(València, 1911 – )
Processó que es fa a la ciutat al matí de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats (segon diumenge de maig), en què hom porta una imatge de la patrona, de la seva basílica a la catedral.
Prengué caràcter multitudinari des del 1911, com a reacció a un discurs de Feliu Azzati al congrés de diputats, en què valorava la força política del blasquisme per damunt de la dels creients.
Nom modern del monestir cistercenc de Santa Susanna.
Antic camí de circumval·lació de la ciutat. Fou urbanitzat el 1912 com a segona ronda de la ciutat, paral·lela a la primera, formada per les avingudes sorgides de l’enderrocament de les antigues muralles, seguint un camí anterior que comunicava el nord i sud de l’Horta, tot evitant la ciutat. El projecte fou de Francesc Móra.
Inicialment es trobava fora del nucli urbà, amb gran amplària, vorejat de grans arbres i amb uns carrils de ferro per a la circulació de carros. El creixement urbà ha enclòs per complet el camí dins el nucli de la ciutat; l’antiga estructura ha desaparegut i s’ha convertit en grans avingudes modernes voltades d’edificis sense arbres ni carrils.
(País Valencià, 1861 – 1881)
Companyia formada per a explotar la concessió obtinguda el 1861 per a instal·lar un tramvia de tracció animal establert entre Carcaixent i Gandia, inaugurat el 8 de febrer de 1864, que fou el més antic dels Països Catalans.
El 1881 fou convertit en tramvia de tracció a vapor i més tard esdevingué elèctric. El mateix any la societat fou absorbida per la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona.
(País Valencià, 1917 – 1964)
Societat. Fundada per a absorbir la Societat Valenciana de Tramvies. Electrificà les línies urbanes de València i les que havien pertangut a aquesta Societat. Una part de les seves línies (les suburbanes) fou estatalitzada.
L’any 1964 la xarxa urbana de transports fou col·lectivitzada i prengué el nom de Societat Anònima Laboral dels Transports Urbans de València (SALTUV), que administra els tramvies de la ciutat de València (abolits el 1970) i els autobusos urbans.
(País Valencià, 1898 – 1911)
Societat. Formada amb el nom de Compagnie Générale des Tramways Électriques de Valence, per tal d’explotar les línies de l’antiga Companyia General de Tramvies de València.
Electrificà el primer tramvia de València (1900) i fou absorbida per la Societat Valenciana de Tramvies.
(València, 16 gener 1885 – 1917)
(SVT) Companyia explotadora de línies de tramvies i de ferrocarrils suburbans de València, que tenia les línies de Llíria (creades el 1888), Bétera (1891), el Grau de València (1892) i Rafelbunyol (1893).
Absorbí (1911) la Companyia General dels Tramvies Elèctrics de València, però el 1917 fou traspassada a la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València.
(Mallorca)
Principal cadena muntanyosa de l’illa, que s’estén amb una direcció sud-oest – nord-est, en uns 90 km, entre sa Dragonera i el cap de Formentor, per la banda més occidental, a tocar de mar i, entre les badies de Palma i Alcúdia, al sector interior.
Està constituïda per tres unitats tectòniques o mantells de corriment formades per calcàries juràssiques i cretàciques per sobre de margues del triàsic. Forma una veritable pantalla orogràfica paral·lela a la costa, la qual és alta i rocosa entre Formentor i Sóller; des d’aquest punt fins a Andratx perd altitud. La màxima altitud és el puig Major (1.445 m).
Pel que fa a la vegetació, predominen les pinedes al vessant meridional i l’alzinar al nord.
(Menorca)
Sector septentrional, que ocupa cap a un terç de l’illa, entre el cap de sa Mola (riba nord del port de Maó) i la cala d’Algaiarens, al nord-est de Ciutadella.
Es una contrada constituïda per materials paleozoics i mesozoics dels triàssic, que l’antic massís Catalanobalear devia relacionar amb el terç nord, paleozoic, del sistema Mediterrani Català. És accidentat per la petita serra de Tramuntana, que culmina al Toro (358 m alt).
La pluviositat hi origina una màquia d’ullastres i llentiscles i els únics boscos important de l’illa (pi blanc i alzina). Camps i pastures a les poques valls; ramaderia bovina. Població escassa: l’únic poble és Fornells de Menorca. Turisme en creixement.
(València, 1 setembre 1854 – 30 octubre 1920)
Periodista i erudit.
De la seva extensa bibliografia sobre crítica d’art i història, cal destacar Instituciones gremiales. Su origen y su organización en Valencia (1889), Orígenes del Cristianismo en Valencia, según los monumentos conservados en el Museo (1913) i Los artesanos de la antigua casa municipal de Valencia (1917).
