(Perpinyà, 1913 – 2002)
Historiador. Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid. D’ençà del 1945 treballà a París.
Entre diverses obres sobre història de Catalunya destaca L’offre de rétrocession du Roussillon à l’Espagne, publicada el 1962 en versió catalana.
(Palma de Mallorca, segle XVII – Madrid, 1694)
Frare agustí. Fou catedràtic de grec a la universitat d’Alcalá i intèrpret oficial de Carles II.
Era home de molta cultura i coneixedor de moltes llengües orientals. Gaudí d’un fort prestigi.
(Alacant, 1821 – 1881)
Periodista i escriptor. Residí a Madrid, on treballà a “El Heraldo” (1841-51) i fundà “El Prisma”. Instal·lat de nou a Alacant, dirigí “El Eco de Alicante”, “El Constitucional” i “La Tortuga”.
Publicà una Reseña histórica de la ciudad de Alicante (1863), la fantasia al·legòrica El iris de la libertad (1868), els volums de poemes Poesías (1841), El romancero del vate (1867) i Glorias de España (1848), amb pròleg de Cánovas del Castillo, a més d’altres obres menors i el drama històric Dios y mi derecho (1851).
(Muro d’Alcoi, Comtat, 1836 – Madrid, 19 febrer 1890)
Pintor. Fou pensionat a Roma el 1864.
Conreà la pintura d’història, a semblança del seu coetani Rosales (Darrers moments de Felip II de Castella) i, també, la pintura religiosa al fresc (església de San Francisco el Grande, de Madrid).
Com tot bon romàntic, sentí afecció per l’antic art gòtic i adquirí amb intenció de restaurar-lo, el monestir de Fresdeval (Burgos).
(Cullera, Ribera Baixa, segle XVIII – València, 1781)
Frare franciscà. Es distingí pels seus treballs d’òptica i per la seva vasta cultura.
És autor de poesies festives, algunes d’elles en català.
(Castelló de la Plana, segle XVI – 1561)
Teòleg. Es doctorà a París i fou professor de teologia a Lovaina.
Publicà a París un extens estudi sobre els concilis generals i sobre els decrets pontificis (Sanctiones ecclesiasticae, 1555) i anotà l’exposició de Tomàs d’Aquino sobre el llibre de Job (Divi Thomae Aquinatis… longe difficillimum historia dilucidaque explicatio, 1557).
(Palma de Mallorca, 28 desembre 1819 – Madrid, 17 abril 1892)
Militar i polític. Una de les principals figures de la Restauració. Residí a Cuba (1842-49). Es destacà en la guerra d’Àfrica, on fou ferit (a Wad-Ras, el 1860). Ascendit a general (1863), s’oposà a la revolta de Madrid del 1866, però s’adherí a la Revolució de setembre (1868).
Capità general de Cuba (1873-74), intervingué a Madrid en els preparatius de la Restauració, i fou ministre de la guerra del primer govern d’Alfons XII de Borbó (1874-75). Tornà a ésser capità general de Cuba (1875-76), i de Filipines (1883-85), i fou novament ministre de la guerra en 1885-86.
(Gijón, Cantàbria, 5 gener 1744 – Puerto de Vega, Galícia, 27 novembre 1811)
Escriptor i polític. Es distingí per les seves idees renovadores. Confinat a Mallorca per l’abril de 1801, residí fins al maig de 1802 a la cartoixa de Valldemossa, on redactà una important Memoria sobre educación pública…, en la qual, a més de proposar la creació d’un institut de nivell mitjà, defensava l’ensenyament del català a Mallorca.
Traslladat al castell de Bellver, després d’un període d’incomunicació es relacionà amb Josep Togores, Rafael Rosselló i sobretot amb Josep Barberi i Santceloni, amb qui mantingué correspondència (1806-08) i al qual proporcionà dades per a redactar la Carta histórico-crítica sobre el edificio de la Lonja de Mallorca (1812) i les Memorias históricas sobre el castillo de Bellver (1813).
Estudià també la història dels convents de Sant Domènec i de Sant Francesc.
Fou alliberat el 1808, i partí cap a Barcelona. El 1891 fou nomenat fill il·lustre de Palma de Mallorca.
Veure> Calassanç i Gastó, Josep de (eclesiàstic i sant de la Franja de Ponent, 1557-1648).
Veure> Rocabertí, Josep de (frare observant català, 1528-84).
