Arxiu de la categoria: Biografies

Gavarda, mestre de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Pintor. Fou l’autor del retaule del Villar (Serrans) -encarregat per Joan Gavarda, fundador d’un benefici a l’església parroquial cap al 1527- i que el defineix com un pintor renaixentista del cercle del Mestre de Martínez Vallejo, influït en algun aspecte, també, per Antoni de Cabanyes.

Acusa una reiterada tendència pels efectes arcaïtzants, com els ja desusats fons daurats.

Hom li atribueix també un retaule de la col·lecció Lemaire de París, i el del Judici Final de l’església de la Sang a Onda.

Gavaldà i Guasch, Francesc

Deixa un comentari

(Cabanes de l’Arc, Plana Alta, 1589 – València, 19 maig 1660)

Prelat. Pertanyia a l’orde dels jerònims, en la qual tingué càrrecs importants.

El 1651 fou elegit general de l’orde. Felip IV el nomenà bisbe de Sogorb (1652).

Gavaldà, Francesc

1 Resposta

(València, 1618 – 1686)

Eclesiàstic i escriptor. Dominicà (1633), fou professor de teologia, teòleg, consultor del bisbe de Vic Francesc Crespí de Valldaura i prior del convent de València (1666).

Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València (1651), una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos (1651) i una Vida de sant Vicent Ferrer (1668).

Gauna, Felip de

Deixa un comentari

(València ?, segle XVI – segle XVII)

Escriptor. Deixà en manuscrit una Relación de las fiestas celebradas en Valencia con motivo del casamiento de Felipe III, que fou publicada en dos volums, el 1926, per l’Acció Bibliogràfica Valenciana.

Gaucelm, Jaubert

2 Respostes

(Perpinyà, 1375 – després 1434)

Pintor. Identificat per alguns amb l’anomenat mestre del Rosselló. L’any 1398 realitzà un tabernacle per a l’església de Sant Mateu de Perpinyà.

És autor de diversos retaules per a les esglésies de Ribesaltes (1400), de Ceret (1422), de Bula d’Amunt (1426), així com del de Sant Joan Baptista (vers 1428) a Évol, executat dins l’estil internacional sota influència de Lluís Borrassà, és una obra d’una gran qualitat i de colorisme refinat i forma un conjunt de tretze taules relacionades amb el sant, el Crist i la Verge.

Gaucelm, Beltran

Deixa un comentari

(Illes Balears ?, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Era un dels acompanyants distingits de l’infant Ferran de Mallorca quan aquest anà en expedició a la Morea (1315). Però l’octubre de 1315 era a Nicòsia, on signava el compromís matrimonial de l’infant amb Isabel d’Ibelin. Tornà prop de Ferran, el qual moriria l’any següent a la batalla de la Manolada.

Gaucelm es casà amb la vídua del senyor de Nivelet, un dels pocs barons francesos que havien fet causa comuna amb Ferran de Mallorca i que precisament per això, després de caure presoner, havia estat condemnat a mort i executat pels borgonyons vencedors.

Gatell, Arnau *

Deixa un comentari

Altra forma del nom d’Arnau Cadell  (escultor català dels segles XII-XIII).

Gasul, Agustí

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Pintor. Conreà la pintura religiosa. N’han restat mostres en algunes esglésies de València.

Gastú, Gauderic Andreu

1 Resposta

(Banyuls dels Aspres, Rosselló, 27 novembre 1802 – Constantina, Algèria, 17 octubre 1859)

Militar. Participà en la campanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya (1823).

Destacat a Algèria (1831), on es destacà repetidament i fou ascendit a general de brigada per Napoleó III (1852), assolí el grau de comanador de la Légion d’Honneur i fou governador militar de Constantina (1858-59).

Fou l’oncle de Francesc Josep Gastú.

Gastú, Francesc Josep

1 Resposta

(Sureda, Rosselló, 18 novembre 1834 – Alger, Algèria, 4 octubre 1908)

Polític i advocat. Nebot de Gauderic Andreu Gastú, visità Algèria i s’instal·là a Constantina, on exercí d’advocat (1858).

Participà en la proclamació de la Tercera República Francesa (1870) i fou president del Consell General d’Algèria (1871, 1872-81) i diputat per Alger (1876-81).

Es retirà a París, des d’on fomentà el progrés econòmic i cultural d’Algèria.