(o Tramena) Castell, que domina, pel nord, el poble. És d’origen carolingi (la torre rectangular i el recinte poligonal), i fou ampliat el segle XIII.
Tremena
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Tremat, el
Poble, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, que forma una conurbació amb la Mosquera.
Trebalúger -es Castell-
(o Trabalúger) Llogaret, al sud de la vila, vora el límit amb el terme de Sant Lluís.
Trebalúger -es Mercadal-
(o Trabalúger) Lloc o possessió, prop de la costa meridional de l’illa, on s’obre, a la desembocadura del barranc de Trebalúger (que dóna lloc a una de les poques zones de regadiu de l’illa), al límit amb el municipi de Ferreries, la cala de Trebalúuger.
Treballs i els Dies, Els
(Palma de Mallorca, 1964 – )
Col·lecció de llibres de l’Editorial Moll. Dedicada a temes d’assaig i d’investigació.
Iniciada amb L’art en el regne de Mallorca, de Marcel Durliat, n’han sorgit 30 volums fins el 1986, dedicats, amb una sola excepció, a temes baleàrics -entre els quals els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca, de Rafael Ginard i els dos volums de la Història de Mallorca, de diversos autors- o lexicogràfics: Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció, de Miquel Fullana, i el Diccionari català-castellà i castellà-català, de Francesc de B. Moll.
Travessera, sèquia
(Xeraco / Xeresa, Safor) Sèquia, al nord de l’horta de Gandia, que forma part del sistema de regadius del riu de Xeraco i rega els dos termes.
Traver i Lloria, Vicent Tomàs
(País Valencià, segle XVIII – València, 15 abril 1831)
Jurista. Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de València. El 1810, durant la guerra del Francès, fou elegit diputat a les corts de Cadis, on es distingí per la seva actitud moderada, però profundament antifrancesa.
Arran de la derrota de Blake i la caiguda de València, denuncià la incompetència de la Regència (1812), fet que provocà una crisi de govern.
Traver i Garcia, Benet
(Vila-real, Plana Baixa, 27 desembre 1866 – 11 juny 1933)
Músic i erudit. Sacerdot, fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real.
Publicà Historia de Villarreal, La guerra de secesión en Villarreal, Los músicos de la provincia de Castellón (1918) i altres obres d’història local.
Travailleur Catalan, Le
Travadell, vall de
(Comtat)
Comarca històrica que forma el riu de Seta entre els vessants occidentals de la serra d’Almudaina i els orientals de les serres de Gorga i de l’alt de la Capona. El nom li ve de l’antic castell de Travadell, d’època islàmica, situat prop de Gorga.
Té 28 km2 d’extensió i comprèn els municipis de Gorga, Millena, Benillup i Benimarfull; la població viu concentrada a la vora del riu i és en regressió, i les velles collites de vi, seda, oli i fruita s’han reduït a les dues darreres.
