(València, segle XV – Roma, Itàlia, 1499)
Prelat. El 1498 fou nomenat bisbe d’Albarrasí i Sogorb pel papa Alexandre VI.
(València, segle XV – Roma, Itàlia, 1499)
Prelat. El 1498 fou nomenat bisbe d’Albarrasí i Sogorb pel papa Alexandre VI.
(Catalunya, segle XIV)
Prior de Gardeny i comanador de Remolins a l’orde de Sant Joan (1343).
(València, 29 novembre 1943 – 4 juny 2008)
Escriptor, sociòleg i activista. Ha estudiat el comportament sexual i la marginació de la dona.
De les seves obres destaquen: País perplex (1973), No és natural (1980), Amors impossibles (1983), Sexualidad y sexismo (1991) i Tots els colors del roig (1997).
(Palma de Mallorca, 20 maig 1843 – 25 febrer 1918)
Compositor. Cursà els estudis musicals a Mallorca i amplià els seus coneixements a París. Ingressà al conservatori de la capital francesa l’any 1861, estudià amb L. Massart i F. Bazin i rebé consells d’instrumentació d’Hèctor Berlioz. L’any 1867 anà a Madrid, on residí molts anys.
Compongué cinc simfonies, d’una gran qualitat (1869, 1870, 1876, 1878, 1880) i fou considerat el millor simfonista de la seva època a Espanya. Hàbil melodista, obtingué una gran popularitat com a autor de sarsueles.
(Sóller, Mallorca, 15 juny 1861 – 19 agost 1955)
Periodista. Propietari i fundador del setmanari “Sóller”, que dirigí des del 1885 fins a la mort.
A partir del 1910 aplegà entorn seu les millors figures de l’Escola Mallorquina, a través de la secció literària De l’agre de la terra.
(València, segle XV – 1499)
Prelat i frare dominicà. Fou doctor en teologia i confessor de Ferran II el Catòlic. El 1494 era nomenat bisbe de Patti (Sicília).
Deixà diversos escrits i una col·lecció de sermons.
(Maó, Menorca, 17 gener 1907 – Minglanilla, Castella, 31 juliol 1974)
Escriptor. Ingressà al diari “Informaciones” de Madrid (1932), del qual fou sots-director. S’integrà totalment en la cultura castellana, i va col·laborar a “No-Do”, a la Televisió Espanyola i a “ABC”. Fundà el diari “España” de Tànger.
Autor de poemes lírics: Rosas líricas (1923), Reloj (1934). Escriptor hàbil, va publicar les novel·les Cuatro pisos y la portería (1940), Don Laureano y sus seis aventuras i Cuando cae el telón (1950), els assaigs Sobre la vida y obra de Don Carlos Arniches (1942), Jardiel Poncela y su teatro (1945), Alfonso Paso y su teatro (1960), i diverses obres teatrals.
Va morir en un accident de trànsit.
(València, 1612 – 1694)
Prelat i frare dominicà. Fou catedràtic de filosofia i teologia a la Universitat de València. Per conservar aquesta funció docent renuncià al seu nomenament de bisbe d’Oriola. Posteriorment fou catedràtic a Salamanca i confessor del rei Carles II.
És autor d’obres religioses i d’una gramàtica en vers.
(Flandes, Bèlgica, segle XVIII – València, abans 1810)
Militar. Fou capità general de València (1775-82) i ministre del consell superior de guerra de Carles IV de Borbó.