(Llers, Alt Empordà, 10 novembre 1920 – 6 agost 1989)
Matemàtic. Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric.
Treballà en la teoria dels funcionals analítics i en geometria diferencial topològica, i també en geometria algèbrica.
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1968), presidí la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1968-73).
(Seròs, Segrià, 1750 – Múrcia, 1811)
Músic. Fou mestre de capella de la seu de Lleida i organista del convent de Las Descalzas Reales de Madrid. Més tard fou organista i mestre de capella de la Capilla.
Compongué obres religioses polifòniques.
Escriví un Discurso sobre la historia de la música (1804) i es conserva, fragmentàriament, el seu Discurso histórico sobre la música religiosa.
(Barcelona, segle XVII – 1722)
Impressor. Era actiu ja el 1709 i el 1716 obtingué el privilegi d’edició de la “Gazeta de Barcelona”, que titulà “Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona” i que aparegué setmanalment.
A la seva mort la impressió fou continuada pel seu fill Josep Teixidor (Barcelona, segle XVIII) Impressor. Continuà amb la impressió del setmanari, que el 1750 li retornà el nom original de “Gazeta de Barcelona”. A partir del 1763 s’encarregà de la seva publicació el seu gendre Tomàs Piferrer.
(Vimbodí, Conca de Barberà, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Fuster gòtic.
L’any 1381 contractà la construcció d’uns dossers de fusta tallada, pintada i daurada per cobrir les tombes reials de Poblet, d’acord amb el projecte del mestre Eloi de l’any 1360. Deu anys després eren acabats.
Les destruccions del 1835 van malmetre tot el conjunt.
(Barcelona, 1873 – 1926)
Forjador i repussador. S’ermerçà també en la ceràmica i en la pintura, amb el mestratge d’Antoni Serra, així com en l’escultura, en què fou deixeble de Rossend Nobas. En aquest aspecte col·laborà amb Jaume Escriu.
Prengué part en exposicions a Barcelona i Madrid.
Entre les obres de ferro notables hi ha les dels llums del despatx de la presidència al palau de la Generalitat de Catalunya i les del palauet Garí a Argentona.
Sobrenom del guerriller català Josep Tabescà (1806-33).
(Catalunya ?, segle X – Urgell, 1003)
Comtessa d’Urgell. Primera muller (a 1000) d’Ermengol I d’Urgell.
Hom desconeix la seva filiació.
(Tavertet, Osona, segle XII – Sant Pere de Casserres, Osona, 1233)
Eclesiàstic. Canonge de Vic des del 1181 i bisbe del 1195 al 1233. Fou un dels principals consellers del rei Pere I el Catòlic. Intervingué en tots els afers importants del seu temps, i fou ambaixador a Roma davant el papa.
Home enèrgic i violent, s’oposà a la casa de Montcada, que tenia la senyoria de part de la ciutat de Vic. Fou denunciat per violències per uns canonges, i hagué de sotmetre’s, a Roma, a un judici (1232), que acabà amb la seva renúncia (1233).
Es retirà al monestir de Sant Pere de Casserres.
(Barcelona, vers 1646 – Girona, 24 març 1721)
Eclesiàstic. Canceller del Principat des del 1689. President de la sala primera de l’Audiència de Barcelona durant els primers anys del regnat de Felip V i bisbe de Girona des del 1700.
Li fou atribuït un text que censurava les Corts de 1701-02, quan Girona es proclamà fidel a Carles d’Àustria, s’anà a Perpinyà. Tornà a la seva diòcesi el 1711, quan Girona restà en poder dels borbònics.
El 1721 Felip V el nomenà arquebisbe de Tarragona, però morí abans de poder prendre’n possessió.
(Barcelona, segle XVII – 1697)
Polític. Senyor de Montornès. Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès. Es destacà per la seva activitat enfront de la invasió francesa de 1689-97.
Elegit conseller en cap de Barcelona (1696), s’esforçà a defensar la ciutat per tots els mitjans, però no assolí que les autoritats castellanes contribuïssin eficaçment a la defensa. Morí en el càrrec.
S’havia casat amb Maria Ignàsia d’Ardena i d’Aragó, comtessa de les Illes, senyora de Darnius, del castell de Mont-roig, de Bosquerós i de la torre de Picalquers, i foren pares de Josep i d’Oleguer de Taverner i d’Ardena.
