(Almussafes, Ribera Baixa, 25 novembre 1954 – )
Polític. Fou regidor d’Almussafes (1979-83) i diputat a les Corts Valencianes per Unió Valenciana des del 1987. Candidat d’UV a la presidència de la Generalitat Valenciana (1991).
L’any 1995 fou elegit president del seu partit, en substitució de Vicent González i Lizondo, a qui també substituí com a president de les Corts Valencianes el 1997, fins al 1999.
Nom castellà de la vila i municipi de Vilafermosa.
(València, 1830 – 1876)
Actor. El 1865-66 féu una temporada de teatre català, important per la seva ambició i els seus resultats. Després actuà molt a Amèrica, dirigint una companyia de sarsuela des del 1867. Aquest any Frederic Soler li dedicà La rosa blanca.
Tornà al país tres anys abans de la seva prematura desaparició.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1884 al senador valencià Lluís Santonja i Crespo.
Continua en la mateixa família.
(Mèxic, segle XVIII)
Títol concedit el s XVIII, per Carles IV, al brigadier Pere de Montcada i Branciforte, cavaller de Sant Joan, natural de Palerm i veí de Mèxic, on es casà amb la segona marquesa de Jaral del Berrio.
Antolí Villafanye i Andreu (Castelló de la Plana, 1762 – Madrid ?, segle XVIII) Advocat i polític. Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid. Treballà a les ambaixades de Lisboa, Viena i París i fou oficial de la secretaria d’estat.
Dídac Villafanye i Andreu (Castelló de la Plana, 1765 – Granada ?, Andalusia, segle XVIII) Advocat. Treballà a la chancillería de Granada.
Manuel Villafanye i Andreu (Castelló de la Plana, 1768 – València ?, segle XIX) Advocat i polític. Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid, oïdor i governador de la sala del crim de València i diputat a les corts de Cadis.
Títol amb què és conegut Francisco del Castillo, segon posseïdor, capità general de València.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1626 a Antonio Brondo i Ruescas, primer comte de Sierramagna.
Passà als Crespí de Valldaura, comtes de Sumacàrcer.
(Menorca)
Antic nom de la vila i municipi d’es Castell.
