(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1153)
II Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1152, a la mort del seu antecessor, Esteve.
Morí quan encara duraven les obres de l’establiment.
Fou succeït per l’abat Guerau.
Nom artístic de la soprano catalana Victòria dels Àngels López i Garcia (1923-2005).
Pseudònim de l’escriptora catalana Caterina Albert i Paradís (1869-1966).
Pseudònim de l’escriptor i polític català Pere Pagès i Elies (1916-2003).
(Saragossa, Aragó, 1886 – Barcelona ?, segle XX)
Dibuixant i heraldista. Passà el 1904 a Barcelona, on es formà artísticament. Fou ajudant de dibuix de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Col·laborà en nombroses revistes barcelonines i altres publicacions sobre arquitectura, arqueologia i heràldica. Participà també artísticament en la construcció del Poble Espanyol de Barcelona.
És autor de l’Heráldica general y fuentes de las armas de España (Barcelona 1956).
(Palafrugell, Baix Empordà, 4 gener 1894 – Catalunya, segle XX)
Mestre i escriptor. S’ha dedicat a l’ensenyament. Col·laborà al “Butlletí dels Mestres” i a d’altres publicacions.
És autor de bons treballs de caràcter pedagògic i de diversos escrits sobre la història empordanesa i, en particular, de la vila de Peralada.
(l’Escala, Alt Empordà, 14 gener 1870 – 18 abril 1956)
Compositor. Era conegut pel sobrenom de Xaxu.
És autor de nombroses sardanes que assoliren gran popularitat, les més conegudes de les quals foren: El cant de batre, La missa del gall, Fulles i flors, L’hostal del pi, Fent camí i Bona festa.
(Barcelona, 1830 – 1886)
Pintor. Deixeble de Jaume Batlle, cursà estudis a Llotja, d’on fou professor.
Col·laborà en l’ornamentació de la refecció del Liceu el 1861, i el 1875, als murs del Paranimf de la Universitat de Barcelona, representà Les ciències exactes i Les ciències naturals. El 1881, per a la Sala Beethoven -el teatre més sumptuós de la ciutat-, pintà al sostre una visió del Parnàs.
Es dedicà a la pedagogia: Ramon Casas fou alumne seu.
Guanyà una medalla a Madrid el 1864. El Museu d’Art Modern de Barcelona, entre d’altres obres d’ell, posseeix un retrat femení.
(Catalunya, segle XVII – Manresa, Bages, segle XVII)
Metge. Establert a Manresa.
És autor d’una obra d’inspiració religiosa, publicada devers el 1664 i titulada Manifiesto en hecho de la verdad y unidad de la santa y prodigiosa Cueva que se venera en la ciudad de Manresa y posee allí la Compañía de Jesús, por verdadera y única en que San Ignacio se retiró.
(Alzira, Ribera Alta, 1530 – Tarragona, 4 juny 1611)
Prelat. Bisbe de Mallorca des del 1573, el 1604 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, on succeí a Joan Terès.
A la seva mort, fou succeït per Joan de Montcada.
