Arxiu de la categoria: Biografies

Taverner i d’Ardena, Oleguer de

4 Respostes

(Catalunya, 1676 – Barcelona, 1727)

Noble i erudit. Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, i germà de Josep. Com a hereu del seu llinatge matern adoptà el nom d’Ardena i Darnius, amb el qual és generalment conegut. Fou segon comte de Darnius i cinquè comte de les Illes en successió del seu germà Miquel Joan, i cavaller de l’orde de Sant Joan.

Participà, com a coronel de cavalleria, en les lluites civils i efectuà missions diplomàtiques; però fou més important la seva feina de recerca històrica, principalment centrada sobre la genealogia i l’heràldica catalana (Adarga Catalana).

Fou així mateix un cartògraf notable: Mapa de los condados de Rossellón y Cerdaña (Perpinyà 1707) i la seva obra mestra, el gran mapa del Principat de Catalunya, gravat el 1726 per Marc Lomelin.

Taverner i d’Ardena, Josep de

3 Respostes

(Barcelona, 17 maig 1670 – Girona, 16 gener 1726)

Eclesiàstic i historiador. Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, i germà d’Oleguer. Canonge i tresorer de la seu de Barcelona.

Partidari dels borbons, durant la guerra de Successió hagué d’exiliar-se a França. El 1721 Felip V el nomenà bisbe de Solsona; abans, però, de prendre’n possessió, passà directament a la diòcesi de Girona.

Són importants les seves recerques en arxius, com també el seu descobriment del text del concili gironí del 1068.

Va escriure, entre altres obres, Compendi històric dels antics monestirs i esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada, Arbre genealògic dels vescomtes de Rosselló, Peralada i Empúries, Tractat dels vescomtes del Rosselló, Història dels comtes d’Empúries i Peralada i Disertacions històriques dels comtats de Rosselló, Conflent i Vallespir.

Taverner i Ardenya, Feliu de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i addicte de Felip V.

El 1702 fou posat com a jutge de contravencions, en absència del titular, amb l’excusa que era el membre més antic del Braç Eclesiàstic. El 1704 era jutge delegat del breu. Fou obrer del monestir de Sant Cugat del Vallès fins al 1707, any en que passà al camp borbònic.

Fou restablert en el seu càrrec el 1714, en triomfar Felip V. El 1719 fou nomenat abat del monestir de Breda.

Tavern, Jeroni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)

Científic. Fou militar durant la guerra napoleònica, que acabà amb el grau de capità.

Retirat de la professió i resident a Barcelona, fou element actiu de l’Acadèmia de Ciències i Arts. Hi presentà treballs remarcables: Memoria sobre los ríos (1817), Memoria sobre la hornaguera llamada comunamente carbón de piedra y tierra (1818), Memoria sobre las ciencias naturales aplicadas a las necesidades del hombre y fenómeno de las artes (1819) i Memoria acerca del agua y sus propiedades físico-químicas (1820).

Tauló, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)

Gravador i impressor. La seva producció apareix datada del 1820 al 1859.

Féu xilografia per a diverses edicions i esmerçà una activitat molt intensa en l’edició d’auques populars.

Fou parent seu Josep Tauló (Catalunya, segle XIX)  Gravador. Col·laborador de Jaume. Probablement també fou impressor.

mestre de Taüll

Taüll, mestre de

2 Respostes

(Itàlia ?, segle XII – Catalunya, segle XII)

Pintor romànic anònim. Autor de la decoració al fresc de l’absis major de l’església de Sant Climent de Taüll i de la pintura d’un petit absis de la catedral de Roda d’Isàvena. És el màxim exponent de la pintura romànica a les nostres terres.

Sobresurt en les pintures de Sant Climent la figura del Pantocràtor, on combina una perfecta estilització de la figura humana amb un agut esperit realista en certs detalls d’indumentària. El seu sentit del color és afavorit per la qualitat dels pigments que utilitza.

És possible que fos cridat per sant Ramon, bisbe de Roda, i que vingués d’Itàlia amb materials d’allí, superiors en qualitat als utilitzats habitualment a les nostres terres.

Taulet i Vilaplana, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 juliol 1862 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 21 gener 1941)

Escriptor. Publicà gran nombre de poesies de caire patriòtic i religiós, algunes d’elles foren premiades.

Tauler i Palomeras, Joan

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 12 novembre 1879 – Barcelona, 17 abril 1959)

Polític i advocat republicà. Redactor de “La Publicidad”, fou regidor de Barcelona per l’esquerra catalanista (1909-11).

Afiliat més tard a l’Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya (1932), i hi actuà com a cap de la majoria.

Mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular.

Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya (setembre-octubre 1934). Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952.

Taulé i Pujol, Antoni

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 25 agost 1945 – )

Pintor.

Ha experimentat amb una temàtica realista els valors de contrast de la llum i del color en una obra exposada a Sabadell (1966, Cerimonial Roig-Negre, 1970), a Barcelona (1973) i a París (1974).

Tasso i Nadal, Torquat

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 novembre 1855 – Buenos Aires, Argentina, 6 febrer 1935)

Escultor. Format a Llotja i a San Fernando. Fou deixeble de R. Nobas. Anà pensionat a Roma (1879-83). Exposà a la Sala Parés de Barcelona (1887 i 1889).

Treballà, sempre dins un gust anecdotista, per a l’Exposició Universal de Barcelona (1888: Apoteosis de les Arts i les Ciències, fris de l’Arc del Triomf; estàtua de Viladomat al Saló de Sant Joan).

S’instal·là a Buenos Aires i fou un dels escultors que més monuments modelà (Sanmartín, a Rosario, Santa Fe, al Grito de Ipiraque, a la Batalla de Salta, a diversos prohoms argentins). Presentà obres a les exposicions oficials de Madrid, París i Barcelona.

Fou professor d’escultura trenta-dos anys a la universitat de Buenos Aires.