(Alacant, 1885 – segle XX)
Escriptor i advocat. Col·laborà a la premsa alacantina.
És autor de l’obra jurídica Los tribunales de comercio i de diversos opuscles, com els titulats Alicante, estación de invierno (1957) i Estudio histórico-artístico sobre la colegiata de San Nicolás de Bari, de Alicante (1958), entre d’altres.
(València, 3 març 1872 – Nauta Riva, Llenguadoc, 10 setembre 1939)
Periodista i erudit. Doctor en història i llicenciat en dret. Col·laborador d’“El Pueblo”, director d'”El Noticiero Sevillano” i redactor d'”El Liberal”, de Madrid (1902-07).
Gerent de l’editorial Española y Americana i director de l’editorial Prometeo de Blasco Ibáñez, amb la filla del qual, Llibertat, es casà (1991).
Autor de La Escuela Valenciana de Arquitectura (1932), Sublevación del infante don Jaime de Aragón, seguida de la de su hijo del mismo nombre (1462-1477) (1934).
(Dolores, Baix Segura, 1812 – País Valencià, 1882)
Gravador. En la seva joventut es dedicà a la pintura.
Excel·lí gravant retrats de personalitats polítiques importants de la seva època.
(Almeria, Andalusia, 1851 – Santander, Cantàbria, segle XX)
Polític republicà. Catedràtic de geografia a Palma de Mallorca des del 1889. Dirigent del partit d’Unió Republicana de Mallorca (1896), fou regidor des del 1899.
Organitzador, amb Francesc Julià, del Partit Republicà Radical (1911). Marxà a Santander l’any 1914.
(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa, 27 febrer 1895 – Albí, França, 22 juliol 1983)
Polític i mestre. Traduí i prologà obres de caràcter pedagògic. Afiliat al PSOE, fou un dels animadors de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament, que depenia de la UGT.
Durant la II República fou diputat a les corts (1931, 1933, 1936) i director general d’ensenyament primari (1931-33), càrrec des d’on impulsà un ambiciós programa de construcció escolar. En el període de la guerra civil fou sotssecretari de la presidència de govern, amb Largo Caballero.
Exiliat des del 1939, fou president del govern de la República espanyola a l’exili (gener-juliol 1947) i secretari general del PSOE del 1950 al 1974, any en què fou desplaçat per Felipe González. Separat del PSOE oficial, dirigí, sense èxit, una organització paral·lela amb el mateix nom, considerada com a històrica, de caràcter socialdemòcrata. Tornà a la Península el 1976.
Entre les seves obres destaquen Cómo se forja un pueblo: la Rusia que yo he visto (1929), La revolución en la escuela (1933), Etapas del socialismo español, 1879-1936 (1936), escrita en col·laboració, i España espera su hora (1958).
(Alacant, 1919 – Madrid, 19 novembre 1976)
Escriptor i humorista. Col·laborà amb Tono en la comèdia La viuda es sueño, i estrenà altres comèdies d’èxit i l’antologia apòcrifa Las mil peores poesías de la lengua castellana.
Fou durant anys un dels col·laboradors més característics de “La Codorniz”, sovint amb el pseudònim d’El Marqués de Santi-Llopis.
Actuà com a actor en diversos films, entre els quals El espontáneo (1963), de Jordi Grau.
(Teulada, Marina Alta, 1911 – ? , segle XX)
Escriptor i eclesiàstic.
És autor del treball Calpe y el Santísimo Cristo del Sudor (1955) i de les monografies d’història local Calpe (1953) i Teulada (1955).
(País Valencià, 1727 – Gandia, Safor, 1794)
Historiador i religiós jesuïta. Deixà inèdits bastants escrits de caràcter històric.
(València, segle XV – Roma, Itàlia, 1501)
Cardenal. Bisbe de Perusa (1492), fou elevat al cardenalat per Alexandre VI, a la cort del qual figurava com a datari (1496).
Poc temps després fou promogut a l’arquebisbat de Càpua (1498), però continuà residint a Roma.
