(València, 17 gener 1900 – 4 setembre 1934)
Pintor i dibuixant. Cursà els estudis de belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles, en la qual obtingué el premi Roig (1925 i 1926).
Destacà sobretot com a caricaturista, i col·laborà a nombrosos periòdics valencians: “Las Provincias”, “El Cuento del Dumenche”, “El Pardalero”, “Pensat i Fet” i d’altres.
(Alzira, Ribera Alta, 25 novembre 1453 – Roma, Itàlia, 4 maig 1507)
Cardenal. Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar de Borja, i després, vicari seu a València. El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis de Catalunya-Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada.
A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa. Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó; Ferran II el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella, s’hi oposà decididament. És sebullit a l’església romana de Sant’Agostino.
(Porreres, Mallorca, 13 juny 1925 – Palma de Mallorca, 17 març 2007)
Arqueòleg. Blauet de Lluc (1934-40) i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965.
És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe (1965), Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca (1968), Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas (1971), La necrópolis protohistórica de Cales Coves (1982) i d’altres monografies.
Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, ha efectuat nombroses excavacions i exploracions submarines a les Illes Balears i ha publicat estudis al “Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana”, l'”Archivo Español de Arqueología”, el “Noticiario Arqueológico Hispánico”, “Iberia”, “Classical Folia”, “Randa”, etc. Fou director de la revista “Lluc” que, el 1968 convertí en publicació exclusivament catalana.
Nomenat director de l’Instituto Español de Prehistoria de Madrid i de la revista “Trabajos de Prehistoria” el 1981, fou també col·laborador en diverses comissaries d’excavacions, i ha participat en congressos d’arqueologia a l’estat espanyol i l’estranger. Jubilat el 1990, residí a Lluc (Mallorca), on dirigí el museu del santuari.
(Illes Balears, segle XVII – Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Jurista. Fou fiscal oïdor de l’Audiència sarda.
És autor d’un cert nombre d’escrits jurídics, alguns d’ells publicats.
(Felanitx, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1789)
Frare carmelità. Era catedràtic de filosofia lul·liana a l’Estudi General de Mallorca. Fou provincial del seu orde en tres ocasions. Tingué fama com a orador sagrat.
És autor de diversos escrits.
(Castelló de la Plana, 26 abril 1924 – València, 25 desembre 1998)
Periodista i polític. Falangista, cap al 1949 començà a col·laborar a “Levante” i “Jornada”, diaris del Movimiento a València. Influït per Dionisio Ridruejo, sortí de Falange. Havent participat en el Congrés del Moviment Europeu (Munic, 1962), hagué de restar exiliat a París un any; tornà a l’estat espanyol, i fou desterrat alguns mesos.
Fou membre del Partit Socialista Valencià, col·laborà a la creació, a València, de Comissions Obreres i fou fundador i dirigent del Partit Socialista del País Valencià (1974), del qual sortí el 1976. Ha estat detingut en diverses ocasions.
Amb el seu nom o amb diversos pseudònims col·laborà a “Valencia-Fruits”, “Dos y Dos”, “Avui”, “Serra d’Or”, “Destino”, “La Vanguardia”, “Caudernos para el Diálogo”, “Informaciones”, “Tele/eXprés” i altres periòdics.
Obtingué el premi València de novel·la el 1960. Ha publicat Política per a un país (1977) i El País Valencià (1978).
(Alcúdia, Mallorca, 1644 – Terra Santa ?, 1726)
Religiós. Durant 56 anys visqué a Terra Santa. Fou guardià del convent de Betlem, procurador general i professor d’àrab a Damasc. Exercí diverses funcions diplomàtiques.
Gran dominador de l’àrab, traduí a aquesta llengua diverses obres piadoses.
(Alcúdia, Mallorca, segle XVI – 1648)
Religiós observant. El 1645 enllestí una crònica sobre la revolta dels agermanats mallorquins en temps de l’emperador Carles I.
(Palma de Mallorca, segle XV – segle XVI)
Matemàtic. És autor d’un tractat de la seva ciència, escrit de cara a aplicacions comercials. Fou imprès el 1521. El 1619 fou editat en traducció castellana.
(Xèrica, Alt Palància, segle XVI – País Valencià, segle XVI)
Eclesiàstic. Destacà com a humanista.
Publicà unes Grammaticae linguae institutiones (1569). També és autor d’una Historia de la Leal, Real, Coronada Villa de Xérica y su antigüedad.
Dades dels Països Catalans 