(Palma de Mallorca, 1 agost 1896 – 1904)
Diari republicà. Malgrat que el director nominal fou Joan Rotger, la direcció efectiva correspongué, successivament, a Jeroni Pou, Francesc Garcia i Orell i Lluís Martí.
Substituí, de fet, “Las Baleares”, i fou l’òrgan del Partit d’Unió Republicana.
(València, 1918 – 1933)
Partit polític regionalista valencià. Fundat per Cebrià Mezquita i Ignasi Villalonga. En esclatar el cop d’estat de Primo de Rivera, un sector fundà l’Acción Valenciana (novembre 1923).
Dirigida per Joaquim Reig a partir del 1930, fou dissolta el 1933.
(València, 30 agost 1982 – 2011)
(UV) Partit polític regionalista. Fundat per Vicent González i Lizondo i sectors de la dreta regionalista i de Coalición Popular. Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana. Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit (1982-95), les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba, determinaren la seva expulsió pel novembre de 1996.
Unió Valenciana (UV) obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996. Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995. Aquest any, féu un pacte de govern amb el PP que li atorgà la presidència de les Corts Valencianes i una conselleria. Amb el concurs d’UV, el Govern valencià mantingué posicions bel·ligerants contra institucions culturals valencianes i contra la normalització lingüística en general.
En les eleccions del 1999 UV patí una forta davallada i no aconseguí cap escó al Parlament valencià. Aquest mateix any Villalba fou substituït per Josep Maria Chiquillo en la presidència del partit, que entrà en una fase de marginalitat i de dissensions, sense obtenir representació ni a les Corts Valencianes ni a Corts Generals, en bona part a causa de la imposició del 5% com a límit per a obtenir representació al Parlament valencià, però també per l’adopció del discurs secessionista i anticatalà del PP valencià.
Els successius presidents de la formació han estat Juli Chanzá (2003-05), Joaquim Ballester (2005-06) i Josep Manuel Miralles (des del 2006).
(País Valencià, 1283 – 1348)
Veure> Unió de València (lliga de nobles i ciutats).
(Palma de Mallorca, 27 juliol 1897 – vers 1924)
Societat dels obrers tipògrafs. Fou la continuació de la Societat Tipogràfica de Mallorca, creada el 1881. Els seus principals dirigents foren Ricard Sanjuan, Josep Sitjar, Guillem Marimon i Antoni M. Alsina.
Formà part de la Federació de Societats Obreres de Balears i de la UGT de Balears.
(Menorca, 23 març 1930 – 1932)
Organització socialista afiliada al PSOE. Fou encapçalada per Vicent Rotger, de Maó, i per Francesc Pons i Menéndez, de Ciutadella; el president del comitè executiu fou Guillem Triay.
Comptà amb grups a diverses ciutats de l’illa. Llançà la proposta de crear la Federació Socialista Balear, i quan aquesta es constituí s’hi integrà.
(Palma de Mallorca, 1889 – vers 1936)
Societat dels dependents de comerç. Tingué en general un caràcter mutual i assistencial, però en algunes ocasions s’incorporà al moviment reivindicatiu dels treballadors illencs (així, en 1901-04, 1909-13 o el 1933), sense, però, adscriure’s mai a cap central sindical.
Publicà Unión Protectora Mercantil (1900-12), revista quinzenal.
(Catalunya Nord, 1981 – vers 2000)
(URC) Associació cívica. Creada arran de l’arribada del Parti Socialiste Français al poder a França, amb vista a reivindicar una regió catalana diferent de la del Llenguadoc-Rosselló vigent des del gaullisme, dins el context d’una anunciada descentralització administrativa i política.
(Palma de Mallorca, 1881 – Mallorca, després 1890)
Organisme obrer. Organitzat per Fèlix Mateu i Domeray a Palma i que aviat s’estengué per tota l’illa. Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes. Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers.
Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial. També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic. En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials.
El seu òrgan de premsa fou “Unión Obrera Balear” (1882-86).
(Llíria, Camp de Túria, 8 octubre 1903 – )
Banda musical emblemàtica de la ciutat. Fundada a la meitat del segle XIX, la banda originària donà lloc tant a l’actual Banda Primitiva com a la Unió Musical. La seva re-fundació com a Unió Musical de Llíria es va fer el 1903.
Ha estat la primera banda amateur a actuar al Japó i als Estats Units, entre altres indrets. Els seus premis, mencions i distincions, nacionals i internacionals, són innombrables, i cal destacar els més de 40 certàmens de bandes en què ha guanyat.
També ha estat pionera a desenvolupar una tasca docent, amb un centre d’ensenyament musical adscrit a la institució.
Enllaç web: Unió Musical de Llíria
