Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Sanponts * -varis bio-

Francesc Sanponts *  Veure> Francesc Santponç i Roca (metge i inventor català, 1756-1821).

Ignasi Sanponts *  Veure> Ignasi Santponç i Barba (jurista català, 1795-1846).

Sanoguera, Joan

(País Valencià, segle XVI)

Cavaller i marí. El 1568 fou nomenat capità de la nau capitana de l’estol organitzat per combatre als turcs. L’any següent participà de forma destacada a la guerra contra la rebel·lió dels moriscs de Granada. El 1571, amb un Ferran Sanoguera, era figura sobresortint de la batalla de Lepant.

Fou nomenat governador general de Tunis el 1573. L’any següent hi hagué de capitular davant els atacs turcs. Salvà en els tractes el dret de llibertat i amb cinquanta soldats, supervivents de la guarnició desfeta en combat, passà a Tràpani (Sicília).

Sanmartín i Perea, Juli

(Illes Balears, segle XX)

Escriptor. Publicà obres en castellà de tema mallorquí, com Mallorca, breviario de viaje (1945), Los cien años del Círculo Mallorquín (1951), Viaje a Mallorca (1956) i Uetam. El mejor bajo cantante de su tiempo (1952), biografia del cèlebre baix mallorquí Francesc Mateu i Nicolau.

Sanmartín i Bargues, Ricard

(València, 11 desembre 1888 – 3 juny 1974)

Editor i poeta. Dirigí, des del 1948, l’editorial Lletres Valencianes.

És autor dels llibres poètics Entre dos clarors, Versos casolans (1959), Ressonàncies de l’Alguer (1960) i La mel i la tardor (1962).

Sanmartín i Aguirre, Josep Francesc

(València, 5 gener 1848 – Madrid, 17 novembre 1901)

Escriptor. De jove s’establí a Madrid. Col·laborà amb Constantí Llombart i publicà Cuentos vells i baralles noves (1876), De l’agredolç, Col·loquis, lletretes i epigrames (1900), etc.

Sanluri, vescomtat de

(Sardenya, Itàlia, segle XV – )

Senyoria feudal comprada el 1479 per Perot de Castellví a Enrique Enríquez y de Quiñones, oncle del rei Ferran II el Catòlic.

El 1495 la cedí al seu germà Lluís, el qual la vinculà i llegà testamentàriament al seu nebot (o nét?) Pere de Castellví i Boter, que fou oficialment creat i confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1506.

El títol continuà en els seus descendents, els marquesos de Làcon.

Sanitja, port de

(Alaior, Menorca)

(o de sa Nitja)  Port natural de la costa septentrional de l’illa, entre l’important cap de sa Cavalleria i la punta de sa Torre.

Hom ha considerat que en aquest indret hi havia hagut la hipotètica via fenícia de Sanisera (un camí romà unia el port amb Alaior).

Sanisera

(Menorca)

Nom d’una ciutat romana de l’illa. Coneguda només per una citació de Plini.

De situació incerta, possiblement correspon a l’actual lloc, despoblat, de Sanitja, a la costa nord de l’illa, on hi ha vestigis romans, no explotats.

Sanguino i Oliva, Francesc Josep

(Alacant, 7 març 1964 – )

Autor, director i productor teatral. Llicenciat en filologia hispànica, fundà Jácara Teatro (1981) i El Club de la Serpiente (1993), on estrenà i dirigí alguns muntatges com Creo en Dios (premi Ciudad de San Sebastián 1995).

Ha estrenat obres com Metro (premi de la Generalitat Valenciana a la millor obra teatral 1994) i Sambla p’a tu (1998).

Sanglada i Safortesa, Ramon

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1657)

Teòleg lul·lista. Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan. Regí la càtedra lul·liana de la Universitat de Mallorca a mitjan segle XVII.

Fou home de vida dramàtica i turmentada, jesuïta primer (1608), presoner dels turcs un quant temps (1608-09), després trinitari (1628), de nou jesuïta i finalment carmelità (1640).

Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l’art lul·liana, en llatí i castellà.