Arxiu de la categoria: Biografies

Sagrera, Jaume

1 Resposta

(Illes Balears, segle XV)

Arquitecte i escultor gòtic. Fill i col·laborador de Guillem Sagrera. Acabà, juntament amb altres arquitectes, la Gran Sala del Castell Nou de Nàpols (1457).

Heretà del seu pare el càrrec de proto-magister del palau d’Almudaina, a Palma de Mallorca, el qual transferí al seu oncle:

Joan Sagrera  (Illes Balears, segle XV)  Arquitecte i escultor gòtic. Cosí i col·laborador de Guillem Sagrera. Mort aquest, finalitzà (1457), juntament amb altres artistes, la Gran Sala del Castell Nou de Nàpols. És possible que treballés a Sicília. A partir del 1473 és documentat com a segon mestre, en primer lloc, i com a proto-magister després, de les obres de la seu de Palma de Mallorca. Des del 1481 ho fou del palau d’Almudaina de la mateixa ciutat.

Sagrera, Francesc

1 Resposta

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Arquitecte, escultor gòtic i prevere. Nét o besnebot de Guillem Sagrera. Autor del sepulcre de Ramon Llull, a l’església de Sant Francesc de Palma de Mallorca (1487), d’un estil elegant i estilitzat. El basament d’aquesta obra és de Joan Vicens.

Projectà el portal de l’Almoina de la seu de Palma. Se li atribueix el sepulcre de l’humanista Joan Llobet, a la mateixa seu.

Sagarriga, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIV)

Cavaller. Fou veguer del Conflent en temps de la guerra dels Dos Peres. Col·laborà a les gestions per contractar a França companyies mercenàries.

Segurament aquest era l’homònim que el 1384 tenia el càrrec de portantveus del governador de Mallorca.

Safortesa-Tagamanent i Sunyer -germans-

1 Resposta

Eren besnéts de Pere Joan de Safortesa-Tagamanent.

Francesc de Safortesa-Tagamanent i Sunyer  (Illes Balears, segle XVII – Itàlia ?, 1693)  Noble. Al quedar vidu de la princesa de Sancí, fou bisbe de Siracusa.

Mateu de Safortesa-Tagamanent i Sunyer  (Illes Balears, segle XVII – 1671)  Cavaller de Montesa. Jurat en cap de Mallorca i darrer mascle de la línia.

Pere de Safortesa-Tagamanent i Sunyer  (Illes Balears, segle XVII – Itàlia ?, 1694)  Cavaller de Sant Joan. Fou governador de Calàbria.

Safortesa i Marc, Mateu de

2 Respostes

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Noble. Fill de Pere de Safortesa i Camporrells, i germà de Jaume Joan Safortesa i Marc. Fou l’iniciador de la línia dels Safortesa-Tagamanent. Fou el pare de:

Pere Joan de Safortesa i Descatllar (Illes Balears, segle XV – 1523)  Senyor de Raixa. Fou jurat de Mallorca el 1489, obtingué el privilegi de cavaller el 1498. Es casà amb la pubilla Elisabet de Tagamanent i foren pares de:

Mateu de Safortesa-Tagamanent (Mallorca, s XVI – 1579)  Governador d’Eivissa. Dit el Restaurador de Mallorca. Fou el pare de:

  • Pere Joan de Safortesa-Tagamanent (Illes Balears, segle XVI – 1604/12)  Noble. Obtingué el privilegi de noble el 1602. fou besavi de Francesc, Pere i Mateu de Safortesa-Tagamanent i Sunyer.
  • Guillem de Safortesa-Tagamanent i Gual-Desmur  (Illes Balears, segle XVI – 1603)  Fundà un vincle (que passà, per enllaç de la néta amb un Sales, als Sureda de Santmartí i als Sarriera, comtes de Solterra).

Safortesa i de Pacs-Fuster, Ramon de

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 15 agost 1627 – 15 octubre 1694)

Militar i comte de Formiguera. La seva activitat com a bandoler provocà que l’Audiència de Mallorca i el Consell d’Aragó decretessin la confiscació dels seus béns. Gràcies a l’indult reial (1653) no se li aplicà aquesta mesura. El 1680 fou procurador reial de Mallorca.

