(Palma de Mallorca, 1827 – Andratx, Mallorca, 1859)
Escriptor. Acabà la carrera de lleis a Madrid i col·laborà en la premsa mallorquina.
Publicà la novel·la La cruz del bosque (1857) i les narracions El canto de la lechuza i Vigilias del hogar (1858). Traduí al castellà les Balades de Tomàs Aguiló (1858).
(Palma de Mallorca, 1792 – 1827)
Escriptor i advocat. Deixà manuscrites diverses obres, entre elles sengles reculls poètics, en bona part en llengua catalana, traduccions i un llibre d’òpera.
(Santa Maria del Camí, Mallorca, 11 setembre 1884 – Palma de Mallorca, 17 desembre 1958)
Eclesiàstic i historiador. Arxiver episcopal, col·laborà a “Lluch” i en el “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”.
És autor d’Alfonso V y el estamento noble en Mallorca, So’n Torrella de Santa Maria (1958) i els reculls documentals Miscelánia tridentina maioricense (1946) i Documenta regni Majoricarum (1945).
(Felanitx, Mallorca, 1893 – Illes Balears ?, segle XX)
Músic. Estudià a Palma de Mallorca i a Barcelona. S’ha destacat com a autor de música religiosa.
Ha publicat estudis musicològics, com Cabezón y su significación en la historia de la música i Bach y la música orgánica en la iglesia.
(Palma de Mallorca, 1805 – 1834)
Llatinista i religiós jesuïta. Sobresortí pel seu coneixement del llatí, el grec i l’hebreu. Fou poeta en llatí.
És autor d’una Oratio de laudibus poeticis i d’una Oratio de doctrinae praestantia et fructibus.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1789)
Noble. Fou dibuixant i notable gravador. Escriví poemes en llatí i en català, així com un estudi genealògic de la seva família.
(València, 1984 – )
Companyia de dansa. Fundada pel ballarí i coreògraf Vicente Sáez.
Ha presentat les coreografies: The Lorry (1984), Eliminación, U. (1985), Ens (1987), Solo (1989), Rapta (1990), Uadi (1992), Iris (1994), Regina Mater (1995) i Atman (1997).
(Carpesa, Horta, 13 novembre 1890 – València, 10 novembre 1957)
Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles. Partidari d’un classicisme robust, exposà sovint a les exposicions nacionals de Madrid, fins a obtenir una primera medalla el 1941, amb Redempció. Ha conreat també la imatgeria religiosa.
Fou catedràtic de l’Acadèmia de Sant Carles de València, on ingressà el 1944 amb l’obra de talla policromada La mossa del càntir (Museu de Belles Arts de València).
Fou el pare de Salvador Octavi Vicent i Cortina.
(la Vilavella, Plana Baixa, 10 març 1936 – )
Escriptor en castellà. Conegut pel seu estil brillant i acurat en les seves col·laboracions en la premsa.
Es donà a conèixer com a novel·lista en guanyar el premi Alfaguara amb Pascua y naranjas (1966), al qual seguiren títols com El resuello (1966), El anarquista coronado de adelfas (1979), Balada de Caín (1987, premi Nadal), La muerte bebe en beso largo (1992) i Contra paraíso (1993), amb que inicià una sèrie de recreacions literàries de la seva infantesa com ara Tranvía a la Malvarrosa (1994), Jardín de Villa Valeria (1996) i Son de mar (1999).
(Carpesa, València, 9 maig 1891 – Madrid, 28 juliol 1940)
Escultor. Format amb Josep Aixa a l’Acadèmia de Sant Carles i, pensionat, a l’escola de San Fernando de Madrid (1915), on fou deixeble de Josep Capuz. Adscrit al classicisme, assoli amb Albada una precoç primera medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1920. El 1932 esdevingué professor de l’escola de San Fernando.
Al Museu de Belles Arts de València hi ha, entre altres obres seves, el Somni, que aconseguí segona medalla a Madrid el 1915.
