Arxiu de la categoria: Biografies

Garnelo -pintors-

(Énguera, Canal de Navarrés, 1830 – País Valencià, segle XX)

Família de pintors, iniciada per Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez.

Garín i Ortiz de Taranco, Felip Maria

(València, 14 febrer 1908 – 7 juny 2005)

Historiador de l’art. Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors. Es llicencià en dret (1934) i es doctorà en filosofia i lletres (1944) a Saragossa.

Fou catedràtic a la Universitat de València i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1942-68), que dirigí més de 15 anys, des del 1951. Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València (1972-73), director del Museu de Belles Arts de València (1962) i membre de l’Acadèmia de Sant Carles (1943), que presidí des de 1973, de la de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la Hispanic Society de Nova York, etc.

És autor d’una obra extensa entre la qual cal destacar Aspectos de la arquitectura gótica valenciana (1935), Loa y elegía de Palomino en su decoración de los Santos Juanes de Valencia (1941), La Academia Valenciana de Bellas Artes (1945), Pintores del mar (1950), Un libro de horas del conde-duque de Olivares (1951), Yáñez de la Almedina (1954), un catàleg del Museu de Belles Arts de València (1954), València monumental (1959) i diversos articles, especialment sobre gòtic valencià. Guanyà un Premio Nacional de Literatura el 1945.

Fou el pare de Felip Vicent Garín i Llombart.

Garín i Llombart, Felip Vicent

(València, 19 octubre 1943 – 6 setembre 2023)

Acadèmic d’art. Fill de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco. Ha estat director dels museus de Belles Arts i de Ceràmica de València, i de 1991 a 1993, director general del Museo del Prado, del qual fou nomenat director honorífic.

Catedràtic de l’història de l’art a la Universitat de València, ha publicat, entre altres obres, El pintor Maella (1966), Arte comtemporáneo valenciano en el Museo de Bellas Artes (1972) i Tesoros del Museo del Prado (1996).

Fou director de l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma (1996).

Garí, Bernat

(Illes Balears, segle XIV)

Filòsof lul·lista. conegut amb el nom de deixeble del mestre Ramon Llull. Clergué secular.

Compongué una Art memorativa, en català, divulgada a València el 1338 i que passà com una obra del mestre.

Garelli i Battifora, Nicolau Maria

(València, 10 setembre 1777 – Madrid, 13 febrer 1850)

Polític liberal moderat. Fou ministre de Gràcia i Justicia en 1822 i 1834. Ocupà d’altres càrrecs polítics. Formà part de la comissió revisora de la Novísima recopilación.

Fou diputat a corts en la segona època constitucional de Ferran VII de Borbó, el qual el nomenà membre del Consell de Regència que havia d’assessorar la reina governadora Maria Cristina.

Garcies -monjo del s. XI-

(Catalunya Nord, segle XI)

Monjo benedictí de Sant Miquel de Cuixà. És conegut per la compilació de dades sobre el monestir que recollí i trameté vers 1043-46 a l’abat i bisbe Oliba.

Aquesta compilació consta de cinc apartats: notícies biogràfiques d’Oliba, història del monestir, relació de relíquies de Cuixà, obres fetes al cenobi durant l’època d’Oliba, i una homilia amb inclusió de fragments de sermons de l’esmentat Oliba.

Berlanga i Martí, Lluís Garcia *

Veure> Garcia-Berlanga i Martí, Lluís  (cineasta valencià, 1921-2010).

Garcia i Trobat, Mercè

(València, 1907 – segle XX)

Cantant. Es dedicà a la sarsuela. Entre les seves interpretacions sobresurten les de les obres La Generala, Los Gavilanes, Los claveles i d’altres.

Intervingué també en algunes pel·lícules.

Garcia i Sumell, Josep

(Oriola, Baix Segura, 1578 – 1644)

Prelat. Fou successivament canonge i bisbe d’Oriola.

Escriví un manual d’oratòria sagrada i una obra didàctica per als futurs sacerdots i els seus pares.

Garcia i Soriano, Just

(Oriola, Baix Segura, 14 abril 1884 – Madrid, 4 maig 1949)

Historiador i erudit. Estudià dret i filosofia a Madrid i des del 1924 fou arxiver de diverses institucions.

Escriví Orihuela durante la Guerra de la Independencia (1908), Vocabulario del dialecto murciano (1932), La reconquista de Orihuela (1934), Anales de la imprenta en Murcia (1941) i El teatro universitario y humanístico en España (1945).