(Pego, Marina Alta, 1731 – Rotglà i Corberà, Costera, 1806)
Jurisconsult. Doctor en dret, s’ordenà de sacerdot el 1764.
La seva obra Ilustración del derecho real de España (1803) fou adoptada com a llibre de text de les universitats de l’estat espanyol i se’n feren diverses edicions. Publicà altres obres jurídiques en llatí.
(País Valencià, segle XVII)
Escriptor. És autor de poesies catalanes.
(País Valencià, segle XVII)
Escriptor i eclesiàstic. Concursà al certamen poètic celebrat a València el 1623, en honor de la Concepció.
(Catalunya, segle XIX)
Actor. Actuà en teatre català al costat de Carme Parreño, Lleó Fontova i Francesca Soler.
(Perpinyà, 9 setembre 1873 – 12 octubre 1953)
Escriptor. Fill d’Albert Saisset. Visqué a París, on col·laborà a la revista “Réagir”; fou membre de la Institut d’Estudis Catalans des de la seva fundació (1907). Deixà una obra copiosa de teatre, prosa i vers.
Hom pot citar entre els seus principals títols: Au fil du rève (1897), Les soirs d’ombre et d’or (1898), Vers l’amour (1900), Le bonheur passe (1906), Les vieux (1908) i Paysages de l’âme (1912).
Veure> Pere (V) de Fenollet (vescomte de Fenollet, segle XIII).
(Onil, Alcoià, 4 juny 1938 – Madrid, 28 agost 2015)
Poeta. Llicenciat en filosofia i lletres.
Ha publicat llibres de poemes com En la noche (1976) i Memorial de la noche (1976).
(Catalunya Nord, segle XIV)
Dama. En la seva jovenesa sembla haver dut també el nom d’Elionor. Era filla de Ponç de Saguàrdia, vescomte de Canet, i d’una Cabrera. Germans seus foren Ramon (II), Guillem (II) i Esclaramonda de Canet.
Es casà amb Hug (II) de Santapau i d’Urtx, baró de Santa Pau, del qual restà vídua el 1323 o 1324. Foren fills seus Ponç (IV) de Santapau i de Saguàrdia, baró de Santa Pau, i almenys quatre fills i una filla més, que no foren personatges de relleu.
El 1343 fou requerida pel rei Pere III el Cerimoniós a prestar-li atzembles per a la campanya del Rosselló.
Veure> Berenguer de la Guàrdia (cavaller català del segle XII).
(Illes Balears, segle XV)
Arquitecte i escultor gòtic. Cosí i col·laborador de Guillem Sagrera; es formà, com ell, al Portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca.
A partir del 1446 es va fer càrrec, juntament amb Guillem Vilasolar, de les obres de la Llotja de Palma, molt avançades quan Guillem Sagrera les deixà i es traslladà a Nàpols.
Dades dels Països Catalans 