Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Unió Mallorquina

3 Respostes

(Palma de Mallorca, octubre 1982 – 28 febrer 2011)

(UM)  Partit polític. D’ideologia liberal i nacionalista, ha participat des de la seva creació en diversos òrgans de govern de l’illa i donà suport al govern autonòmic del PP des del 1987 al 1995.

Després de les eleccions del 1999 s’integrà en una coalició de partits que prenia el govern als populars després de 16 anys, i donà suport a l’elecció del socialista Francesc Antich com a president balear. La presidenta del partit, Maria Antònia Munar, presidí des del 1999 el Consell Insular de Mallorca.

L’any 2011 bona part dels dirigents del partit foren implicats en casos de corrupció, fet que força la dissolució del partit.

Unió Esportiva i Arlequins Perpinyanesos

1 Resposta

(Perpinyà, 5 maig 1933 – )

(USAP)  Club de rugby. Sorgit de la fusió entre la Unió Esportiva Perpinyanesa, fundat el 1902 i campions de l’estat francès en 1914, 1921 i 1925, i l’Arlequins Club.

Ha estat campió de l’estat francès i guanyador de la Challenge Du-Manoir durant diversos anys, a més de bastants sots-campionats en ambdues competicions.

Unió Esportiva de Sants *

Deixa un comentari

Veure> Sants, Unió Esportiva de  (entitat esportiva, 1922- ).

Unió Democràtica del País Valencià

1 Resposta

(País Valencià, 1962 – 1977)

(UDPV)  Partit polític d’ideologia democratacristiana i nacionalista de la convergència de tres corrents diversos. Entre els seus dirigents hi havia Vicent Miquel i Diego, Rafael Lluís Ninyoles, E. Sena i M. Viadel. Un segon grup procedent de moviments cristians fou creat el 1962, amb la presència de V. Ruiz Monrabal, V. Diego, F. Fayos i E. Escrivà. Finalment, antics membres de la Dreta Regional Valenciana s’incorporaren a la UDPV (J. Maldonado i Almenar, J. Duato i Chapa, V. Andreu i A. Escrivà).

Al maig de 1964 UDPV signà un pacte amb Unió Democràtica de Catalunya per a la seva incorporació a l’Equip Democratacristià de l’Estat espanyol. Al juny de 1965 celebrà el I Congrés, i el 1966 assistí a les Primeres Jornades de l’EDCEE a l’abadia de Montserrat. El 1974 celebrà el seu II Congrés, i el 1976 el III.

Dins el panorama polític del País Valencià, la UDPV formà part de la Taula de Partits del País Valencià, del Consell Democràtic del País Valencià (1974) i, més tard, de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.

Després del seu fracàs en les primeres eleccions democràtiques estatals del 1977, desaparegué.

Unió de Llauradors i Ramaders, La

Deixa un comentari

(València, 12 novembre 1976 – )

Organització professional agrària, unitària i independent, sense ànim de lucre. Constituïda el 1976 a Bonrepòs (Horta) amb la finalitat de defensar i promoure els interessos generals, socials i professionals dels agricultors i ramaders del País Valencià.

Amb més de 15.000 afiliats, és l’única organització d’àmbit autonòmic amb forta implantació i presència en totes les comarques i sectors valencians. El sector apícola, per exemple, agrupa un 80% dels apicultors valencians. Pel que fa a l’àmbit estatal, està integrada en la COAG, mitjançant la qual tenen representació a Europa.

Editen una revista mensual sobre actualitat agrària titulada “Camp Valencià”, fundada el 1977.

Enllaç web: La Unió de Llauradors i Ramaders

Unió de la Noblesa de l’Antic Regne de Mallorca

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1955 – )

Corporació nobiliària. Els requisits per a entrar-hi són ésser catòlic, noblesa centenària del primer cognom, legitimitat i puresa de sang cristiana fins als vuit besavis. S’hi admeten les dones.

Té per cap suprem el comte de Barcelona, i per insígnia una creu de Sant Jordi, carregada amb un escut rodó amb les armes del Regne de Mallorca, amb una orla blanca amb el lema Maioricarum Regni Nobilitas amb lletres d’or i somada de la corona reial.

Unidad Católica, La

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 7 març 1869 – 23 febrer 1873)

Publicació setmanal en castellà. Òrgan de l’Associació de Catòlics de Mallorca, fundada per Josep M. Quadrado, que en fou el seu principal redactor -números sencers eren escrits per ell-, però, també compta amb importants escriptors illencs de l’època.

Fou bàsicament una publicació de caràcter político-religiós, malgrat que hi foren publicades algunes composicions poètiques, sempre de temàtica religiosa, sorgida explícitament per tal de lluitar contra la llibertat de cultes establerta després de la Revolució del 1868; en aquest sentit organitzà, una gran campanya per a la recollida de signatures (132.890 a les Illes Balears).

Unde, La

Deixa un comentari

(Aiora, Vall de Cofrents)

Caseria, al peu del puntal de La Unde, al nord-oest del terme.

Umbert i Arram, Pere Anton

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1786 – segle XIX)

Pintor. Estudià a les classes que organitzava a Palma la Societat Econòmica d’Amics dels País.

Conreà la pintura religiosa i el retrat. Els de Ferran VII de Borbó, la reina Maria Amàlia i fra Simó Bauçà són a l’ajuntament palmesà.

Ultrera

5 Respostes

(Argelers, Rosselló)

Antic castell (533 m alt), aturonat en un contrafort nord de la serra de l’Albera, entre les valls de Sureda i de la Vall de Montbram, pas d’antics camins vers l’Empordà.

El castell sembla d’origen romà i és esmentat, juntament amb el de les Cluses, el 673, durant la revolta del duc Pau contra Wamba, que fou pres pel rei. El 1100 és esmentada la capella del castell (Santa Maria d’Oltrera); al segle XIII n’era capellà major l’ardiaca del Vallespir i hom li assignà els drets senyorials del lloc de la Pava. A la baixa edat mitjana, el castell formà part de la senyoria de Sureda.

Fou destruït, juntament amb la capella, el 1675 per les tropes franceses. El 1681 fou construït, a l’oest de les restes del castell, al vessant espadat del turó, un nou santuari de la Mare de Déu del Castell, amb un hostal; el portal romànic, esculpit, de l’antiga capella (dita des d’aleshores la Mare de Déu Vella) hi fou traslladat.