Veure> Gastó de Montcada (vescomte de Bearn, segle XIII).
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1672 – València, 1739)
Eclesiàstic. Fou catedràtic a la universitat de València. Tingué fama pel seu saber i les seves virtuts.
És autor de diverses obres piadoses.
(País Valencià, segle XV – abans 1515)
Poeta. Residí la major part de la seva vida a València, on, tot i ésser cavaller, formà part del cercle d’escriptors burgesos, aplegat entorn de Bernat Fenollar.
És un dels principals autors de l’obra col·lectiva Lo procés de les olives (1497), del caràcter satíric de la qual també participen dues altres obres seves, Lo somni de Joan Joan (1497, 1561), escrita potser en col·laboració amb altres poetes, i la Brama dels llauradors de l’horta de València (1561, 1901), d’interès lingüístic i sociològic.
Com a poeta religiós el 1496 escriví La vida de santa Magdalena en cobles, versificació de la Història de la gloriosa santa Magdalena, de Joan Roís de Corella. Participà en el certamen literari de València del 1474, i fou jutge del certamen celebrat el 1488, també a València, en honor de Sant Cristòfor.
En la seva obra poètica es destaca particularment la sàtira de costums, que conté una multitud de detalls de la vida de l’època, la visió eròtica de l’amor i la vivacitat de l’expressió.
(Morella, Ports, 1674 – 1745)
Escriptor en castellà. Filipista, lluità sota les ordres del comanador de Montesa i fou recompensat amb el càrrec de regidor perpetu de Morella.
És autor de diverses comèdies, poesies d’assaigs i relacions de festes en honor de la Mare de Déu de Vallvina.
(Perpinyà, segle XV – 1456)
Pintor. Pintà nombrosos retaules, quasi tots al Rosselló.
Li han estat atribuïdes dues taules remarcables que es conserven a la seu d’Elna i una altra que es troba al Museu de Basilea.
(València, 1541 – Manila, Filipines, 1607)
Frare dominicà. Fou deixeble de Lluís Bertran, del qual seria successor com a mestre de novicis.
Des del 1596 era a les Filipines. Fou prior del convent de Manila.
És autor d’una Carta al maestro fray Vicente Justiniano Antist sobre el estado de la religión cristiana en las partes orientales (1602).
(Llucena, Alcalatén, 1574 – València, 1644)
Escultor i arquitecte. L’any 1596 professà en el convent del Carme de València, on realitzà la major part de la seva obra (porta de l’església i ampliació d’aquesta, primer cos del campanar, capella de la Comunió, etc).
També projectà obres civils per a la ciutat de València, com ara un disseny per a les carnisseries i els forns de pa.
(País Valencià, segle XV)
Poeta de la primera meitat del segle XV.
(Xàtiva, Costera, segle XIX – València, 22 agost 1910)
Dirigent obrer. Era tipògraf.
Fou un dels impulsors del III Congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) celebrat a València, per l’agost de 1892. Ostentà la presidència d’aquell congrés.
(València, 11 març 1734 – 6 juliol 1802)
Arquitecte i enginyer. Després de doctorar-se en filosofia, estudià arquitectura. Fou un dels fundadors de l’Escola d’Arquitectura de València. Membre de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles, de la qual fou director de 1776 al 1779.
El 1765 realitzà la reforma decorativa de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. També és autor de la capella del Carme (vers 1780), de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d’Albera, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d’ensenyament de Cullera.
Traçà el camí del Grau de València (1788) i dirigí les obres de la carretera d’Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera. Col·laborà en la restauració de la seu de Sogorb.
