Lloc o possessió, al sud-est des Migjorn Gran, proper a la costa, que forma en aquest indret les platges de Sant Adeodat o de Binigaus.
Sant Adeodat
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Sant Aciscle
(o Sant Iscle) Antiga església, esmentada al segle XIII, situada a l’oest de la ciutat, entre la Bassa i la Tet, més enllà de l’estació del ferrocarril.
Al voltant de la qual sorgí un barri residencial habitat per empleats i obrers qualificats.
Sansano i Benisa, Joan
(Oriola, Baix Segura, 30 setembre 1887 – Alacant, 19 gener 1955)
Escriptor i periodista. Impressor, imprimí a Oriola (1909-13) diversos periòdics com “El Clarín”, “La Opinión” i “La Primavera”. Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí (1924-36) el diari catòlic “El Día”, del qual fou propietari en 1926-36.
Publicà els reculls poètics Flores silvestres (1908), Cantos de voluntad (1915), Por las rutas floridas (1921), Canciones de amor (1931) i Poesías (1946). Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida (1916), Jávea (1920) i Orihuela. Historia, geografía, arte y folklore (1954).
Sansà *
Sans i Rosselló, Elvir
(Palma de Mallorca, 1896 – 1972)
Escriptor. Funcionari públic.
Publicà el llibre de contes Lluernes (1936) i una sèrie d’estudis històrics dels quals destaquen Els mesos i la història (1929), Los municipios de las Baleares (1937) i Grandeza y decadencia de los almorávides mallorquines (1964).
Col·laborà a “La Nostra Terra” i fou president de l’Associació per la Cultura de Mallorca i de la Societat Arqueològica Lul·liana.
Sans * -varis bio-
Joan de Sans i de Barutell * Veure> Joan de Sanç i de Barutell (erudit català, 1756-1822).
Ramon de Sans i de Barutell * Veure> Ramon de Sanç i de Barutell (marí català, 1762-1810).
Francesc de Sans i de Sala * Veure> Francesc de Sanç i de Sala (eclesiàstic català, 1730-1823).
Ramon de Sans i de Sala * Veure> Ramon de Sanç i de Sala (jurista català, 1734-1801).
Lluís de Sans i Miquel * Veure> Lluís de Sanç i de Miquel (militar català, vers 1670-1713).
Sans i de Pròixita, Lluís
(València, segle XVII – 1661)
Frare carmelità (1622). Fou qualificador del Sant Ofici. tingué diversos càrrecs dins l’orde.
És autor de sermons notables i de poesies en llatí i en castellà.
Sans, Melcior
(Illes Balears, segle XVI)
Eclesiàstic. Era bon llatinista. Fou tresorer del capítol diocesà de Mallorca. Una malversació de cabals el féu aparèixer com a culpable. Per aquest motiu fou condemnat a mort i executat. Sembla que tenia aleshores noranta-cinc anys.
Abans de morir pronuncià la frase “La forca és per al desgraciat“, que s’estendria a l’ús corrent de Mallorca i assoliria la categoria de refrany.
Sans, Joan
(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVII – País Valencià, segle XVII)
Frare carmelità. Fou prior dels convents de València i Calataiud, i també provincial.
És autor d’obres religioses.
Sans, Jeroni
(País Valencia, segle XVI – la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat, 1555)
Monjo cistercenc. Fou el darrer dels abats perpetus de Benifassà, amb vint-i-dos anys d’abadiat.
És autor del treball genealògic Aragonum clara insignia Regum i Vida de Juan II, rey de Aragón.
