Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Tramontane, La

(Perpinyà, 1917 – 1971)

Publicació. Bimensual primer i després mensual. Fundada per Carles Bauby (ajudat per Joan Burset i Lluís Pech), que en fou el principal redactor. En un primer moment era redactada pràcticament en francès, però després de la Primera Guerra Mundial passà a ésser bilingüe i es convertí en la principal revista de caràcter català del Rosselló.

Publicà treballs d’història i literatura sobretot de la Catalunya del nord de l’Albera, però també de la resta dels Països Catalans. Dedicà números extraordinaris a Macià, Casals, Maillol, Fabra, etc, i hi col·laboraren, entre altres, Joan Alavedra, Guillem Colom, J.M. López-Picó i Josep Sebastià Pons.

Deixà d’aparèixer després de la mort del seu fundador.

Tramoia, La

(València, 1986 – 1988)

Revista. Apareguda amb la finalitat de divulgar el teatre valencià. De periodicitat trimestral, escrita en castellà i en català.

Dirigida per Antoni Amorós i amb col·laboracions de Josep Lluís Sirera, Manuel Molins, Nel Diago, etc. Tenia un tiratge de 1 500 exemplars.

Tramariu, torre del

(l’Alguer, Sardenya)

Antiga torre de defensa, que s’alça a la costa de ponent del port del Comte.

Tragó, Pere

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Historiador. Era advocat. Fou mestre racional de la governació de Castelló.

És autor del manuscrit Spill manifest de les coses manifestes del vescomtat de Castelló (1518).

Traggia y Urribarri, Manuel de

(Saragossa, Aragó, maig 1755 – València, setembre 1817)

Escriptor. Germà de Domingo Mariano. Ingressà a l’orde carmelità i fou prior del convent d’aquests a València. Durant la Guerra Gran publicà obres contra la Revolució Francesa, com ara Reflexiones sobre los excesos, sedición y libertad filosófica de los franceses (1793), i opuscles de tema religiós, amb el pseudònim d’El Amante de la Religión. També col·laborà al “Diario de Valencia”.

Durant la guerra del Francès lluità contra les forces napoleòniques i redactà un manuscrit, titulat Historia de lo que padecieron los carmelitas descalzos… de Aragón y Valencia… desde 1808 a 1814, molt important per a conèixer les darreres etapes de la resistència antifrancesa a València.

El 1812 fugí i es refugià a Mallorca, on col·laborà en el “Diario de Palma” i fundà la revista quinzenal “El Amigo de la Verdad” (1812-13), des de la qual polemitzà amb el diari “Aurora Patriótica Mallorquina”.

Traca, La

(València, 15 novembre 1884 – 1938)

Títol de diversos setmanaris publicats a la ciutat en diferents èpoques i que van coincidir en l’anticlericalisme i en el republicanisme més abrandats. La més antiga edità 113 números (15 novembre 1884 – 13 març 1887). Dirigida per Manuel Lluch i Soler, el qual fou empresonat algunes vegades per suposades injúries al rei.

L’any 1908 tornà a publicar-se com a segona època, però amb una vida molt curta. Una altra represa (28 setembre 1909 – 1938) amb canvis de títol (“La Chala” i “La Sombra”, entre ells), a causa de suspensions governatives. Els seus acudits i dibuixos foren molt agressius.

Trabucaire, Llibres del *

Veure> Llibres del Trabucaire  (editorial de Perpinyà, 1985- ).

Trabajos varios del SIP

(València, 1937 – )

Sèrie de monografies. Publicades pel Servei d’Investigacions Prehistòriques i editades per l’Institut d’Estudis Valencians (secció històrico-arqueològica). D’ençà del 1942, són editades pel Servei d’Investigacions Prehistòriques (secció del CSIC), dependent de la diputació provincial de València.

Ha recollit principalment treballs de prehistòria i protohistòria de l’àrea valenciana, amb especial atenció a la publicació de treballs d’excavació, així com estudis d’epigrafia llatina i ibèrica, paleoantropologia, paleozoologia, paleoambient, d’història antiga i repertoris de bibliografia arqueològica valenciana.

Tovira

(Andorra la Vella, Andorra)

Raval de la vila, a l’indret de la font de Tovira.

Tóveda

(Castellfabib, Racó)

Caseria, al sud-oest de la vila, dividida en els nuclis de Tóveda Alta i Tóveda Baja (per això és coneguda també per Tóvedas).