(Crevillent, Baix Vinalopó, 8 febrer 1879 – Alacant, 26 desembre 1958)
Metge. És autor de l’estudi La leucemia (1952) i de nombrosos treballs monogràfics, referents en bona part a hematologia.
(Crevillent, Baix Vinalopó, 8 febrer 1879 – Alacant, 26 desembre 1958)
Metge. És autor de l’estudi La leucemia (1952) i de nombrosos treballs monogràfics, referents en bona part a hematologia.
(Elx, Baix Vinalopó, 1902 – 1980)
Historiador. Membre de l’Academia de la Historia i de l’Institut d’Estudis Alacantins.
Publicà, entre altres obres erudites, El castillo de Santa Bárbara, antigua fortaleza de Alicante (1955), Bibliografía de Pego (1957), El Archivo Municipal de Alicante y sus registros sobre linajes (1960), El condado-marquesado de Denia (1964), Nobiliario alicantino (1966), La provincia de Alicante y sus antiguos partidos judiciales (1974) i Toponímia alicantina en la nobiliaria espanyola (1979).
(Crevillent, Baix Vinalopó, 1829 – segle XIX)
Músic. Autodidacte, fou un excel·lent bandurrista.
Constituí el 1864 una banda de guitarres i bandúrries, que de primer tingué quinze instruments i després trenta-cinc, amb la qual triomfà a Madrid i a Barcelona.
Després refermà el seu èxit a diverses ciutats d’Espanya i Portugal i a la seva presentació a París (1878).
(Deià, Mallorca, 8 febrer 1930 – Palma de Mallorca, 19 agost 1992)
Escriptor. Autor d’obres de teatre popular com ara Sa padrina (1953), En Tià Taleca (1955), El món per un forat (1961) i Un senyor damunt un ruc (1963).
Posteriorment, escriví obres de més modernitat, tant en la intenció com en el llenguatge teatral emprat: Escàndol a Camp de Mar (1966, premi Ciutat de Palma), la segona edició, modificada, d’El món per un forat (1974), Una dona és per a un rei (1975) i Molta feina i pocs doblers (1981), entre d’altres.
(València, 1698 – 1772)
Frare dominicà. Era doctor en teologia. Ensenyà filosofia tomista a la Universitat de València. Fou prior del convent de predicadors de València.
És autor de diverses obres, com les titulades Memorias de la santidad, doctrina y milagros de San Benedicto XI (1735), Suma moral para examen de curas y confesores, Sermó predicat en la 3ª centúria de la canonització de sant Vicent Ferrer i Predicatura general.
(l’Alcora, Alcalatén, 1770 – segle XIX)
Pintor i gravador. Participà a diversos concursos de gravat de l’Acadèmia de Sant Carles de València, concretament els anys 1792, 1795 i 1798.
(la Llosa de Ranes, Costera, segle XVIII – 1818)
Eclesiàstic. Estudià a la Universitat de València.
Fou paborde i canonge penitencier de la mateixa arxidiòcesi. Publicà sermons i d’altres escrits.
(Pollença, Mallorca, segle XVI)
Ciutadà. Sobresortí pel seu coratge arran d’un assalt dels corsaris sarraïns contra Pollença.
Organitzà un contraatac contra els agressors i els obligà a reembarcar després d’abandonar els captius que acabaven de fer.
(Vila-real, Plana Baixa, segle XVI)
Catedràtic de gramàtica. Difusor de texts d’Erasme a la Universitat de València, on era catedràtic.
Cal remarcar-ne les obres Plutarchi Chaeronel Philosophi, historicique clarissimi opuscula moralia (1550) i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterodamum Libellus, scholiis illustratus (1554).
(Vila-real, Plana Baixa, 1553 – València, 6 juliol 1608)
Filòsof. Va professar al convent dominicà de Sant Esteve de Salamanca (1575), després d’estudiar arts i teologia a la Universitat de València. Catedràtic de filosofia escolàstica i de teologia en aquesta universitat, consultor de la Inquisició i prior del convent dominicà de València.
És autor de les obres Metaphysica disputatio de ente et ejus proprietatibus… (1587), Commentaria in VIII libros Physcorum (1599), Commentaria in Porphorium et in universam Aristotelis logicam (1592) i Vida de Santo Tomás de Aquino, dividida en tres libros (1601), entre d’altres.