(Sicília, Itàlia, segle XV – 1479)
Fill de Mateu de Montcada i d’Alagó i de Comtessa. Heretà el comtat de Caltanissetta a la mort del seu germà Guillem Ramon sense fills legítims.
Abans de casar-se amb la filla del baró de Monforte, havia estat frare dominicà. La seva filla Comtessina de Montcada i Desfar es casà amb Guillem Ramon de Montcada i Ventimiglia.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – 1423)
Comte de Caltanissetta. Fill i hereu de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta. El 1407 permutà amb el rei el comtat d’Agosta i la baronia de Melilli pel comtat de Caltanissetta, que havia estat de Sanç Roís de Liori, i Agosta fou incorporat a la corona. Féu costat a la reina Blanca contra Bernat (IV) de Cabrera.
El seu pare havia intentat de casar-lo amb Maria Frederic d’Aragó, l’hereva del comtat de Salona, a la Grècia catalana, però l’enllaç no es dugué a terme per la tràgica fi d’ella. Finalment, es casà amb Comtessa, filla de Bartomeu d’Aragó, comte de Cammarata, i d’Helena Cantacuzè. Fores pares de Guillem Ramon i d’Antoni de Montcada i d’Aragó.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – Messina, Itàlia, 1348)
Primer comte d’Agosta. Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Pinós i de Lucina d’Alagó.
Permutà (1326) les illes de Malta i Gozzo, que havia heretat de la seva mare, per la ciutat i terra d’Agosta (convertida en comtat el 1336), domini que feu dels Montcada els barons més importants de l’illa després dels Peralta i els Alagó.
Fou gonfanoner de Sicília i, en guerra contra els Chiaramonte i els Palizzi, fou fet presoner i emmetzinat. El succeí el seu fill Mateu de Montcada i Sclafani.
(Palerm, Itàlia, segle XVIII – Sicília, Itàlia, segle XVIII)
Membre d’una de les branques sicilianes del llinatge. Fou brigadier, cavaller de Sant Joan i creat marquès de Villafont per Carles IV d’Espanya.
Es casà amb la marquesa de Jaral de Berrio i deixaren descendents a Mèxic que heretaren ambdós títols, el comtat de San Mateo de Valparaíso i el marquesat de San Román.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – Palerm, Itàlia, 1743)
Fill de Ferran de Montcada i Gaetani i de Gaetana Branciforte. Fou gran d’Espanya des del 1672 i vengué el principat de Colle Reale el 1717 als Minutuolo.
En extingir-se (1713) en successió masculina el brancó d’Adernó, inicià plet pels feus montcadins (que provenien del fideïcomís agnatici creat per Joan Tomàs de Montcada i Sanseverino) amb la duquesa de Montalto, i el seu fill Francesc Roderic de Montcada i Ventimiglia. Guanyà per sentència (1730) el principat de Paternò, el comtat de Caltanissetta i la baronia de Melilli.
Fou el pare de Francesc Roderic de Montcada i Ventimiglia (Sicília, Itàlia, segle XVIII – 1763) Duc de San Giovanni. Guanyà per sentència (1730) el principat de Paternò, el comtat de Caltanissetta i la baronia de Melilli. El seu fill fou:
Joan Lluís de Montcada i Ruffo (Sicília, Itàlia, segle XVIII) Per una sentència del 1797, guanyà el comtat d’Adernò i les baronies de Centorbi i Biancavilla en plet contra els Álvarez de Toledo, marquesos de Villafranca del Bierzo, que els havien guanyats per una altra sentència del 1751. Els seus descendents i successors encara radiquen a Sicília.
(País Valencià, segle XVI – després 1587)
Baró de Vilamarxant. Fill i hereu de Guillem de Montcada i de Cardona. Lloctinent i capità general de Mallorca (1576-78) i virrei i capità general de Sardenya (1578-84 i 1586-90).
Al primer període de Sardenya convocà parlament general (1583) i féu diverses crides prohibint de portar armes de foc i l’extracció de monedes d’or i argent de l’illa, i féu tres pragmàtiques destinades al foment de l’agricultura.
Absent de l’illa en 1584-86, de retorn ordenà, per disposició de Felip II, l’erecció de torres litorals per a la defensa de l’illa, i es preocupà de la reorganització administrativa del regne.
Es casà amb Lluïsa Bou i Eixarc, que li aportà les baronies de Callosa d’En Sarrià i Tàrbena.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Noble. Fill de Mateu de Montcada i Sclafani i germà d’Antoni i de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta.
Fou recompensat amb la baronia de Traina (1397) i la senyoria de Bivona pels seus serveis a la reina Maria I i al rei Martí I de Sicília, formà part del partit de la reina Blanca I de Navarra (1410).
Deixà un fill il·legítim, Guillem Ramon de Montcada.
(Sicília, Itàlia, segle XV – segle XVI)
Noble. Pertanyent a la branca de Sicília. Era marquès de la Padula. Lluità contra els francesos i els florentins, a Itàlia, a les ordres de Ramon de Cardona. Aquest el nomenà governador de Florència el 1512.
El 1514, col·laborant sempre amb Cardona, afavorí la reinstal·lació del duc de Milà. Prengué el castell de Tresso, sobre el riu Ada, i també el de Novara.
(Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Eclesiàstic. La seva situació no ha estat establerta en el llinatge. Hom sap que fou arxipreste del bisbat de Sulcis o Solç, a Sardenya, i que des d’aquest càrrec afavorí clarament el domini català de l’illa.
El capità general a Sardenya, Pere Torrelles, recomanà el 1409 a Martí l’Humà que destinés Ramon al bisbat sard d’Ales, providència que potser no arribà a ser presa a causa de la mort pròxima del rei.
(Sicília, Itàlia, segle XVI – després 1601)
Baró de Tortorici. Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Es casà amb Vittoria Saccano, que li aportà les baronies de Calvaruso, Monforte i Saponara, que havien estat alienades el 1531 als Saccano per Guillem de Montcada i Pollicino-Castagna.
Foren pares de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano, i avis de Jaume de Montcada (mort 1664).
