(València, 1894 – Benimàmet, València, 23 setembre 1957)
Pintor. Destacà com a miniaturista.
Meseguer i Benedito, Josep
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Merton, Thomas James
(Prada, Conflent, 31 gener 1915 – Bangkok, Tailàndia, 10 desembre 1968)
Escriptor trapenc nord-americà. Destacat exponent de la pau i justícia mundials, propagà les seves idees en nombroses obres.
Morí electrocutat, d’accident, mentre assistia a una conferència mundial organitzada per ell mateix.
Merlo i Piquer, Ismael
(València, 1 setembre 1918 – Madrid, 10 setembre 1984)
Actor. Membre d’una nissaga d’actors, debutà al teatre als 15 anys.
A partir dels anys 1940 alternà la seva dedicació al teatre (especialment amb obres de Mihura i Buero Vallejo), amb el cinema (La caza, 1965) i la televisió.
Mergelina i Selva, Joaquim
(Villena, Alt Vinalopó, 25 juny 1829 – València, 1902)
Polític. Era marquès de Colomer. Fou alcalde de Villena i diputat a corts pels moderats (1861).
La Revolució de 1868 el féu decantar cap al conservadorisme i el carlisme. Fou cap del partit carlí valencià.
Merenciano i Puchol, Francesc
(Poble Nou de la Mar, València, 3 abril 1885 – València, 22 agost 1958)
Pintor. Fou deixeble de Joaquim Sorolla, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermenegild Anglada i Camarasa, i on s’establí el 1926. Obtingué bon èxit a França: féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l’Exposició d’Art Espanyol de Bordeus el 1928. Exposà, individualment, a Madrid (1933) i a València i participà en altres exposicions.
Influït per l’impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives. Tingué obra a l’antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de Xile.
També es dedicà amb fruit a l’ensenyament.
Mercè i Santaló, Pere
(Elna, Rosselló, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor. El 1806 publicà la seva traducció Los set Salms penitencials en versos catalans segons lo sentit literal.
Mercant i Melis, Jaume
(Capdepera, Mallorca, 25 setembre 1908 – Palma de Mallorca, 26 abril 1999)
Pintor. Autodidacte, fou, però, orientat per Arthur Segal.
Exposà de molt jove al Castellet Hotel de Cala Ratjada, a les Galeries Costa (1949), al Cercle de Belles Arts (1951), a Puigpunyent (1959), a la Sala Pelaires, etc.
Ha fet paisatges i marines i algunes obres de crítica social, en un estil propi, fruit d’una elaborada realització.
Mercader i Onofrio, Josep
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Besnét de Lluís Mercader i de Calataiud. Fou marquès de la Vega, baró de Xest i de Montitxelvo.
El 1799 es casà amb Ignàsia Roca i de Castellví, cinquena marquesa de Malferit, gran d’Espanya, novena comtessa de Bunyol, baronessa d’Alcàsser, senyora d’Aielo i Cairent.
Els darrers representants d’aquesta línia secundària de Xest son llurs rebesnétes la marquesa de Malferit i de la Vega de València i la marquesa de Mercader.
Mercader i Miró, Berenguer
(València, segle XV – 1471)
Alt funcionari reial. Fou senyor de les baronies de Bunyol i Xest, cambrer i ambaixador a Castella d’Alfons IV el Magnànim, conseller de l’infant Joan (futur Joan II) i governador general de València diverses vegades. A Itàlia fou ambaixador a Milà (1438) i Florència (1439), davant la cort pontifícia.
Fou nomenat alcalde de València, ciutat on reuní els seus darrers anys una tertúlia literària, de la qual dóna notícia Joan Roís de Corella a Parlament en casa de Berenguer de Mercader.
Es casà amb Elisabet Mercader i Sabata (País Valencià, segle XV) i foren els pares d’Honorat Berenguer i de Pere Mercader i Mercader.
Mercader i Mercader -germans-
Foren fills de Berenguer Mercader i Miró, i d’Elisabet Mercader i Sabata.
Honorat Berenguer Mercader i Mercader (País Valencià, segle XV – segle XVI) Conseller de Joan II el Sense Fe. Fou batlle general de València. Tingué grans conflictes amb els jurats valencians, el 1483, quan tractà d’imposar-los les limitacions que havia disposat el rei Ferran II el Catòlic. A la seva mort, sense fills, fou succeït pel seu germà Pere.
Pere Mercader i Mercader (País Valencià, segle XV – 1520) Heretà Xestalcamp del seu pare i Bunyol del seu germà. Fou coper major de Joan II el Sense Fe i cambrer de Ferran II el Catòlic. Els seus fills formaren les dues línies del llinatge: Joan Mercader i de Blanes inicià la línia principal de Bunyol, i Baltasar Mercader i de Blanes la línia secundària de Xest.
