Arxiu de la categoria: Biografies

Vic -llinatge-

(País Valencià, segle XIII – segle XVII)

Llinatge noble. Originari, segons tradició familiar, de Castelló d’Empúries, i que es radicà al Regne de València, des de la seva conquesta, on foren patrons del monestir de Santa Maria de la Murta.

Els primer personatges que hom hi troba són Bernat de Vic, Guillem (I) de Vic,

  • Galceran de Vic (Catalunya, segle XIII – 1270)  Noble.
  • Guillem de Vic (País Valencià, segle XIII – Tunis, Tunísia, 1263)  Noble. A la seva mort deixà una quantiosa herència.
  • Jaume de Vic (País Valencià, segle XIII – 1284)  Noble. Representant al País Valencià dels cònsols de mar.

Després de Dídac (I) de Vic i de Castellví, l’herència d’aquest llinatge passà per successió als Manglano, que, durant un temps, es cognomenaren de Vic.

Potser té el mateix origen una família burgesa Vic de mercaders barcelonins que durant molt de temps estigué relacionada comercialment amb Tunis. Hom en pot esmentar Berenguer de Vic (Catalunya, segle XIII)  Mercader. Fou membre del Consell de Cent.

Viaplana i Veà, Albert

(Barcelona, 1933 – 14 maig 2014)

Arquitecte (1967). Format a l’ETSAB i amb A. de Moragas i Gallissà. Treballà en col·laboració amb Helio Piñón i Pallarès.

Obra seva és la plaça dels Països Catalans, a Barcelona. Així mateix ha projectat el parc del Besòs, a Sant Adrià, i la plaça Barangué, a Granollers.

Fou professor de l’ETSAB des del 1971.

Viaplana i Cornet, Gaietà

(Sabadell, Vallès Occidental, 19 octubre 1858 – 27 juny 1930)

Escriptor.

Féu importants recerques històriques a l’Arboç i altres indrets del Penedès, emprant arxius parroquials i civils, molts dels quals foren destruïts en esclatar la guerra civil de 1936-39, fet que dóna a la seva obra (Notes històriques de la parròquia, 1927) una vàlua excepcional per a la història d’aquella comarca.

Vial i Hugas, Eduard

(Barcelona, 1910 – 28 desembre 1999)

Pintor. Format a Belles Arts i a Sant Carles de València.

S’ha especialitzat en flors i paisatges d’un post-impressionisme convencional, presentats a moltes nombroses exposicions personals a Barcelona i altres ciutats, i a diversos certàmens oficials.

Viadera i Surreu, Antoni

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 1803 – Barcelona, 11 agost 1855)

Advocat i polític. De filiació progressista, fou president de l’audiència territorial de Mallorca (1844), i diputat en diverses ocasions.

Elegit alcalde constitucional de Barcelona (8 novembre 1854 – agost 1855), tingué un paper important com a moderador dels conflictes socials i polítics del Bienni Progressista.

Viader i Peiracs, Josep Antoni

(Girona, 1756 – 1816)

Metge. Es doctorà a Cervera (1780). El 1801 fou nomenat protometge de Girona i Figueres. Dirigí els hospitals de Girona durant els setges del 1808 i el 1809.

Durant la dominació francesa presidí la junta de sanitat i fou inspector d’epidèmies de la intendència de l’Alta Catalunya. Fou membre de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona.

Després de l’evacuació de Girona pels francesos (1814), fou detingut i sumariat.

Viader i Moliné, Josep

(Girona, 1 setembre 1917 – 25 octubre 2012)

Instrumentista, compositor, director i pedagog. Autor de diverses sardanes i harmonitzacions per a cor.

Fou director del conservatori de música de Girona i de l’escola normal de la mateixa ciutat. També fou director de l’agrupació Polifònica de Girona.

Viader i Margarit, Octavi

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1864 – 1938)

Tipògraf. S’establí a la seva vila natal el 1883.

Realitzà magnífiques edicions de bibliòfil que li valgueren una justa fama i premis importants, com les medalles d’or de Saragossa el 1908 i de Leipzig el 1914.

Fou el pare de:

Germà Viader i Llor  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1896 – ? , segle XX)  Dibuixant i xilògraf. Col·laborà amb el seu pare abans d’anar a residir a Montevideo i a París.

Josep Maria Viader i Canals  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1907 – 1980)  Tipògraf. Format a Leipzig i Frankfurt. A la mort del seu pare, el succeí en el taller tipogràfic.

Via i Pros, Ramona

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 5 octubre 1922 – Girona, 28 febrer 1992)

Escriptora. Estudià infermeria, llevadora i practicant.

La seva novel·la autobiogràfica Nit de reis (1966), recull les experiències d’una infermera joveníssima a la guerra i la postguerra.

Com neixen els catalans (1972) és un dietari professional on planteja, entre altres problemes, els de la seguretat social i la immigració.

Via i Boada, Lluís

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 octubre 1910 – Barcelona, 14 novembre 1991)

Paleontòleg i geòleg.

Continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i director del Museu Geològic J. Almera, i professor investigador del CSIC.

Es va especialitzar en carcinologia fòssil i en les faunes triàsiques.