una altre poeta homònim autor d’un Romanç de l’armada del Soldà contra Rodes, datat el 1444, i d’altres diferents personatges no identificables com un sol individu.