Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Villalonga i Pérez, Antoni

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1821 – 21 maig 1910)

Dirigent republicà federal. Fill de Francesc Villalonga i Escalada. Fou un dels primers militars del partit democràtic i del republicanisme a les Illes. Els anys 1860 actuà a l’Ateneu Balear. Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb Miquel Quetglas, Rafael Manera i Ignasi Vidal, l’organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l’Estat Balear.

Després fou alcalde de Palma (febrer-juliol 1872) i diputat a les corts (elegit a l’abril 1872 i al maig 1873). Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració. Tanmateix, continuà sempre fidel al republicanisme federal i, en especial, procurà que aquest no desaparegués dins els diferents conglomerats d’unió republicana que hom intentà de formar (d’una manera destacada el 1896, que es creà el Partit d’Unió Republicana de Jeroni Pou).

La seva valuosa biblioteca i la del seu pare passaren en una gran part a ésser la base de la biblioteca de l’ajuntament de Palma.

Fou el pare de Francesc Villalonga i Fàbregues.

Villalonga i Olivar, Gabriel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1894 – 1966)

Pintor. Obtingué alguns premis d’importància.

Villalonga i Martí, Lluís de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVI – Valladolid, Castella, 1551)

Eclesiàstic. Es doctorà en ambdós drets a la universitat de Bolonya, d’on seria catedràtic. Fou ardiaca del capítol de Mallorca. El 1529 sufragà el cadirat del cor de la seu. Fou protegit de l’emperador Carles I i figurà entre els mestres del futur Felip II.

És autor dels tractats Repetitis subtilissima et profiena i Commentaria super totum Decretum.

Villalonga i Fàbregues, Francesc

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1856 – 3 desembre 1932)

Dirigent republicà. Fill d’Antoni Villalonga i Pérez. Republicà federal, es destacà a la fi del segle XIX dins el Partit d’Unió Republicana, i posteriorment fou un acèrrim defensor de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal, de la conjunció republicano-socialista en 1909-14 i de la candidatura assembleista del 1917.

Candidat a les corts moltes vegades i sempre derrotat, la seva presència a l’ajuntament de Palma fou limitada en negar-se al suport dels liberals (fou elegit el 1901 i el 1920, amb l’ajuda socialista). Amb l’adveniment de la II República, substituí Llorenç Bisbal en l’alcaldia (octubre 1931-juny 1932) com a home-pont davant les divisions de les forces republicanes.

Villalonga i Escalada, Joan de

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 14 gener 1794 – Madrid. 20 març 1880)

Cavaller i militar. Prengué part a la guerra contra els napoleònics, essent molt jove. Ascendí a brigadier durant la primera guerra Carlina. El 1842 rebé els títols de marquès del Maestrat i de mariscal de camp. Fou capità general de València i vice-president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina.

Publicà un opuscle de caràcter polèmic, titulat Vindicación que hace el teniente general marqués del Maestrazgo de algunos cargos que la prensa periódica le ha imputado con respecto a sus hechos militares.

Villalonga, Pau

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI)

Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca.

És autor de música sacra.

Villalonga, Gregori de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII)

Escriptor i militar. Fou governador de Menorca (1639). Assistí al setge de Tarragona (1651).

Versificà en català. Una de les seves composicions és dedicada a lloar el Vigilant despertador de Miquel Ferrando de la Càrcel.

Villalón, Gaspar de

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1622)

Poeta en castellà. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, a les sessions de la qual assistia sota el pseudònim de Tinieblas.

Cavaller de l’orde de Montesa i de Sant Jordi d’Alfama, llegà en morir els seus béns a l’orde.

Villalobos i Febrer, Àngel de

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 novembre 1808 – Madrid, 26 març 1880)

Publicista i financer. Defensà les doctrines proteccionistes. Figurà entre els impulsors del ferrocarril Barcelona–Mataró, el primer del país.

Dirigí, des de la seva fundació el 1849, el periòdic “El Bien Público” i fundà la revista “La Razón Española”.

Villalba i Dàvalos, Empar

Deixa un comentari

(València, 26 gener 1926 – )

Historiadora de l’art. Deixebla de Felip M. Garín a la Universitat de València.

Especialista en miniatura valenciana medieval, ha publicat treballs a “Archivo de Arte Valenciano” i “Archivo Español de Arte”, i la seva tesi doctoral, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV (1964).