Antic nom de la caseria de Pojo.
(Palma de Mallorca, 5 març 1893 – 1921)
Setmanari republicà. Fundat per Francesc Julià i Perelló. Vingué a ésser l’òrgan del partit republicà radical i d’Alejandro Lerroux a les Illes Balears, i combaté especialment els republicans que acceptaren el reformisme de Melquiades Álvarez.
A més de Julià, Josep Antoni Palmer i Antoni Marroig i Bauxà foren els redactors més regulars.
(Maó, Menorca, 1 octubre 1906 – 8 febrer 1939)
Diari en castellà. Aparegut com a portaveu del Partit d’Unió Republicana. Succeí “El Liberal” (1881-1906) i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i li donà un gran impuls.
Durant la guerra civil l’empresa fou col·lectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT.
(País Valencià, 1794 – 1814)
Organització armada auxiliar. Creada arran de la Guerra Gran. Disposà de 26 batallons d’ínfanteria de línia, 2 de tropa lleugera, 23 companyies de cavall i 1 cos d’artilleria; en total, uns 54.000 homes. Cinc batallons foren posats sota el comandament del marquès de la Romana, Pere Caro i Sureda.
Carles IV de Borbó, per instigació de Godoy, els dissolgué per una ordre reial el 1798, en estendre al País Valencià l’organització de les milícies provincials, però aquestes foren finalment dissoltes el 1801, davant l’envergadura de l’aixecament popular valencià que provocà.
El cos de voluntaris degué desaparèixer amb la creació de les milícies estatals, el 1814.
(o de Josep M. Quadrado, ant: de ses Verdures) Carrer del nucli antic, que va de la plaça Nova a la de la Catedral.
Principal via comercial de la ciutat, és famós per les seves cases porxades, que n’aixopluguen les voreres. En una de les seves cases nasqué Josep M. Quadrado.
(Gandia, Safor, 1803 – Damasc, Síria, 1860)
Beat franciscà. Amb el llec Francesc Pinazo fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels drusos musulmans.
Fou beatificat per Pius XI el 10 d’octubre de 1926.
Balneari, just al límit amb el terme de Morellàs, a l’esquerra del riu de Rom (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d’Estela, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell; hom n’embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari.
L’edifici fou construït el 1859. Hi ha tres fonts; la font del Voló, la de Sant Martí (la més antiga) i la Clementina; el còrrec de Sant Martí ha estat convertit en parc. Vora l’establiment hi ha un casino de joc.
(o la Bulella) Antic castell, construït al segle XII. Fou venut el 1287 per Pere de Fullà al prior de Cornellà de Conflent, que hi establí una pabordia; la base de la torre mestra fou convertida en església de Sant Bartomeu.
La pabordia perdurà fins al segle XV.
(Rosselló, 1795 – 1885)
Escriptora. És autora d’un elogi de Mme. de Sevigné premiat per l’Acadèmia Francesa.
La seva poesia L’ange gardien adquirí una certa popularitat.
Dades dels Països Catalans 