Arxiu de la categoria: Biografies

Montcada -varis/es bio-

3 Respostes

Antoni de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XV – 1473)  Senyor d’Agosta. Fill bastard (legítimat el 1446) de Guillem Ramon de Montcada i d’Aragó, el qual li deixà Agosta. Fou el pare de Beatriu de Montcada i de Vallgornera (Sicília, Itàlia, segle XV)  Aporta la terra d’Agosta en dot el 1471, quan tenia quatre anys, al seu promès, Pere de Cardona i de Ventimiglia, que en tenia set.

Bernat de Montcada  (Catalunya, segle XI)  Ardiaca de Barcelona. Fill de Guillem I de Montcada i germà de Ramon I de Montcada i de Renard de Sarroca.

Cèsar de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1648)  Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Fundà el convent i l’església de franciscans reformats. Fou diputat del regne el 1636 i fou creat (1628) príncep de Calvaruso. Morí sense fills.

Elionor de Montcada  (Catalunya, segle XV)  Dama. No consta la seva posició genealògica dins el llinatge. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys, el qual moriria el 1497. Fill seu fou Pere de Rocabertí.

Galceran de Montcada  (Catalunya, segle XIII – 1275/76)  Senyor d’Eslida. Fill de Guillem I de Montcada i pare de Guillem Ramon de Montcada.

Gastó de Montcada  * Veure> Gastó VI de Bearn  (vescomte i baró de Montcada, 1171-1215).

Guillem Ramon de Montcada  * Veure> Guillem Ramon I de Bearn  (vescomte, segle XII-1223).

Guillem Ramon de Montcada  (País Valencià, segle XIII – 1295/1301)  Fill de Galceran de Montcada. Deixà la baronia de Nules al seu fill Ramon de Montcada i Peris.

Guillema de Montcada  * Veure> Guillema de Bearn  (baronessa de Montcada, s XIII-1309).

Jaume de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1664)  Fill de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna. Heretà Calvaruso a la mort de Cèsar de Montcada (mort 1648). Formava part del subbrancó sicília dels prínceps de Calvaruso, el qual s’extingí al principi del segle XIX.

Margarida de Montcada  * Veure> Margarida I de Bearn  (vescomtessa, comtessa, baronessa…, segle XIII-1319).

Riambau de Montcada  (Catalunya, segle XI)  Noble que apareix entre el 1064 i el 1067. Segurament fou fill de Guillem I i germà de Guillem.

Roger de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XIV)  Fill de Mateu de Montcada, el segon comte d’Agosta, pertanyent a la branca montcadina de Sicília. Com tots els seus germans, lluità el 1392 per l’establiment a l’illa de l’autoritat de Martí el Jove i la reina Maria.

Saurina de Montcada  (Bearn, Occitània, 1171/73 – segle XIII)  (o de Bearn)  Filla de Guillem i de Maria de Bearn. Els seus germans Gastó i Guillem Ramon, un dels quals degué ser bessó d’ella, serien successivament vescomtes de Bearn.

Simó de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XIV – d 1437)  Baró d’Ucria. Fill bastard de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta. Fou legitimat el 1409. Formà el brancó sicilià dels barons d’Ucria, que s’extingí amb la seva néta.

Montcada, Lucina de

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XIV – abans 1392)

Filla de Pere de Montcada, de la branca siciliana, i d’una dama anomenada Constança. Ja era morta quan el seu marit Manfred d’Alagó era el principal rebel de l’illa contra els catalans.

La seva filla Maria d’Alagó restaria sota la tutela de la esmentada dama Constança.

Montcada, Lluís de

1 Resposta

(Sicília, Itàlia, s XVII – 1703)

Germà de Jaume. Fou l’iniciador del branquilló sicilià dels prínceps de Lardaria, creada el 1690, després d’haver comprat aquesta vila a la ciutat de Messina.

Adquiriren per enllaços el principat de Rosolini, el comtat de San Antonio i altres feus dels Platamone i els Branciforte.