Popularment era conegut pel Comte Mal.

Safortesa i Burguès, Ramon de

4 Respostes

(Illes Balears, segle XIV – segle XV)

Fill de Ramon Burguès i Sorià i de Francesquina de Safortesa i de Marí, i germà de Gregori Burgués i de Safortesa, del qual heretà les cavalleries de Santa Margalida i Hero i el 1415 adquirí les d’Alcudiola, Castellet i Tanca. Fou jurat en cap del regne (1405) i lloctinent del governador general.

De dues mullers tingue dos fills, que formaren dues línies:

  • Pere Ramon de Safortesa i Unís (Illes Balears, segle XIV – segle XV)  Per enllaç amb l’hereva dels Quint, formà la línia vella dels Quint-Safortesa (que més tard recollí l’herència dels Burguès, parents seus, i acabà refonent-se en la línia principal del llinatge), de la qual sortí la branca dels comtes de Formiguera, a la qual pertangué Pere Ramon de Safortesa i de Vilallonga (Illes Balears, 1570 – 1639)  Cavaller. Pertanyia a l’orde de Calatrava. Lluità a Flandes i fou procurador reial a Mallorca. El 1611 fou lloctinent general interí de Mallorca i en 1625-26 fou virrei de Sardenya. El 1632 fou creat comte de Santa Maria de Formiguera.
  • Joan de Safortesa i Febrer (Illes Balears, segle XV)  Fou el fill gran i el continuador de la línia principal del llinatge. Fill seu fou:

Pere de Safortesa i Camporrells (Illes Balears, segle XV)  Jurat de Mallorca (1463). Pare de Mateu de Safortesa i Marc, i de:

Jaume Joan de Safortesa i Marc (Illes Balears, segle XV)  Jurat en cap de Mallorca. El 1478 obtingué el privilegi de cavaller. Besnebot seu fou:

Pere Antoni de Safortesa i Serralta (Illes Balears, segle XVI)  Noble. El 1558 obtingué el privilegi de noble. Fou el pare de:

Lleonard de Safortesa i de Safortesa (Illes Balears, segle XVI – 1630)  Jurat en cap de Mallorca. El 1577 es casà amb l’hereva dels Quint-Safortesa o Quint-Burguès. Des d’aquest moment llurs descendents primogènits anaren alternant els cognoms Burguès-Safortesa i Quint-Safortesa. Llur fill hereu fou Lleonard Burguès-Safortesa.

Safortesa, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Participà en la conquesta de València, on obtingué els llocs de Màurar, Beniqueis i Benifato.

Safont i Castelló, Manuel

Deixa un comentari

(Onda, Plana Baixa, 28 març 1928 – 24 novembre 2005)

Ceramista, conegut per Manolo Safont. Començà en empreses ceràmiques als catorze anys i el 1951 instal·là el seu propi taller. Ha exposat sol a Castelló de la Plana, Madrid, Barcelona, Onda, València i Tortosa; també ha participat en diverses exposicions col·lectives.

És autor de murals notables i de composicions d’inspiració religiosa. Guanyà els premis de Ceràmica del concurs “El Miquelet”, de València, els anys 1959, 1960 i 1961. El 1976 un plafó seu fou seleccionat al concurs de ceràmica mural de l’Autopista de l’Ebre.

Té obres als Museus de Ceràmica de València i de Ginebra i als d’art contemporani de Vilafamés i Madrid.

Auto-qualificat de pintor ceramista, s’adscriu a una abstracció no geomètrica rica en color.

Sada i Montaner, Ferran

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 22 agost 1790 – Madrid, 16 juliol 1861)

Militar. Cinquè marquès de Campo Real (1831) i comte de Cabatillas. S’incorporà a l’exèrcit per combatre les tropes napoleòniques de la Guerra del Francès; posteriorment lluità contra els carlins i assolí el grau de mariscal de camp.

Fou comandant general de Segòvia (1849) i membre del tribunal suprem de guerra i marina (1856).