Arxiu de la categoria: Biografies

Santcliment i de Casa-saja, Pere Joan de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – 1474)

Mercader i després ciutadà honrat de Barcelona. Fill de Francesc Burguès. Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera.

Posseïa una galera de tres-centes bótes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí (1454-58).

Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica.

Santcliment, Pere Joan de

2 Respostes

(Barcelona, segle XV – Catalunya, segle XV)

Noble. Marí. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia.

Era segon comandant de l’estol de Bernat de Vilamarí a la guerra contra Gènova de 1454-58.

Es casà amb Aldonça de Santcliment i foren pares de Francesc i de Pere Joan de Santcliment i de Santcliment.

Santcliment, Pere de

2 Respostes

(Lleida, Segrià, segle XIV – 1405)

Eclesiàstic. Fill de Francesc de Santcliment i germà de Francesc. Era canonge de la seu lleidatana.

Exercí la cancelleria de l’Estudi General (1387-1403). També fou conseller reial.

Morí essent bisbe electe de Lleida i poc abans de prendre possessió.

Santcliment, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya, segle XV – vers 1515)

Cavaller. Es casà amb Joana d’Hostalric-Sabastida i Llull, filla del vice-almirall i veguer Joan de Sabastida i d’Hostalric.

Tingueren tres fills:

Joan de Santcliment i d’Hostalric-Sabastida  (Catalunya, segle XV – vers 1539)  Noble. Fou alcaid del castell de Salses. Es cognomenà Joan de Requesens com a hereu d’una germana de la seva mare, vídua de Dimes de Requesens. Fou pare de Guillem o Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles.

Guillem de Santcliment i d’Hostalric-Sabastida  (Catalunya, segle XV – vers 1520)  Noble. Es cognomenà Guillem de Biure pel seu enllaç amb Cecília de Biure. Fores pares d’Andreu de Biure, senyor de Sant Jordi Desvalls, mort sense fills.

Frederic de Santcliment i d’Hostalric-Sabastida  (Catalunya, segle XV – vers 1533)  Governador de Menorca.

Santcliment, Francesc de

Deixa un comentari

(Lleida, segle XV)

Traductor. Frare mendicant.

Traduí de l’italià al català el Foire di virtú, versió que fou publicada a Lleida (Flors de virtuts e de costums, 1489, 1490), Barcelona (1495) i Girona (1497).

La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l’edició veneciana del 1477.

Santcliment, Francesc de

2 Respostes

(Lleida, segle XIV – abans 1344)

Ciutadà. Estigué al servei de Pere el Cerimoniós, el qual l’envià d’ambaixador a Avinyó (1336) i com a defensor de la Vall d’Aran enfront del bisbe de Comenge.

Obtingué terres a Sardenya i fundà a la seu de Lleida la capella de la família.

Fou pare de Pere i de Francesc de Santcliment.

Santcliment, Francesc de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – després 1414)

Noble. Fill de Francesc de Santcliment i germà de Pere.

El 1357 estava servint a Sardenya. El 1364 era veguer del Conflent. El 1367 fou ambaixador de Pere III el Cerimoniós davant el príncep de Gal·les.

Exercí a Lleida els càrrecs de paer (1380) i de veguer (1413).

Fou pare de Bernat de Santcliment (Lleida, segle XV – després 1475)  Sostingué un llarg plet contra el capítol de Lleida per les terres de Montagut (1432-54), plet que finalment perdé. Lluità durant la guerra contra Joan II i fou paer el 1467.

Santcliment -llinatge-

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1609)

Llinatge de mercaders, ciutadans honrats i cavallers. Vinculat des del segle XIII a Lleida i a Barcelona.

La branca de Lleida adquirí una certa importància amb Tomàs de Santcliment (Lleida, segle XIII – després 1292)  Senyor del castell d’Alcarràs (Segrià), el qual comprà el 1249 a Guillem de Cardona. Rebé potestat del rei, com a recompensa de la seva participació a la campanya de València, sobre els castells d’Albalat de Cinca, Maldà i Maldanell (Urgell).

Al segle XIV residien al carrer Major de Lleida i posseïen, a més de la senyoria d’Alcarràs i Montagut, Sarroca de Lleida, Llardecans, Vilanova de Remolins i grans latifundis a Flix i la Palma (Ribera d’Ebre), aquests darrers venuts a la ciutat de Barcelona el 1398. Havien esdevingut una de les principals famílies lleidatanes. El 1515 no posseïen ja ni Alcarràs ni Sarroca ni Llardecans, fet que reflecteix llur decadència.

La branca de Barcelona esdevingué, a la baixa edat mitjana, una de les més importants de la ciutat, tant pels seus membres ciutadans honrats o mercaders com pels de la petita noblesa. El primer personatge destacat sembla ésser Pere de Santcliment (Barcelona, segle XIII)  Escrivà. Qualificat per Jaume I el Conqueridor d’escrivà nostre, després ho fou de l’infant Pere. Potser era germà seu Jaume de Santcliment, escrivà de la batllia de Barcelona.

Des dels primers decennis del segle XIV aparegueren al Consell de Cent i tingueren càrrecs municipals: el primer membre que fou conseller fou Francesc de Santcliment el 1325. Llurs descendents arribaren a ésser cavallers i senyors de Badalona gràcies a llurs serveis a la monarquia.

A la fi del segle XIV una branca enllaçà amb els Burguès, senyors de la torre Burguesa de Viladecans, que imposaren llur cognom.

Santasusagna i Vallès, Joaquim

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 7 març 1899 – 19 març 1982)

Escriptor. Promotor cultural i de l’excursionisme a Reus i mentor de les noves generacions a la postguerra. Escriví a la premsa catalana i a la revista del Centre de Lectura.

Entre les seves obres cal destacar: Les serres encantades. Impressions pirinenques (1936), Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya (1959), 1900 (1949), Definició de l’excursionisme (1959), A eixam (1968), Memòries d’un muntanyenc (1969), L’escampall (1971), Paraules d’ahir (1974) i La idea fixa (1980).

Col·laborà en la guia del Montsant, de la serra la Llena i de les Muntanyes de Prades (1929), i en la de les valls del Gaià, de Foix i de Miralles (1934).

Ernest Santasusagna i Santacreu

Santasusagna i Santacreu, Ernest

3 Respostes

(Barcelona, 1900 – Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 1964)

Pintor. Estudià a Llotja i a l’Acadèmia Baixas.

Pintor anecdòtic (nus, interiors amb figures i, en algunes ocasions, natures mortes) de pinzellada fàcil i tons calents i superficials, esdevingué el pintor de moda de la burgesia dels anys 1940.

És autor de nombrosos retrats. Algunes obres seves són: Nu estirat i La llotja de la Celestina (1944).