(Palma de Mallorca, 1894 – 1966)
Pintor. Obtingué alguns premis d’importància.
Villalonga i Olivar, Gabriel
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Villalonga i Martí, Lluís de
(Palma de Mallorca, segle XVI – Valladolid, Castella, 1551)
Eclesiàstic. Es doctorà en ambdós drets a la universitat de Bolonya, d’on seria catedràtic. Fou ardiaca del capítol de Mallorca. El 1529 sufragà el cadirat del cor de la seu. Fou protegit de l’emperador Carles I i figurà entre els mestres del futur Felip II.
És autor dels tractats Repetitis subtilissima et profiena i Commentaria super totum Decretum.
Villalonga i Fàbregues, Francesc
(Palma de Mallorca, 1856 – 3 desembre 1932)
Dirigent republicà. Fill d’Antoni Villalonga i Pérez. Republicà federal, es destacà a la fi del segle XIX dins el Partit d’Unió Republicana, i posteriorment fou un acèrrim defensor de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal, de la conjunció republicano-socialista en 1909-14 i de la candidatura assembleista del 1917.
Candidat a les corts moltes vegades i sempre derrotat, la seva presència a l’ajuntament de Palma fou limitada en negar-se al suport dels liberals (fou elegit el 1901 i el 1920, amb l’ajuda socialista). Amb l’adveniment de la II República, substituí Llorenç Bisbal en l’alcaldia (octubre 1931-juny 1932) com a home-pont davant les divisions de les forces republicanes.
Villalonga i Escalada, Joan de
(Palma de Mallorca, 14 gener 1794 – Madrid. 20 març 1880)
Cavaller i militar. Prengué part a la guerra contra els napoleònics, essent molt jove. Ascendí a brigadier durant la primera guerra Carlina. El 1842 rebé els títols de marquès del Maestrat i de mariscal de camp. Fou capità general de València i vice-president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina.
Publicà un opuscle de caràcter polèmic, titulat Vindicación que hace el teniente general marqués del Maestrazgo de algunos cargos que la prensa periódica le ha imputado con respecto a sus hechos militares.
Villalonga, Pau
(Illes Balears, segle XVI)
Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca.
És autor de música sacra.
Villalonga, Gregori de
(Palma de Mallorca, segle XVII)
Escriptor i militar. Fou governador de Menorca (1639). Assistí al setge de Tarragona (1651).
Versificà en català. Una de les seves composicions és dedicada a lloar el Vigilant despertador de Miquel Ferrando de la Càrcel.
Villalón, Gaspar de
(València, segle XVI – 1622)
Poeta en castellà. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, a les sessions de la qual assistia sota el pseudònim de Tinieblas.
Cavaller de l’orde de Montesa i de Sant Jordi d’Alfama, llegà en morir els seus béns a l’orde.
Villalobos i Febrer, Àngel de
(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 novembre 1808 – Madrid, 26 març 1880)
Publicista i financer. Defensà les doctrines proteccionistes. Figurà entre els impulsors del ferrocarril Barcelona–Mataró, el primer del país.
Dirigí, des de la seva fundació el 1849, el periòdic “El Bien Público” i fundà la revista “La Razón Española”.
Villalba i Dàvalos, Empar
(València, 26 gener 1926 – )
Historiadora de l’art. Deixebla de Felip M. Garín a la Universitat de València.
Especialista en miniatura valenciana medieval, ha publicat treballs a “Archivo de Arte Valenciano” i “Archivo Español de Arte”, i la seva tesi doctoral, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV (1964).
Villalba i Chirivella, Hèctor
(Almussafes, Ribera Baixa, 25 novembre 1954 – )
Polític. Fou regidor d’Almussafes (1979-83) i diputat a les Corts Valencianes per Unió Valenciana des del 1987. Candidat d’UV a la presidència de la Generalitat Valenciana (1991).
L’any 1995 fou elegit president del seu partit, en substitució de Vicent González i Lizondo, a qui també substituí com a president de les Corts Valencianes el 1997, fins al 1999.
Dades dels Països Catalans 