Arxiu de la categoria: Biografies

Roio, Pere

(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVI – País Valencià, després 1616)

Cronista. Beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de Sant Miquel d’Ontinyent.

Descriví alguns dels esdeveniments del seu temps, com l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 (en català), el trasllat del cos del vicecanceller Dídac Covarrubias des de Madrid, l’expulsió dels moriscs el 1609, l’entrada a València de l’arquebisbe Aliaga el 1612 i el terratrèmol d’Ontinyent del 1615, totes aquestes relacions en castellà.

Roig i Reixart, Antoni

(Maó, Menorca, 7 setembre 1750 – Palma de Mallorca, 6 març 1808)

Eclesiàstic. Es doctorà en filosofia a Mallorca (1767) i en drets a Avinyó. Residí després a Menorca i a Mallorca (Felanitx i Palma). Fou teòleg consultor del cardenal Antoni Despuig (1796), inquisidor (1807) i canonge de la seu de Mallorca. Fou soci de la Societat d’Amics del País.

Destacat predicador, publicà nombrosos sermons (entre ells el Sermó de la Beata Catalina Tomàs, 1793) i obres religioses en castellà i llatí. En català publicà un Catecisme de la doctrina cristiana (1801), del qual es feren com a mínim onze edicions. És autor també de Reflexiones crítico-apologéticas sobre algunos escritos relativos a la isla de Menorca y a sus naturales.

Roig i Noguera, Pere

(Llucmajor, Mallorca, 1615 – Pamplona, Navarra, 1683)

Eclesiàstic. Professà al convent franciscà de Mallorca. Fou un notable predicador i director de consciències.

Traslladat a Madrid, fou confessor de Marianna d’Àustria, que el féu bisbe de Pamplona (1670). Tingué certes tibantors amb el capítol, per la seva rectitud i austeritat.

Roig i Moliner, Salvador

(Benassal, Alt Maestrat, 6 maig 1794 – 8 febrer 1865)

Escriptor. Fou professor de llatí i tingué un benifet a la parròquia de Benassal. Durant la guerra del Francès formà part de la partida d’Ascensi Nebot el Frare, i durant la primera guerra carlina fou perseguit per les seves idees liberals i s’hagué d’instal·lar a Castelló de la Plana.

Fou autor de populars calendaris de pronòstics, de Flores poéticas que adornan el aula de Benasal i d’un compendi de gramàtica castellana (1847).

Roig i Izquierdo, Alfons

(Bétera, Camp de Túria, 4 juliol 1903 – Gandia, Safor, 11 maig 1987)

Eclesiàstic i crític d’art. Fou rector de l’església de Sant Joan de la Ribera, de València, i professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles des del 1939. El 1946 se n’anà a Roma on es llicencià en arqueologia cristiana.

Féu diversos viatges a Europa becat pels governs de França i de la RF d’Alemanya. Alternà la docència amb conferències i articles sobre l’art d’avantguarda. El 1975 s’uní al grup L’Eixam.

Publicà diversos treballs: El arte de hoy y la Iglesia (1954), La pintura religiosa de Georges Rouault (1959), Julio González (1960), En la muerte de Ángel Ferrant (1961), Picasso en Barcelona (1962), Diálogo de la Iglesia con el mundo moderno de la Arquitectura (1964).

Roig i Civera, Antoni

(Rafelbunyol, Horta, 17 gener 1844 – València, 5 abril 1898)

Autor teatral. Era notari. Fundà l’associació teatral “La Juventud”.

És autor de les sarsueles Los amores de un cesante i Los dos esclavos (1886). Estrenà bon nombre de sainets, com El tonto del panerot, que fou un gran èxit.

També escriví els drames El tresor del Germanells i Romeu.

Roig, Ramon

(Morella, Ports, segle XV – segle XVI)

Poeta en castellà. Metge cirurgià d’ofici.

Arran de la guerra de les Germanies escriví un sonet i unes octaves reials per lloar la fidelitat de Morella en la seva lluita contra els agermanats.

Roig, Nicolau Pasqual

(País Valencià, segle XVIII)

Organista i teòric. Fou organista del Convent Reial dels agustins de València.

L’any 1778 publicà Explicación de la teórica y pràctica del canto llano y figurado.

Roig, Joan Baptista

(València, segle XVII – 1650)

Poeta i erudit. Concorregué amb les seves poesies catalanes als certàmens poètics celebrats a València a honor de diversos sants. En fou un dels participants més assidus.

Roig, Jaume

(Palma de Mallorca, segle XIV)

Ciutadà. El 1343 formà part de la delegació que lliurà la capital a Pere III el Cerimoniós, quan aquest envaí l’illa per desposseir Jaume III de Mallorca.

L’acompanyà com a conseller a la segona campanya del Rosselló (1344).