Aquest branquilló s’extinguí al començament del segle XIX.

Montcada, Antoni de

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XV – segle XVI)

Fill de Guillem Ramon de Montcada, a la mort del qual (1466) els seus títols passaren al seu germà Joan Tomàs de Montcada i Sanseverino, encara que Antoni no trigà a rebre de Joan Tomàs el comtat de Caltanisetta i la senyoria d’Agosta. Pagà els 30.000 florins que valia aquesta darrera possessió, la qual era deguda encara als seus antics propietaris, els Requesens, el 1469.

Sembla que de jove era frare dominicà, però que aconseguí la secularització pel temps en què fou beneficiat pel seu germà i precisament per tal de ser afavorit econòmicament.

Es casà amb Estefania Desfar, i foren pares de Comtessina de Montcada i Desfar, que es casà (1500) amb el seu cosí Guillem Ramon de Montcada, fill de Joan Tomàs, fet que relligava els territoris montcadins de Sicília.

Montbrai, Aloi de *

Deixa un comentari

Veure> Aloi de Montbrai (escultor català del segle XIV).

Montanyans i Berard, Nicolau

3 Respostes

(Illes Balears, 1495 – Palma de Mallorca, 4 febrer 1565)

Inquisidor de Mallorca (1541-65). El 1506 era ja rector de Manacor, i el 1510 canonge de la seu de Mallorca.

És interessant la correspondència que rebé del lul·lista Nicolau de Pacs des de Valladolid, segons la qual intentà de fundar a Palma de Mallorca un col·legi de jesuïtes, i dels juristes Nicolau i Pere de Malferit.

Escriví diverses obres, perdudes, segons les cartes del cardenal Jaume Pou al seu germà Jaume.

Montanyans i Berard, Jaume

3 Respostes

(Manacor, Mallorca, 1493 – Càller, Sardenya, 1556)

Jurisconsult. Germà de Nicolau. Es doctorà en drets a Avinyó. El 1541 fou un dels cavallers que reberen Carles I a Mallorca i aquest el nomenà regent de la cancelleria de València. El 1551 fou ascendit a regent del regne de Sardenya.

És autor del tractat Disputatio de armis clericorum et religiosorum (València 1536), en el qual invita als eclesiàstics a defensar Mallorca contra els turcs, davant un imminent atac de Barba-rossa.

Montano, Joan

1 Resposta

(València, segle XV – segle XVI)

Arquitecte. L’any 1501 succeí a Miquel Anyó com a director de les obres del palau de la Generalitat de València, de la qual institució esdevingué mestre d’obres titular després d’acabar la construcció de la Sala de Corts, iniciada per Anyó.

Montaner i Upe -germans-

4 Respostes

Eren fills de Joan Montaner.

Joan Montaner i Upe  (Roma, Itàlia, 1716 – Palma de Mallorca, 1774)  Pintor i gravador. Es traslladà a Palma de Mallorca en morir el seu pare, i ingressà a l’Academia de San Fernando de Madrid el 1760. Fou pare de Joan Montaner i Cladera.

Llorenç Montaner i Upe  (Roma, Itàlia, s XVIII – Palma de Mallorca, 1768)  Gravador. Fou actiu a Barcelona entre els anys 1727 i 1730. Fou el pare de Francesc, Joan i Josep Montaner i Moner.

Montaner i Moner -germans-

3 Respostes

Eren fills de Llorenç Montaner i Upe.

Francesc Montaner i Moner  (Palma de Mallorca, 1743 – Madrid, segle XVIII)  Gravador. Establert a Madrid des del 1767, fou membre de l’Academia de San Fernando.

Joan Montaner i Moner  (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, segle XVIII)  Pintor i gravador. Es dedicà principalment a la pintura decorativa sobre vidre.

Josep Montaner i Moner  (Illes Balears, segle XVIII – Madrid, 1788)  Gravador. Autor del mapa de Mallorca del cardenal Antoni Despuig (1785). S’establí a Madrid i fou membre de l’Academia de San Fernando.