Arxiu de la categoria: Biografies

Renard de Saint-Maló, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Cotlliure, Rosselló, 16 juliol 1780 – Perpinyà, 11 febrer 1854)

Polític i erudit. Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie. Sots-prefecte de Ceret (1815-30), en retirar-se de la vida pública es dedicà a la investigació, sobretot dels arxius notarials del Rosselló, on recollí una gran quantitat de documents d’interès històric.

Publicà nombrosos texts al “Publicateur des Pyrénées-Orientales” (1832-38), sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló. Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana.

Deixà una gran nombre de manuscrits. Des del 1843 inscriví els seus treballs en la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.

Col·laborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló  (Perpinyà, 1784 – 1834)  Escriptor. Col·laborà amb el seu germà en els seus estudis històrics sobre el Rosselló. S’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana.

Rejaule i Rubio, Pere Joan

1 Resposta

(València, 1578 – segle XVII)

Escriptor en castellà. Jurista. Ha estat identificat per alguns crítics com el dramaturg conegut pel pseudònim de Ricard de Túria.

Reixach, Onofre

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1793 – 1868)

Organista i compositor. Fou mestre de capella i organista de la seu ciutadellenca.

Escriví nombroses obres religioses, entre les quals destaca una Missa pastoral. És autor d’una sèrie d’Aires populars.

Reixac, Joan

5 Respostes

(País Valencià, segle XV – vers 1492)

Pintor. Col·laborà amb Jacomart. Autor d’innombrables retaules, va dominar en la pintura valenciana del 1460 al 1480.

D’un gran sentit decoratiu, el ritme de les seves escenes és pobre, amb la presència d’un cert arcaisme. La seva pintura d’inspiració popular significa un retrocés respecte als corrents flamencs que envaïren la Península al segle XV i que ja apuntaven en l’art de Jacomart.

La seva obra mestra és el retaule de sant Martí per al convent de les agustines de Sogorb; també són importants el retaule de Catí (contractat per Jacomart, però executat per ell), el de Santa Úrsula que, firmat el 1468, fou pintat per a l’església de Cubells i avui al Museu d’Art de Catalunya, i el del convent d’agustins de Rubielos de Mora.

Potser fou el pare de:

  • Jeroni Reixac  (País Valencià, segle XV)  Escultor actiu a València.
  • Pere Reixac  (País Valencià, segle XV)  Pintor.

Reixac, Berenguer de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – València, 1407)

Cavaller. Amb senyoria a Reixac, prop de Montcada.

El 1407, residint a València, Felip de Boïl mogué brega contra ell i el seu amic Joan de Pertusa. En venjança, Berenguer atacà dies després, també a la ciutat de Valencià, el governador Ramon Boïl, germà de Felip. Amb quatre homes a cavall, el matà a llançades i fugí. La justícia restablí els fets.

El rei Martí I l’Humà, decidit a fer un escarment, féu escapçar Reixac i Pertusa i llevar el puny a Felip de Boïl.

Reixac, A. de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII)

Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de València. Féu serveis diplomàtics representant Alfons II el Franc.

Quan aquest era infant i lloctinent dels regnes, substituint Pere II el Gran, que es trobava a Sicília, fou tramès a Londres per entrevistar-se amb el rei Eduard I d’Anglaterra, de cara a assegurar-se de la seva activitat davant el conflicte contra els Anjou i França (1282).

Reinés i Ferrer, Joan

Deixa un comentari

(Alcúdia, Mallorca, 15 juliol 1801 – 9 octubre 1882)

(o Reynés)  Metge i escriptor. Publicà diverses obres professionals, especialment sobre les febres d’Alcúdia.

Publicà també les novel·les històriques La perla de Alcúdia (1854), sobre el setge d’aquesta ciutat pels agermanats, seguida per una història contemporània d’Alcúdia, Un demócrata alcudiano del siglo XVI (1862) i Destrucción de Pollentia (1863).

Reiner, Pere

Deixa un comentari

(Perpinyà, vers 1712 – Catalunya ?, 1790)

Eclesiàstic i historiador. Fill de Joan Baptista Reiner, cap d’una notable família d’impressors de Perpinyà. El 1729, essent tonsurat, rebé un primer benefici a Sant Joan de Perpinyà, seguit d’altres prebendes en 1730, 1771 i 1773.

Deixà inèdita una Chronologia Helenensium episcoporum, molt utilitzada i lloada per Antoni Puiggarí. Fugí durant la Revolució Francesa i morí poc després.

Reig i Rodríguez, Joaquim

3 Respostes

(València, 27 octubre 1896 – Madrid, 16 juny 1989)

Polític i empresari. Advocat (1916), pertangué (1919-25) al cos jurídic militar. Fou el més destacat col·laborador d’Ignasi Villalonga i Villalba, i pertangué a Unió Valencianista.

Fou un dels inspiradors (1918-24) de la línia ideològica de “La Correspondencia de Valencia”, òrgan virtual d’aquest partit, regidor de l’ajuntament de València (1931-33) i síndic; formà part de la comissió pro-estatut i de la minoria valencianista de la corporació municipal. Diputat a corts (1933-36) per Lliga Catalana, presidí el Centre d’Actuació Valencianista (1933) i la Unió Valencianista (1936).

Fundà i dirigí el setmanari “El Camí” (1932-34). Director del Centre de Cultura Valenciana (1932), escriví Concepte doctrinal del valencianisme (1932), les versions de narracions nòrdiques (Contes per a infants) i diverses conferències.

Com a financer, presidí empreses de construccions a Madrid i València i el Banc de València.

Reig i Ribó, Julià

Deixa un comentari

(Sant Julià de Lòria, Andorra, 5 desembre 1911 – 2 gener 1996)

Industrial i polític. Conseller general de les valls d’Andorra del 1948 al 1959.

Elegit síndic general el 1960, ho fou fins al 1978, any en que abandonà la política per dedicar-se als negocis familiars: la indústria de tabac Hijos de Julià Reig i la Banca Reig, de la qual fou fundador i president.