Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Vicent i Dolz, Antoni

(Castelló de la Plana, 2 octubre 1837 – València, 9 juny 1912)

Eclesiàstic. Llicenciat en dret i lletres a la universitat de Madrid, ingressà a la Companyia de Jesús el 1860. Es graduà en ciències a la Universitat de Sevilla el 1865. L’expulsió del seu orde el 1868 el portà a França, on entrà en contacte amb els cercles obrers instituïts per Albert de Mun i René de la Tour du Pin, que intentaven d’agermanar patrons i obrers i de restaurar les antigues corporacions medievals, convenientment adaptades.

El 1880 fundà a Tortosa els primers cercles, calcats del model francès, i des del 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat, que fructificà principalment al País Valencià i s’estengué posteriorment per Castella. A partir del 1900 promogué per tot l’estat espanyol assemblees diocesanes d’eclesiàstics per a sensibilitzar-los davant els problemes socials.

El 1906, després de reconèixer que el caràcter mixt dels cercles (obrers i patrons) havia estat un fracàs, propugnà les associacions d’obrers sols, sota tutela eclesiàstica. També el 1906 intervingué en la creació de les setmanes socials d’Espanya, a imitació de les franceses.

La seva obra principal, Socialismo y anarquismo (1893), és un comentari a l’encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII (1891). Hom l’ha considerat com l’iniciador del catolicisme social a l’estat espanyol.

Vicent i Cortina, Salvador Octavi

(València, 25 desembre 1913 – 20 octubre 1999)

Escultor. Era fill de Carmel Vicent i Súria. Ha conreat de preferència l’escultura religiosa, amb estil vigorós i personal. Li han estat concedits premis d’importància.

Fou professor de modelat de l’Acadèmia de Sant Carles valenciana.

Vicent, Jaume

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Escultor. El 1517 projectà en bona part, d’acord amb els jurats, la capella de l’antiga Casa de la Ciutat de València. Després fou un dels artistes que treballaren en la seva realització.

Féu els dotze relleus d’alabastre de l’entrada del cor de la seu, traslladats avui a l’antiga sala capitular. Ha estat assenyalada la possibilitat que Damià Forment fos deixeble seu.

Vicent, Francesc

(Sogorb, Alt Palància, segle XV – València, segle XV)

Escriptor. Residí a València, on publicà el 1495 el Llibre dels jocs partitis (sic) dels escacs en nombre de cent, que no s’ha conservat.

J. Ventura i Sureda contà els seus intents de trobar aquesta obra a A la recerca d’un llibres escapadís (1953).

Vicens i Santandreu, Antoni

(Manacor, Mallorca, 1836 – 1907)

Glossador popular. Les seves Glosades, de caràcter naturalment rústic i d’un pintoresquisme sovint excessiu, no deixen de tenir la gràcia de l’autenticitat.

Foren editades a Palma en 1907, amb pròleg d’Antoni Maria Alcover, que en patrocinà la publicació.

Vicens i Picornell, Antònia

(Santanyí, Mallorca, 27 març 1941 – )

Escriptora. Autora d’una obra realista que inclou les novel·les 39 a l’ombra (1968, premi Sant Jordi 1967), La santa (1980), Gelat de maduixa (1984), entre d’altres.

També ha publicat el recull de cartes Primera comunió (1980), el recull de narracions Banc de fusta (1968) i Material de fulletó (1971), i diverses obres de literatura infantil, com L’àngel de la lluna (1997) i Massa tímid per lligar (1998).

Vicenç, Joan

(Pollença, Mallorca, segle XVI – Palma de Mallorca, 1630)

Eclesiàstic. Franciscà, fou predicador i definidor del seu orde a Mallorca.

Publicà Manual dels fruits espirituals del viacrucis (1625, reeditat el 1651).

Vicenç -màrtir, segle III-

(Osca, Aragó, segle III – València, 304)

(o Vicent)  Diaca i màrtir hispanoromà. Fou torturat i mort a València per ordre de Dacià.

Es patró de València, i molt celebrat en els primers segles del cristianisme.

La seva festivitat és commemora el 22 de gener.

Vicari, baronia de

(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)

Jurisdicció feudal, concedida el 1338 a Francesc de Vallguarnera i de Blanes.

El seu besnét Simó de Vallguarnera i d’Alagó la vengué el 1408.

Vic i Ferrer, Lluís (II) de

(País Valencià, segle XVI – 1585)

Noble. Fill i successor de Jeroni de Vic i de Vallterra. Fou baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada, camarlenc del rei Carles I. Lluità contra els agermanats.

Es casà amb Maria Manrique de Lara i Fajardo, filla del comte de Paredes de Nava, i foren pares d’Àlvar (I), de Joan i de:

  • Francesc de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Comanador de l’orde de Sant Joan.
  • Jordi de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Comanador d’Ares a l’orde de Montesa.
  • Lluís de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI)  Comanador general de Mallorca (1583-94). Fou comanador major de Montalbà (Aragó) a l’orde de Sant Jaume.
  • Pere (I) de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI)  Baró de Llaurí i general de les galeres del rei a les Índies.