Arxiu de la categoria: Biografies

Roïç, Lluís

(Catalunya, segle XV)

Escriptor. Participà al certamen poètic celebrat el 1486 en honor de la Concepció.

Roger Manfred

(Mazzara, Itàlia, 1318 – Itàlia, segle XIV)

Fill de Frederic III de Sicília i d’Elionor d’Anjou. Morí jove.

Roger y Duval, Gil

(Xelva, Serrans, 1823 – Conca, Castella, 1907)

Polític i empresari. Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador. Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca.

Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia.

El seu fill fou Gil Roger y Vázquez.

Rogel i Rech, Rafael

(Oriola, Baix Segura, 1883 – Alacant, 1927)

Escriptor. És autor de la novel·la d’humor titulada El castillo de los congrios. Col·laborà amb Just Garcia i Soriano a l’estudi Orihuela durante la guerra de la Independencia. (1908).

Rodríguez i Roglán, Elvira Joana *

Soprano de la Franja de Ponent, més coneguda per Elvira d’Hidalgo  (1892-1980).

Rodríguez i Riola, Pere Josep

(Maó, Menorca, 30 maig 1802 – Portsmouth, EUA, 14 octubre 1838)

Marí. Estudià nàutica i idiomes a Maó. Des del 1818 féu diversos viatges a la mar Negra.

El 1826 ingressà en la marina de guerra nord-americana. Poc després s’establí a Norfolk (Virgínia) com a professor i examinador de l’escola de guàrdies marines.

Publicà obres didàctiques, com Elements of Spherical Trigonometry… (1829).

Rodríguez i Martín, Vicent

(València, 23 abril 1875 – 28 gener 1933)

Arquitecte. Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904.

Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el modernisme -llenguatge aleshores molt en ús a València-, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III. La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica.

Arribà a ésser un arquitecte de renom: una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional -després Nacional- de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments. Com a tal féu diverses restauracions.

Rodríguez i Femenias, Joan Joaquim

(Maó, Menorca, 18 maig 1839 – Tolosa, Llenguadoc, 8 agost 1905)

Botànic. Fundador de la Societat Espanyola d’Història Natural, publicà nombrosos treballs en els “Annals” d’aquesta societat i en el “Butlletin” de la Societat Botànica de França.

S’especialitzà en l’estudi de les algues marines, i en féu un nombrós recull i n’identificà noves espècies.

És autor de Catálogo razonado de las plantas vasculares de Menorca (1865-68), Catálogo de las plantas y árboles de adorno que se cultivan en Menorca (1874) i Flórula de Menorca (1905).

Rodríguez de Cepeda y Garrido, Antonio

(Cartagena, Múrcia, 21 abril 1814 – València, 2 abril 1895)

Jurista. Llicenciat en dret (1839), fou catedràtic d’economia política de la Universitat de València des del 1846; degà de la facultat de dret (1871-94) i del Col·legi d’Advocats (1859, 1868 i 1870).

Redactà la llei d’aigües del 1866, dirigí la Societat d’Amics del País (1877-83) i la representà en el senat. Contribuí a la fundació de la caixa d’estalvis i del Conservatori de València.

Publicà Elementos de derecho natural (1887-88).

Rodríguez de Arias y Álvarez, José

(Palma de Mallorca, 26 setembre 1761 – Cadis, Andalusia, 26 gener 1852)

Marí de guerra. El 1776 entrà a l’armada en el departament de Cadis i acabats els seus estudis seguí una llarguíssima carrera, en una època de contínues hostilitats amb França i Anglaterra, navegant generalment entre Cadis i el continent americà.

Del 1836 al 1839 fou comandant general del departament de Cadis i el 1847 fou nomenat capità general i president de la junta directiva i consultiva de l’armada.