(València, 1898 – 1974)
Escriptor i periodista. Des del 1923 residí a França molts anys. Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs.
En francès i en castellà publicà poemes, biografies, assaigs literaris i obres de divulgació artística. En català fou autor del volum poètic Interiors (Montpeller, 1946).
Fou professor de diverses universitats europees i americanes.
(l’Alcora, Alcalatén, 14 febrer 1653 – Palerm, Itàlia, 11 juny 1729)
Religiós. Ingressà al convent dels mínims de València. Fou general del seu orde. Felip V de Borbó el nomenà bisbe de Palerm i primat del regne de Sicília (1704).
L’any 1726 es distingí per la seva abnegada actuació durant el terratrèmol de Palerm.
És autor dels escrits Epistola pastoralis i Papeles sobre las ocurrencias de su gobierno.
(València, 1903 – 1945)
Clavecinista. Estudià al Conservatori de València (1918). Amplià els estudis amb Josep Iturbi i Leopold Querol. Durant els anys 1930-35 fou pensionada per l’ajuntament de València i pel govern de la República per ampliar estudis a l’estranger.
En 1929-34 estudià a París a l’escola de la clavecinista Wanda Landowska, amb la qual actuà a la Sala Pleyel el 1932. Donà recitals a moltes ciutats d’Europa, especialment a París i a Ginebra.
El 1942 guanyà una càtedra de piano al Conservatori de València.
(Potries, Safor, 2 febrer 1869 – Paterna, Horta, 5 agost 1936)
Pedagog. Religiós escolapi, director i especial col·laborador de la Biblioteca Escolar Calassància i soci de l’Ateneu Pedagògic Valencià.
Publicà (1903-32) diverses obres didàctiques i de problemàtica educativa.
Morí assassinat a l’inici de la guerra civil.
(València ?, 1520 – segle XVI)
Poeta en castellà i cavaller.
Publicà un extens poema cavalleresc, El verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles con la muerte de los doze pares de Francia (València 1555), i una traducció castellana, en vers, de l’Orlando innamorato, de Boiardo (València 1555), que dedicà a Pere Lluís Galceran de Borja.
Un sonet seu figura al final de Las obras… así temporales como espirituales, de Joan Ferrandis d’Herédia (1562), escrit el 1543, en morir aquest poeta.
(Énguera, Canal de Navarrés, 16 maig 1830 – Montilla, Andalusia, 1 abril 1911)
Metge, literat i pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles.
Com a pintor conreà sobretot el gènere costumista (La mort de Lucano, Llauradores valencianes), el retrat i la natura morta; preparava ell mateix teles i pintures.
Entre els seus escrits cal esmentar El hombre ante la estética (1885) i un nombre de poesies en castellà, aparegudes als diaris i les revistes de l’època. Publicà articles i dibuixos a “El Museo Universal” (1860-67).
Fou el pare dels pintors Josep Garnelo i Alda i Eloísa Garnelo i Aparicio.
(Énguera, Canal de Navarrés, 9 gener 1870 – València, 13 gener 1899)
Pintor. Germà d’Isidor i nebot de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles.
Autor d’Amics inseparables, segona medalla d’Exposició Nacional del 1895. Obtingué altres valuoses distincions amb algunes teles de gènere.
(Énguera, Canal de Navarrés, 20 març 1867 – València, 1939)
Pintor i escultor. Germà de Jaume i nebot de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Aprengué escultura al taller de Josep Guzmán i Guallar (fins al 1890).
El 1891 anà a Roma, pensionat, on pintà molts quadres, la majoria de temàtica religiosa (Bacus nen i La mort del gladiador). Fou autor de La profecia de sant Vicent Ferrer relativa a Calixt III, Resurrecció de la filla de Jaire, El cardenal, etc.
Catedràtic de colorit i de composició a l’Acadèmia de Sant Carles, director del centre (1927) i acadèmic de Belles Arts de València. El 1939 fou nomenat director de l’Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid.
(Énguera, Canal de Navarrés, 5 gener 1863 – Montilla, Andalusia, 18 febrer 1907)
Pintora. Filla de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Premiada a l’Exposició Internacional del 1892.
Col·laborà amb el seu germà Josep Garnelo i Alda en la decoració de la capella de l’Asilo de los Dolores de Montilla i és autora d’una Santa Agnès.
Realitzà, també, remarcables tapissos.
