(Olot, Garrotxa, 1814 – Girona, 1886)
Escultor i dibuixant. Deixeble de Joan Carles Panyó a l’Escola d’Art d’Olot.
És autor de llibres docents, com Nociones elementales de dibujo (1865), Elementos de dibujo lineal en todas sus aplicaciones (1864), etc.
Fou professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Girona.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1892 – Barcelona, 1943)
Escultor. Format a Llotja amb Pere Carbonell i Antoni Alsina i Amils, amplià estudis a París amb Bourdelle. Dins l’Associació Escolar Artística concorregué amb una caricatura a l’Exposició de Retrats i Dibuixos del 1910.
Fou des del 1916 professor de modelatge i buidatge a Llotja. Participà a les Exposicions d’Art de Barcelona del 1920 i el 1921. Obtingué un diploma d’honor a l’Exposició Internacional del 1929 i participà a la Nacional del 1942.
Té alguna obra pública a Barcelona, però es destacà sobretot pels seus busts i retrats, de sòlida sobrietat.
(Lleida, 15 agost 1548 – Cazalla de la Sierra, Sevilla, Andalusia, 15 agost 1598)
Monjo cartoixà i escriptor. Doctor en ambdós drets.
El 1568 entrà a la cartoixa d’Escaladei, d’on fou prior (1586-87). Fundà les cartoixes d’Èvora (1587) i de Lisboa (1594), a Portugal.
És autor d’algunes obres sobre oratòria i mística.
(Barcelona, 16 desembre 1861 – 6 agost 1929)
Advocat, notari i escriptor. Llicenciat el 1881, a partir del 1895 va ésser notari de Barcelona. Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i degà del Col·legi de Notaris.
Fou col·laborador de “Seminario de Mataró” (1883-95), “Quatre Gats” (1889), “La Campana de Gràcia”, “Calendari-Guia de Banyoles i sa Comarca” (1891), “Joventut” (1900-06) i “Catalunya” (1903-05).
Conreà també la poesia, i fou mestre en gai saber.
(Barcelona, 8 juny 1849 – 10 desembre 1927)
Pintor. Fill de Josep Teixidor i Busquets i germà de Josefa. Format a Llotja i a París amb Bastien-Lepage i Carolus-Duran, es dedicà al retrat academitzant, al costumisme i al paisatge.
Guanyà una tercera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid el 1887, participà en les exposicions de París, guanyà una medalla de bronze en l’Exposició Universal del 1900 i, el 1921, el premi Masriera.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic del 1706.
Membre del braç reial, assistí a la junta de braços del 1713, on defensà aferrissadament la continuació de la resistència catalana contra Felip V.
Fou ferit en un dels darrers assalts, l’11 de setembre de 1714.
(Barcelona, 16 juliol 1939 – 16 març 2011)
Dramaturg. Germà de Ramon.
El 1968 guanyà el premi Josep Maria de Sagarra amb El retaule del flautista (estrenada el 1971 amb un gran èxit de públic), a la qual seguiren Mecano-Xou (1972), La jungla sentimental (1975), Dispara Flanaghan (1976), Rebombori 2 (1978), entre d’altres.
Autor també de l’assaig El drama, espectacle i transgressió (1989).
(Figueres, Alt Empordà, 1892 – 1981)
Escriptor. Abans de la guerra civil de 1936-39, fou empresari, director i actor de companyies teatrals.
Ha estrenat i publicat obres de teatre de caire popular: El germà gran (1925), La cançó de l’emigrant (1928), Dofins de terra (1928), La doble existència (1929), L’alosa presa (1930) i La condemnada (1930).
(Tortellà, Garrotxa, 22 gener 1836 – Barcelona, 16 maig 1885)
Naturalista. Era farmacèutic. Fou deixeble d’Antoni Cebrià Costa. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts.
Era membre dels Col·legis de Farmacèutics de València i Granada. Fundà la revista “El Restaurador Farmacéutico”. Col·laborà a la “Crónica Científica”.
És autor d’estudis remarcables com els titulats Flora farmacéutica de España y Portugal, Farmacopea general alopática, veterinaria y hemeopática, escrita en col·laboració amb el doctor Casassa, i Indicación de algunos terrenos volcánicos de la provincia de Gerona.
(Barcelona, 17 març 1826 – Caldetes, Maresme, 31 març 1892)
Pintor. Dedicat primer a la metal·listeria, es dedicà més tard a la seva antiga vocació pictòrica.
Dedicat al paisatge, exposà a Madrid i a Barcelona, on fou premiat el 1866.
Foren fills seus Modest i Josefa Teixidor i Torres.
